Gaudapada
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI  | ||
| Mort | valor desconegut | ||
| Religió | Advaita Vedanta | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof | ||
| Alumnes | Govinda Bhagavatpada | ||
Gaudapada (Gauḍapāda)[1] va ser un mestre hindú de la tradició de l'Advaita vedanta que probablement visqué el segle VI o el segle VII.[2] Hom creu que era originari del nord del Bengala. Va ser el mestre de Govinda Bhagavatpada, qui va tenir per deixeble Adi Xankara.
La doctrina exposada per Gaudapada, especialment en els comentaris del Māṇḍūkya Upaniṣad, és purament ortodoxa. En contrast amb la forta presència del budisme a l'Índia que induïa a alguns exegetes a optar per la via del budisme.
Biografia
[modifica]El segle en què va viure Gaudapada i els detalls de la seva vida són incerts. Les estimacions varien des de principis del segle VI [3][4] fins al segle VII d.C.[5] Generalment es data d'estimacions per a Adi Xankara, el professor del qual Govinda Bhagavatpada es suposa que és el deixeble directe de Gaudapada. Shankara en alguns textos es refereix a Gaudapada com el "mestre del mestre" que coneix la tradició del Vedānta (sampradāya-vit). Suposant quant de temps va viure cadascun i quan, s'estima que Gaudapada va viure en algun moment del segle VII dC.[6] Alternativament, afirma Potter, la frase "professor del professor" no s'ha de prendre al peu de la lletra, i més en el sentit d'una altra frase que fa servir per Gaudapada, és a dir, Paramaguru (professor superior).[6] Potser va ser el guru del mestre de Sankara, però probablement era un guru més llunyà, afirma Michael Comans (també conegut com Vasudevacharya).[7]
Una altra estimació el situa cap a principis del segle VI.[8] Aquesta estimació es basa en la literatura budista, i particularment en les dels estudiosos Bhavaviveka, Santaraksita i Kamalasila que citen Gauḍapada kārikās.[9] [10] Bhavaviveka va ser contemporani de Dharmapala, afirma Karl Potter, mentre que els textos xinesos i els relats de viatges situen Dharmapala a mitjans del segle VI dC.[9] Suposant que els registres budistes i xinesos són fiables, i perquè Bhavaviveka hagi citat Gauḍapada kārikās, Gaudapada deu haver viscut al voltant de l'any 500 dC, o en algun moment de la primera meitat del segle VI dC. Però, és cert que Gaudapada va viure després del segle IV perquè cita algunes visions budistes de Nāgārjuna i Asanga, aquest últim dels quals diversos relats situen a l'Índia del segle IV..[9]
Māṇḍūkya Kārikā
[modifica]Gaudapada és l'autor del Māṇḍūkya Kārikā també conegut com el Gaudapada Karika,[11] que són comentaris sobre el Māṇḍūkya Upaniṣad, que és un dels més curts dels dotze principals Upanixads pertanyents als xruti. Consta de dotze versos en prosa, inclòs en els Atharvaveda dels Vedas.[12]
El Gaudapadiya Karika té 215 versos mesurats que es divideixen en quatre capítols:
- Capítol 1 (29 versos) — Agama, o Agama Prakarana (doctrina tradicional, inclou 12 versos del Mandukya Upanishad) [13][14]. Explica el contingut del llibre i demostra que l'Advaita és recolzat pel xruti i la raó
- Capítol dos (38 versos) — Vaitathya Prakarana (La irrealitat) [15]. Tracta sobretot d'un comentari racional que vol provar la irrealitat del món fenomenal caracteritzat per la dualitat i l'oposició. Cessa quan s'aconsegueix la no dualitat. Per por que per un procés similar sobre la naturalesa de la realitat mateixa, els arguments del segon capítol no es reduiran a res.
- Capítol tres (48 versos) — Advaita Prakarana (No-dualitat) [16]. Insisteix en la no dualitat.
- Capítol quatre (100 versos) — Alatasanti Prakarana (La pau de la marca de foc) [17]. Explica la relativitat de la nostra experiència fenomenal i estableix l'atman com l'única realitat subjacent de l'existència.
Els primers tres capítols del text de Gaudapada han influït a la tradició Advaita Vedanta. Algunes parts del primer capítol que inclouen el Mandukya Upanixad han estat considerades com una font bíblica vàlida per a les escoles dvaita i visistadvaita del Vedanta.[12]
Cronològicament, segons Hajime Nakamura, els textos budistes que citen a Gaudapada Karikas impliquen que les idees vedàntiques dels tres primers capítols són de més antiguitat. La major part del capítol tres de la compilació de Gaudapada Karika es va completar entre el 400 i el 500 dC, afirma Nakamura.[18] Ell estima que la major part del capítol 1 es va completar entre el 300 i el 400 d.C., mentre que el capítol 2, que pressuposa el capítol 1, es pot datar que s'havia completat majoritàriament després del capítol 1 però abans del capítol 3.[19] La major part del Capítol Quatre va ser escrit entre els anys 400 i 600 dC.[18]
Capítol 1: Doctrina tradicional (Agama)
[modifica]Gaudapada i el budisme
[modifica]La forta presència al budisme a l'Índia en aquella època implicava alguns exegetes moderns com Surendranath Dasgupta, Louis de La Vallee-Poussin i Vidushekhara Bhattacharya en voler trobar influències budistes a casa seva, especialment en certes doctrines "negativistes" prop de la Madhyamaka de Nagarjuna.[20]
Com el primer gran comentarista de Vedanta, després de segles de domini budista, s'oposen dues interpretacions: algunes el consideren el primer mestre involucrat en la restauració de l'hinduisme, el fundador d'Advaita vedanta. Uns altres ho veuen com una perspectiva criptobista, ja que ha incorporat i ambientat al context hindú tot el que, en el budisme, podria ser. No obstant això, els seus comentaris sobre el Māṇḍūkya Upaniṣad es consideren clàssics i, per aquest motiu, és tradicionalment percebut com una ortodoxa pura.[21]
Referències
[modifica]- ↑ The Sanskrit Heritage Dictionary
- ↑ The essential Vedanta : a new source book of Advaita Vedanta. Bloomington: World Wisdom, 2004. ISBN 9780941532525.
- ↑ Michael Comans, 2000, p. 163.
- ↑ Raju, 1971, p. 177.
- ↑ Nakamura, 2004, p. 3.
- ↑ 6,0 6,1 Potter, 1981, p. 103.
- ↑ Michael Comans, 2000, p. 2, 163.
- ↑ Sarma, 2007, p. 125-126.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Gaudapada, Devanathan Jagannathan, University of Toronto, IEP
- ↑ Michael Comans, 2000, p. 45-46.
- ↑ Nakamura, Hajime. A History of Early Vedanta Philosophy. Segona part.. Delhi:: Motilal Banarsidass Publishers Private Limited, 2004.
- ↑ 12,0 12,1 Datta, Amaresh. The Encyclopaedia Of Indian Literature (Volume Two), 2006, p. 1376. ISBN 9788126011940.
- ↑ Potter, 1981, p. 106.
- ↑ Sarma, 2007, p. 126.
- ↑ Potter, 1981, p. 107.
- ↑ Potter, 1981, p. 108.
- ↑ Potter, 1981, p. 110.
- ↑ 18,0 18,1 Nakamura, 2004, p. 309.
- ↑ Nakamura, 2004, p. 310.
- ↑ Māndūkya Upanisad et Kārikā de Gaudapāda, introduction, p. 5 - 6,. Librairie d'Amérique et d'Orient, 1981, p. Introducció 5 - 6.
- ↑ 1927-2008., Fox, Douglas A.,. Dispelling illusion : Gauḍapāda's Alātaśānti, with an introduction. [Albany, N.Y.]: State University of New York Press, 1993. ISBN 9780791415016.
Bibliografia
[modifica]- Michael Comans. The Method of Early Advaita Vedānta: A Study of Gauḍapāda, Śaṅkara, Sureśvara, and Padmapāda. Motilal Banarsidass, 2000. ISBN 978-81-208-1722-7.
- Garfield, Jay L. & Priest, Graham (2003), Nagarjuna and the Limits of Thought, Philosophy East & West Volume 53, Number 1 January 2003 1–21, <http://www.thezensite.com/ZenEssays/Nagarjuna/NagarjunaTheLimitsOfThought.pdf>
- Isaeva, Natalia V. From Early Vedanta to Kashmir Shaivism: Gaudapada, Bhartrhari, and Abhinavagupta. State University of New York Press, 1995. ISBN 978-0-7914-2449-0.
- Kalupahana, David J. (1994), A History of Buddhist Philosophy, Delhi: Motilal Banarsidass Publishers Private Limited
- Kochumuttom, Thomas A. (1999), A Buddhist Doctrine of Experience. A New Translation and Interpretation of the Works of Vasubandhu the Yogacarin, Delhi: Motilal Banarsidass
- Potter, Karl. H. (1981), "Gaudapada", Encyclopedia of Indian Philosophies: Advaita Vedānta up to Śaṃkara and his pupils, Volume 3 (Delhi: Motilal Banarsidass): 103-114, ISBN 81-208-0310-8
- Raju, P.T. (1971), The Philosophical Traditions of India, Delhi: Motilal Banarsidass (1992 Reprint)
- Reddy Juturi, Ravi Kumar (2021), "Gaudapadacharya "asparsa yoga" for attaining "no mind": A historical method of advaita vedanta for teaching "human liberation" in a profound way", International Journal of Yoga: Philosophy, Psychology and Parapsychology 9 (2): 67–72, DOI 10.4103/2347-5633.329692
- Sarma, Chandradhar (2007), The Advaita Tradition in Indian Philosophy, Motilal Banarsidass, ISBN 978-8120813120
