General
Cadena de comandament | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
General és un oficial d'alt grau militar.[1] El terme (o equivalent) és usat per gairebé tots els països del món. General pot referir-se tant al terme genèric per a tots els graus d'oficial general, o pot referir-se a un únic grau. Els oficials generals equivalen als almiralls a les marines de guerra. Els diversos graus d'oficial general estan al capdamunt de l'estructura de grau. Els oficials inferiors són coneguts com a oficials de camp i, els de menor graduació encara, són coneguts com a oficials amb grau de companyia. Tots els oficials que comanden més d'un simple regiment (el nivell d'unitat més significatiu) són coneguts com a oficials generals. En alguns països el màxim grau del generalat és conegut com a Mariscal de Camp o, simplement, Mariscal.[2]
Hi ha dos sistemes clàssics de nomenar als generals, el "sistema Vell Europeu" i el "sistema Revolucionari Francès", que anomena als graus d'acord amb la unitat que, teòricament, comanden:
Codi OTAN | sistema Vell Europeu | sistema Revolucionari Francès |
---|---|---|
OF-10 | Mariscal de Camp o Capità General | Mariscal de França |
OF-9 | General, Coronel General | General d'Exèrcit |
OF-8 | Tinent General | General de Cos d'Exèrcit |
OF-7 | Sergent Major General o Major General | General de Divisió |
OF-6 | Brigadier o Brigadier General | General de Brigada |
Etimologia i història
[modifica]El terme "general" resulta d'una substantivació que es remunta a finals del segle XVI de l'adjectiu general utilitzat per caracteritzar el paper d'un oficial militar, com el capità general i el tinent general. El general és, per tant, el líder militar al capdavant de la jerarquia. El terme s'utilitza habitualment per referir-se a líders militars de diferents èpoques i societats, incloent-hi aquelles en què no existeix el concepte d'oficial militar, com ara l'exèrcit romà[3] o els exèrcits grecs de l'antiguitat.[4]
El grau específic de general
[modifica]Al sistema Vell Europeu, un General, sense prefix ni sufix (i de vegades referit com a general complert) és habitualment el màxim grau de general, per damunt de tinent general i directament per sota de mariscal de camp. Habitualment és el màxim grau en temps de pau, amb els graus superiors (com el de Mariscal de Camp) només destinats a usar-se en temps de guerra o de manera honorífica.
No obstant això, el grau de Capità General, General d'Exèrcit o Coronel General poden ocupar aquesta posició en alguns exèrcits. Segons les circumstàncies i l'exèrcit en qüestió, aquests graus poden ser considerats com a equivalents a un General Complert o a un Mariscal de Camp.
El grau de General vingué de Capità General, el capità d'un exèrcit en general. El grau de Capità General començà a aparèixer cap al segle xvii, quan els exèrcits professionals s'organitzen; i en molts països, el nom Capità General es va contraure a simplement General.
graus de general per països
[modifica]- General (Austràlia)
- General-de-Exército (Brasil)
- General (Canadà)
- Shang Jiang (Xina)
- Kindral (Estònia)
- Général d'armée (França)
- General (Alemanya)
- Obergruppenführer (Tercer Reich, grau de les SS)
- Strategos (Grècia)
- Aluf (Israel)
- Generale (Itàlia)
- [[Rikushō[5]]] (Japó)
- Daejang (Corea)
- Generał (Polònia)
- General (Mèxic)
- General de l'Exèrcit (Rússia)
- General (Sri Lanka)
- General (Suècia)
- General (Suïssa)
- General (Regne Unit)
- General (Estats Units)
- General de ejército (Xile)
-
General-de-Exército (Brasil)
-
General (Estats Units)
-
General (Finlàndia)
-
Général d'armée (França)
-
Generale (Itàlia)
-
Generaal (Països Baixos)
-
General (Regne Unit)
-
General (Suècia)
-
General de ejército (Xile)
Generals famosos
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Taylor, E. Kelly. America's Army and the Language of Grunts: Understanding the Army Lingo Legacy. AuthorHouse, 2009, p. 283. ISBN 1452042438.
- ↑ «General». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cosme, P. «Le soldat, le général et la terre: l’armée romaine au temps des guerres civiles (Ier siècle av. J.-C.» (en francès). L'Armée romaine [París], 2012, pàg. 47-74.
- ↑ Sarikakis, Theodore Chr. The Hoplite General in Athens (en francès), 1976.
- ↑ 5,0 5,1 Cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces d'Autodefensa del Japó i Cap de l'Estat Major Força Terrestre d'Autodefensa del Japó