Fuyang
| |||||
| Tipus | ciutat-prefectura i gran ciutat  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Anhui | ||||
| Conté la subdivisió | Funan County (en)  Jieshou (en) Linquan County (en) Taihe County (en) Yingdong District (en) Yingquan District (en) Yingshang County (en) Yingzhou District (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.599.913 (2010) (751,12 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 10.118,17 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 236000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0558 | ||||
| Lloc web | fuyang.gov.cn | ||||
.png?lang=ca)
Fuyang (xinès simplificat: 阜阳; xinès tradicional: 阜陽; pinyin: Fùyáng, anteriorment romanitzat com a Fowyang) és una ciutat a nivell de prefectura al nord-oest de la província d'Anhui, a la República Popular de la Xina. Limita amb la província de Henan a l'oest i les ciutats de Bozhou al nord-est, Huainan al sud-est i Lu'an al sud.
La seva població era de 8.200.264 habitants al cens del 2020, dels quals 2.128.538 vivien a l'àrea urbanitzada (o metropolitana) formada per 3 districtes urbans: Yingzhou, Yingdong i Yingquan.
Història
[modifica]Ruyin
[modifica]Des de la dinastia Qin, l'actual regió de Fuyang s'anomenava Ruyin (汝陰). Ruyin formava part de l'antiga província de Yuzhou. A l'inici de la dinastia Han, Ruyin va ser governat per Xiahou Ying (m. 172 aC), que va lluitar al costat de Liu Bang contra el rival d'aquest últim Xiang Yu a la disputa Chu–Han (206–202 aC), i va ajudar a Liu Bang a establir la dinastia Han. Després de l'establiment de la dinastia Han, el títol conferit a Xiahou Ying era "Senyor de Ruyin" (汝陰侯). El segon Senyor de Ruyin va ser el fill de Xiahou Ying, Xiahou Zao (夏侯灶) (m. 165 aC).[1]
Shuanggudui
[modifica]El lloc de la tomba del segon Senyor de Ruyin, anomenat Shuanggudui, va ser redescobert el 1977 quan s'estava ampliant l'aeroport de Fuyang.[1] Es van trobar dues tombes, tot i que només una contenia textos. Igual que a Mawangdui, a Shuanggudui es van trobar importants textos clàssics xinesos que van aportar una nova llum a la cultura i la literatura xinesa antiga. Es van trobar textos gravats en tauletes de bambú a Shuanggudui, com el Yijing, Clàssic de poesia, Zhuangzi, Cang Jie Pian (primer), Clàssic per a la fisonomia de gossos (相狗經), taules d'anals històrics, Estudis d'infinitat de fenòmens (萬物), un text sobre xingqi (行氣, respiració circulant) i altres.[1]
Ouyang Xiu
[modifica]Ouyang Xiu, un dels vuit grans mestres de Tang i Song, va morir el 1072 a l'actual Fuyang. La seva influència va ser tan gran que fins i tot oponents com Wang Anshi van escriure commovedors tributs en nom seu. Wang es va referir a ell com la figura literària més gran de la seva època.
Revolta dels turbants vermells
[modifica]Al segle XIV, Han Shantong va intentar enderrocar la dinastia mongol Yuan. Han es va autodenominar el "Gran Rei de la Llum", afirmant ser una encarnació del Bodhisattva Maitreya i hereu de la dinastia Song anterior.[2] Han era originari de Yingzhou, on va començar l'impuls principal de la Revolta dels turbants vermells el 1351, obtenint inicialment el suport de 3.000 rebels, i més tard de 10.000.[2] Després d'entrar a la província de Shandong, l'Exèrcit dels turbants vermells es va fusionar amb altres moviments rebels, i finalment va conduir indirectament a la fundació de la dinastia Ming.
Gran salt endavant
[modifica]
Segons informes del govern xinès a l'Oficina d'Investigació de la Història del Partit de Fuyang, entre els anys 1959 i 1961, 2,4 milions de persones de Fuyang van morir de fam.[3] Abans de la fam, el 1958, la població de Fuyang era de 8 milions de persones.[3] Durant aquest període, Zeng Xisheng, el secretari provincial del Partit d'Anhui, va dur a terme grans projectes de conservació d'aigua que van portar a un reg insuficient per als cultius locals, el que va provocar una fam massiva.[3] Els quadres locals, tement les repercussions de Zeng, van denunciar poc els índexs de mortalitat a les seves regions, i en alguns casos van obligar els habitants del poble a amagar-se si hi havia una inspecció oficial.[3] Quan el vicepresident Dong Biwu va visitar la regió de Fuyang, els líders provincials van ordenar que tots els cadàvers fossin retirats de la ruta de viatge de Dong i que els pacients amb edema fossin amagats.[4]
Des de la dècada de 1980 hi ha hagut un reconeixement oficial més gran de la importància dels errors polítics a l'hora de causar el desastre, i el Partit ha reconegut que el desastre va ser causat principalment per una mala gestió greu, utilitzant l'expressió "Tres parts de desastre natural i set parts de desastre provocat per l'home".[5]
Clima
[modifica]Fuyang presenta un clima subtropical humit (Köppen Cwa) influït pel monsó amb hiverns frescos i humits i estius molt calorosos i humits. Com que es percep que el clima canvia amb freqüència, una dita comuna entre la població local és que "Fuyang té quatre estacions a la primavera".
Administració
[modifica]La ciutat-prefectura de Fuyang es divideix en vuit divisions que administren tres districtes, una ciutat a nivell de comtat i quatre comtats:
- Districte de Yingzhou
- Districte de Yingdong
- Districte de Yingquan
- Ciutat de Jieshou
- Comtat de Taihe
- Comtat de Linquan
- Comtat de Funan
- Comtat de Yingshang
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Shaughnessy, Edward L. Unearthing the Changes: Recently Discovered Manuscripts of the Yi Jing (I Ching) and Related Texts. Nova York: Columbia University Press, 2014. ISBN 978-0-231-16184-8.
- ↑ 2,0 2,1 Rowe, William. Crimson Rain: Seven Centuries of Violence in a Chinese County. 2006. p. 50
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Zhou Xun. Forgotten Voices of Mao's Great Famine, 1958-1962: An Oral History. 2013. pp. 138-139, 292
- ↑ Yang, Jisheng, Edward Friedman, Jian Guo, and Stacy Mosher. Tombstone: The Great Chinese Famine, 1958-1962. New York: Farrar, Straus and Giroux, 2012. Print. p. 312
- ↑ Yang, Jisheng, Edward Friedman, Jian Guo, and Stacy Mosher. Tombstone: The Great Chinese Famine, 1958-1962. New York: Farrar, Straus and Giroux, 2012. Print. pp. 452-3
