Vés al contingut

Francesc de Paula del Villar i Carmona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Paula del Villar i Carmona
Biografia
Naixement(es) Francisco de Paula del Villar y Carmona Modifica el valor a Wikidata
24 novembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFrancesc de Paula del Villar i Lozano Modifica el valor a Wikidata
Casa Climent Arola, obra de Villar a la Rambla de Catalunya de Barcelona (1900-1902)

Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 24 de novembre de 1861 – Ginebra, Suïssa, 22 de setembre de 1926[1]) fou un arquitecte català.[2]

Biografia

[modifica]

Fou fill de l'arquitecte murcià Francisco de Paula del Villar y Lozano i d'Eloïsa Carmona Trallero, natural de Màlaga.[3] Titulat com Arquitecte el 30 de març de 1886,[4][5] el 1892 va succeir al seu pare com a arquitecte diocesà, continuant amb la tasca iniciada pel seu pare al Monestir de Montserrat: absis, façana de l'església, cambril de la Verge, Segon Misteri de Dolor del Rosari Monumental, monument als herois de la batalla del Bruc (avui desaparegut), etc.[6] A Barcelona va fer la Casa Riera (1892), la casa del Gas Lebon a Balmes/Gran Via (1896), l'església de Santa Madrona la Vella (a l'actualitat dedicada a la Mare de Déu de Lourdes) [7]i l'Hospital d'Inguaribles (1916). Autor també de l'església parroquial de Tiana (1886), l'observatori Patxot (1895) de Sant Feliu de Guíxols[8] i la casa de salut de la Fundació Albà.

Va dissenyar i dirigir entre els anys 1895-1897 la construcció del campanar de l'església de Sant Joan de Valls (Alt Camp), de 74 m d'alçada.

La documentació que es conserva al fons de l'arxiu històric del Centre de Documentació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, sobre Francesc de Paula del Villar i Carmona, està formada per 7 expedients i 315 dibuixos realitzats entre 1882 i 1916.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Participacions de defunció». La Veu de Catalunya, 30-09-1926, pàg. 1.
  2. ↑ «Francesc de Paula del Villar i Carmona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1861, llibre 5è, foli 53, número de registre 5331.
  4. ↑ 4,0 4,1 «VILLAR I CARMONA, Francesc de Paula». Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. [Consulta: 17 maig 2016].
  5. ↑ Títol d'arquitecte número 1886
  6. ↑ Altés i Aguiló, Francesc Xavier. L'església nova de Montserrat (1560-1592-1992). L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 210–221. ISBN 978-84-7826-333-2. 
  7. ↑ «Església de la Mare de Déu de Lorda». Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  8. ↑ Gerard, Bussot Liñón. Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols (Dels finicis fins al 19319, 2000, p. 142. ISBN 84-920253-7-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Paula_del_Villar_i_Carmona&oldid=34162405»