Garriguella
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Capital | Garriguella | ||||
Població humana | |||||
Població | 972 (2023) (46,29 hab./km²) | ||||
Llars | 23 (1553) | ||||
Gentilici | Garriguellenc, garriguellenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21 km² | ||||
Altitud | 56 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17780 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17077 | ||||
Codi IDESCAT | 170773 | ||||
Lloc web | garriguella.cat |
Garriguella és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat a la falda de la Serra de l'Albera. Des de 2023, l'alcaldessa és Raquel Salas Velasco.[1]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Garriguella (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La població és repartida en dues agrupacions, separades per una curta distància: l'anomenada Garriguella o Garriguella de Baix, i l'anomenada Noves, on hi ha l'església parroquial.[2]
El punt més alt del terme és el puig de Sant Silvestre (304 m), a la serra de la Baga d'en Ferran. El paisatge queda definit per les pinedes, les alzines sureres i els camps de cultiu de secà amb cereals, oliveres i vinya. Juntament amb l'elaboració de vins i licors són la base de la seva economia.
Entre altres hi ha el Puig de la Mala Veïna, una muntanya de 100 metres a prop de la carretera que porta a Peralada,[3] on hi ha una vella torre de defensa, búnquers i altres estructures defensives modernes.
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Llocs d'interès
[modifica]- Restes de la Torre de Mala Veïna, antiga torre de defensa declarada bé cultural d'interès nacional.
- Església parroquial de Santa Eulàlia de Noves. Dels segles XVIII i xix. Conserva restes d'un antic temple preromànic del segle xi, que havia pertangut al monestir de Sant Pere de Roda.
- Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera (al costat del Santuari de la Mare de Déu del Camp)
- Can Garriga (turisme rural)
- Masia de n'Hortús. Segle XVI. Arquitectura popular.
- Molí de Vent. Segle XVIII.
- Santuari de la Mare de Déu del Camp. Antic priorat
- Cooperativa Agrícola de Garriguella.
- Molí d'oli Masetplana
- Panteó de les famílies Solà i Casellas al cementiri: obra de Rafael Masó.
Referències
[modifica]- ↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona., 1915-1918, p. 547.
- ↑ 42° 19′ 52.46″ N, 3° 2′ 11.86″ E / 42.3312389°N,3.0366278°E
Bibliografia
[modifica]- Volum 2 (2005), El meu país, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5569 1.