Vés al contingut

Freaks

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFreaks
Freaks, La Monstrueuse Parade i La parada de los monstruos Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióTod Browning Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Wallace Ford
Leila Hyams
Olga Baclanova
Roscoe Ates
Harry Earles
Rose Dione
Daisy et Violet Hilton
Prince Randian
Schlitzie
Josephine Joseph
Johnny Eck
Henry Victor
Daisy Earles
Frances O'Connor
Angelo Rossitto
Albert Conti
Edward Brophy
Mathilde Comont
Michael Visaroff
Koo-Koo the Bird Girl
Peter Robinson
Daisy Hilton
Violet Hilton
Louise Beavers
Sidney Bracey
The Doll Family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióTod Browning, Harry Rapf, Dwain Esper i Irving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
GuióTod Robbins, Al Boasberg, Willis Goldbeck, Edgar Allan Woolf, Charles MacArthur i Leon Gordon Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMerritt B. Gerstad Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBasil Wrangell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1932 Modifica el valor a Wikidata
Durada64 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
francès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSpurs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, pel·lícula amb salt enrere, thriller i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0022913 FilmAffinity: 970488 Allocine: 340 Rottentomatoes: m/freaks Letterboxd: freaks Allmovie: am4493 TCM: 163 TV.com: movies/freaks AFI: 3996 Archive.org: freaks-1932-colorized-movie-720p-hd TMDB.org: 136 Modifica el valor a Wikidata
Cartell promocional de la pel·lícula mostrant l'actriu Olga Baclanova (1949)
Johnny Eck i Angelo Rossitto en una escena del film
Josephine Joseph, l'hermafrodita

Freaks és una pel·lícula de l'any 1932 dirigida per Tod Browning i protagonitzada per Wallace Ford i Olga Baclanova.[1]

Argument

[modifica]

Els nans Hans (Harry Earles) i Frieda (Daisy Earles) formen part d'un espectacle ambulant en què actuen la dona barbuda (Olga Roderick), el tors vivent (Prince Randian), l'hermafrodita (Josephine Joseph), les germanes siameses Hilton (Daisy i Violet Hilton) i alguns altres éssers microcefàlics, anormals i deformes. Hans se sent atret per la bella i perversa trapezista Cleopatra (Olga Baclanova), que el deixa fer per a poder robar-li uns diners que acaba d'heretar. Cleopatra i el seu còmplice Hèrcules (Henry Victor) intenten enverinar el nan.[1]

Context històric i artístic

[modifica]

Emmascarada darrere una història d'amor i venjança, aquesta pel·lícula és una oda a l'anomalia i a la malformació física, suggerida per l'antiga creença de la maledicció divina de la fatalitat. En són protagonistes nans, esguerrats, contrafets i deficients, éssers alguna vegada anomenats monstruosos i maleïts com a transmissors de desgràcies i infortunis. Equidistant entre el melodrama d'escola expressionista i el cinema fantàstic sorgit en una època estigmatitzada per la Gran Depressió de l'any 1929, aquest film és una commovedora faula de terror, crueltat i tragèdia, la qual es veu sovint carregada de sentimentalisme i alleugerida amb ruixats d'humor grotesc i macabre. Però és en la seua aparença de malson i en la rara poètica de l'aberració on sorgeix una xocant visió romàntica de la diferència i és llavors quan l'obra estableix una idiosincràcia estètica i una moral pròpia. Les criatures disformes i microcefàliques que apareixen en pantalla són reals (es guanyaven la vida al circ Barnum) i això amplia el caràcter inaudit d'un film ara venerat, però que en el seu moment fou acusat d'obscè, immoral, explotador i de mal gust. De fet, el públic el va refusar i seria repudiat pel cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Louis B. Mayer, el qual va ordenar reduir el metratge original (se'n van tallar 26 minuts, mai més recuperats) per a després malvendre els drets d'exhibició a una cadena d'autocines i side-shows. Confrontant la bellesa amb la deformitat i la benevolença amb la perversió, Tod Browning acaba assenyalant que els en aparença més normals poden ésser en realitat els més dolents i sinistres.[1]

Pudents i fastigosos monstres!

—La trapezista Cleopatra / Olga Baclanova.[1]

La pel·lícula conté seqüències de poderosa força estètica i expressiva, imatges que captivarien posteriors generacions de cinèfils i cineastes, un d'ells David Lynch. Rodada uns mesos després d'haver dirigit Bela Lugosi en Dràcula (1931), Freaks seria una de les darreres pel·lícules que realitzés l'insomne i alcohòlic Tod Browning, qui en la seua joventut havia treballat d'acròbata i contorsionista de circ.[1]

Repartiment

[modifica]
  • Wallace Ford (Phroso)
  • Leila Hyams (Venus)
  • Olga Baclanova (Cleopatra)
  • Rosco Ates (Roscoe)
  • Henry Victor (Hercules)
  • Rose Dione (Madame Tetrallini)
  • Harry Earles (Hans)
  • Daisy Earles (Frieda)
  • Daisy and Violet Hilton (les germanes siameses)
  • Schlitzie (ell mateix)
  • Josephine Joseph (l'hermafrodita)
  • Johnny Eck (mig noi)
  • Frances O'Connor (dona sense braços)
  • Peter Robinson (l'esquelet humà)
  • JOlga Roderick (la dona barbuda)
  • [Koo Koo (ell mateix)
  • Prince Randian (el tors vivent)
  • Martha Morris (dona d'Angeleno)
  • Elvira Snow i Jenny Lee Snow (Pinhead Pip)
  • Elizabeth Green (noia ocell)
  • Angelo Rossitto (Angeleno)
  • Edward Brophy i Matt McHugh (els Rollo Brothers)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 42.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freaks
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Freaks&oldid=33930218»