Gary Hocking

Carrera esportiva
Nacionalitat	Rhodèsia i Nyasalàndia
Marques	MZ, MV Agusta (moto),; Lotus (F1)
Palmarès en velocitat
C. Món 350cc	1 (1961)
C. Món 500cc	1 (1961)
	Total: 2 Campionats Mundials
Manx TT	2

Gary Hocking
	; Gary Hocking al Dutch TT de 1961
Biografia
Naixement	(en) Gary Stuart Hocking ; 30 setembre 1937 ; Caerleon (Gal·les)
Mort	21 desembre 1962 (25 anys); Durban (Sud-àfrica)
Causa de mort	cursa de Formula 1, accident automobilístic
Sepultura	Newport
Formació	Gifford High School
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, pilot d'automobilisme
Nacionalitat esportiva	Rhodèsia i Nyasalàndia
Esport	motociclisme (1958–1962)
Disciplina esportiva	motociclisme de velocitat ; Fórmula 1
Premis
	Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic ;

Gary Stuart Hocking MBE,^[1] més conegut com a Gary Hocking (Caerleon, 30 de setembre de 1937 - Durban, 21 de desembre de 1962) va ser un pilot de motociclisme gal·lès resident a Rhodèsia del Sud, actual Zimbàbue, que va guanyar dos campionats del món l'any 1961 (un a la categoria de 350cc i l'altre a la de 500cc).^[2]^[3] Es va morir a finals de 1962, a 25 anys, en un accident a Sud-àfrica durant les pràctiques per debutar a la Fórmula 1.

Biografia

Primers anys

Nascut a Caerleon, prop de Newport (Monmouthshire), al sud-est de Gal·les, Hocking va créixer a Rhodèsia del Sud,^[4] on va estudiar al Gifford High School de Bulawayo.^[5] Quan era adolescent va començar a competir en curses de grasstrack^[4] i al cap de poc va canviar a les curses de velocitat.

Motociclisme

Hocking va deixar Rhodèsia per a competir a Europa el 1958, a vora vint anys, i va obtenir ressò de seguida en acabar tercer per darrere de les MV Agusta oficials a Nürburgring. Va aconseguir patrocini del preparador i distribuïdor de motocicletes de Manchester Reg Dearden, qui li va proporcionar sengles Norton Manx noves de 350 i 500 cc. Va passar l'hivern de 1958 amb George 'Sparrow' Costain, un pilot consolidat de l'equip de Dearden, a la casa familiar dels Costain a Castletown, a l'Illa de Man, aprenent el traçat del Mountain Course. Costain havia guanyat la cursa Senior del Manx Grand Prix amb una Norton Manx 500 preparada per Dearden el 1954.^[6]

El 1959, Hocking va acabar dotzè al Junior TT desprès de sortir del vint-i-dosè lloc de la graella.^[7]^[8] Durant els entrenaments del Junior TT, la seva Norton Manx 350 i les motos dels seus companys d'equip Terry Shepherd i John Hartle anaven equipades amb el motor desmodròmic de 350 cc de fàbrica d'alt secret, però a la cursa se'ls va instal·lar motors estàndard. Aquell mateix any, 1959, MZ va oferir a Hocking una moto oficial amb la qual va acabar segon al campionat del món de 250cc.

MV Agusta va oferir a Hocking suport complet de fàbrica per a la temporada de 1960 i el gal·lès va correspondre en acabar segon als campionats de 125cc, 250cc i 350cc.^[4]^[3] Després de la retirada de les curses de motociclisme del campió vigent, John Surtees, el 1961 Hocking va esdevenir el millor pilot de MV Agusta i va guanyar el campionat del món en les categories de 350cc i 500cc de manera incontestable contra els pocs rivals que disposaven de motos de fàbrica.

Automobilisme

Hocking es va veure profundament afectat per la mort del seu amic Tom Phillis al TT de l'Illa de Man de 1962.^[7]^[9] Després de guanyar el Senior TT en aquella mateixa edició, el gal·lès va anunciar la seva retirada de les curses de motociclisme i se'n va tornar a Rhodèsia. Trobava que les curses de motos eren massa perilloses i va decidir que continuar la seva carrera esportiva dins l'automobilisme seria més segur.^[10]

Mort

Poc de temps després, el 22 de desembre d'aquell mateix any, 1962, Hocking es va morir durant els entrenaments del Gran Premi de Natal, disputat al circuit de Westmead, prop de Durban (Sud-àfrica). El seu cotxe, un Lotus 24 de l'equip de Rob Walker, va sortir de la vora de la pista al final del revolt llarg a la dreta i va fer una doble volta de campana. El cap de Hocking va colpejar la barra de seguretat i es va morir unes hores més tard a l'hospital Addington de Durban, a l'edat de 25 anys.^[4]

Es va especular que el seu cotxe podia haver patit una fallada de la suspensió anterior^[11] i també és possible que la direcció, muntada incorrectament -Hocking havia demanat un canvi en aquest component- n'hagués estat la causa;^[11] fos quin fos el motiu, el cotxe va girar bruscament cap a l'esquerra i va fer una cabriola mentre pujava i s'acostava al canvi de rasant.^[11] També podria ser que Hocking estigués deshidratat i hagués perdut el coneixement.^[11]

Hocking està enterrat a Gal·les, al cementiri de Christchurch de Newport.^[12]

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició	1	2	3	4	5	6
Punts	8	6	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	Punts	Posició	Victòries
1958	500cc	Norton	IOM -	DTT 6	BEL -	GER 3	SWE 4	ULS -	NAT -					8	6è	0
1959	125cc	MZ		IOM -	GER -	DTT -	BEL -	SWE -	ULS 2					7	9è	0
	125cc	MV Agusta								NAT 6				7	9è	0
	250cc	MZ		IOM -	GER -	DTT -	BEL -	SWE 1	ULS 1	NAT -				16	2n	2
	350cc	Norton	FRA 2	IOM 12	GER 2			SWE -	ULS -	NAT -				12	4t	0
	500cc	Norton	FRA 3	IOM -	GER -	DTT -	BEL 2		ULS -	NAT -				10	5è	0
1960	125cc	MV Agusta		IOM 2	DTT 2	BEL 5		ULS 2	NAT 5					18	2n	0
	250cc	MV Agusta		IOM 1	DTT 2	BEL 2	GER 1	ULS -	NAT -					28	2n	2
	350cc	MV Agusta	FRA 1	IOM -	DTT 2			ULS -	NAT 1					22	2n	2
1961	250cc	MV Agusta	ESP 1	GER -	FRA -	IOM NC	DTT -	BEL -	DDR -	ULS -	NAT -	SWE -	ARG -	8	8è	1
	350cc	MV Agusta		GER -		IOM 2	DTT 1		DDR 1	ULS 1	NAT 1	SWE -		32	1r	4
	500cc	MV Agusta		GER 1	FRA 1	IOM NC	DTT 1	BEL 1	DDR 1	ULS 1	NAT -	SWE 1	ARG -	48	1r	7
1962	350cc	MV Agusta	IOM 2	DTT -		ULS -	DDR -	NAT -	FIN -					6	8è	0
1962	500cc	MV Agusta	IOM 1	DTT -	BEL -	ULS -	DDR -	NAT -	FIN -	ARG -				8	5è	1

Resultats a la Fórmula 1

Any	Equip	Xassís	Motor	1	2	3	4	5	6	7	8	9	Posició	Punts
1962	Gary Hocking	Lotus	Climax	HOL	MON	BEL	FRA	GBR	ALE	ITA	USA	SUD MORT	-	0

Referències

↑ Miller, David. «McGuinness awarded MBE in Queen's New Year's Honours list» (en anglès). bikesportnews.com, 30-12-2020. [Consulta: 27 juny 2024].
↑ Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 18. ISBN 84-255-0245-4.
↑ ^3,0 ^3,1 «Gary Hocking career statistics at MotoGP.com» (en anglès). Arxivat de l'original el 5/5/2020. [Consulta: 6 setembre 2008].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Gary Hocking» (en anglès). ozebook.com. Arxivat de l'original el 8/9/2014. [Consulta: 20 març 2017].
↑ Books of Zimbabwe. Some Renowned Rhodesian Senior Schools 1892–1979 (en anglès), 1981, p. 155.
↑ «Final Whistle» (en anglès). Isle of Man Examiner – Brialtagh Ellan Vannin. Isle of Man Newspapers Ltd, Tindle Newspaper Group – Newsprint (Knowlsey) Ltd, (2018), pàg. 33 [Consulta: 18 desembre 2018].
↑ ^7,0 ^7,1 «Gary Hocking profile» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 20 març 2017].
↑ «Gary Hocking» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 15 març 2024].
↑ Zuehlke, Jeffrey. LernerClassroom. Motorcycle Road Racing (en anglès), 2008. ISBN 9780761341970 [Consulta: 3 maig 2016].
↑ (en anglès) The Guardian, 22-12-1962, pàg. 7.
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 ^11,3 Fearnley, Paul. «Gary Hocking: An easy rider born to drive» (en anglès). Motorsport.com, 01-05-2004. [Consulta: 7 febrer 2022].
↑ «Grave images and memorial» (en anglès). [Consulta: 8 setembre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gary Hocking

Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)
Article en memòria de Gary Hocking Arxivat 2012-02-15 a Wayback Machine. (anglès)

[1] Miller, David. «McGuinness awarded MBE in Queen's New Year's Honours list» (en anglès). bikesportnews.com, 30-12-2020. [Consulta: 27 juny 2024].

[2] Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 18. ISBN 84-255-0245-4.

[Gary_Hocking_career_statistics_at_MotoGP.com-3] 3,0 ^3,1 «Gary Hocking career statistics at MotoGP.com» (en anglès). Arxivat de l'original el 5/5/2020. [Consulta: 6 setembre 2008].

[Gary_Hocking-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Gary Hocking» (en anglès). ozebook.com. Arxivat de l'original el 8/9/2014. [Consulta: 20 març 2017].

[SRRSS-5] Books of Zimbabwe. Some Renowned Rhodesian Senior Schools 1892–1979 (en anglès), 1981, p. 155.

[6] «Final Whistle» (en anglès). Isle of Man Examiner – Brialtagh Ellan Vannin. Isle of Man Newspapers Ltd, Tindle Newspaper Group – Newsprint (Knowlsey) Ltd, (2018), pàg. 33 [Consulta: 18 desembre 2018].

[Gary_Hocking_profile-7] 7,0 ^7,1 «Gary Hocking profile» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 20 març 2017].

[Gary_Hocking_Isle_of_Man_TT_results_at_iomtt.com-8] «Gary Hocking» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 15 març 2024].

[9] Zuehlke, Jeffrey. LernerClassroom. Motorcycle Road Racing (en anglès), 2008. ISBN 9780761341970 [Consulta: 3 maig 2016].

[10] (en anglès) The Guardian, 22-12-1962, pàg. 7.

[Motorsport-May-2004-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 ^11,3 Fearnley, Paul. «Gary Hocking: An easy rider born to drive» (en anglès). Motorsport.com, 01-05-2004. [Consulta: 7 febrer 2022].

[12] «Grave images and memorial» (en anglès). [Consulta: 8 setembre 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]