Germán Gil y Yuste

Germán Gil y Yuste

Biografia
Naixement	30 maig 1866 València
Mort	14 agost 1948 (82 anys) Madrid
Capità General de la VIII Regió Militar
8 febrer 1938 – 3 juliol 1939 – José Solchaga y Zala, Luis Lombarte Serrano →
Governador civil de la província d'Àlaba
23 juliol 1936 – 29 juliol 1936 ← Ramón Navarro Vives
Capità general de València
gener 1929 – 30 abril 1929 ← Alberto Castro Girona – Eladio Pin Ruano →
Governador militar de Cartagena
22 setembre 1927 – 16 maig 1930
Comandant general de la V Divisió Orgànica
18 agost 1936 ← Miguel Cabanellas Ferrer – Miguel Ponte Manso de Zúñiga →
Capità General de la VI Regió Militar
17 juny 1931 – Miguel Núñez de Prado y Susbielas →
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis
(1947)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1922)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild

Germán Gil y Yuste (València, 30 de maig de 1866 - Madrid, 14 d'agost de 1948) va ser un militar espanyol que va col·laborar amb el cop militar que va intentar enderrocar la II República i que va desencadenar la Guerra Civil espanyola. Va ocupar, després del conflicte, diversos càrrecs del Governo del General Franco.

Biografia

Amb el grau de coronel d'infanteria, va ser nomenat director de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo (anomeada llavors Acadèmia General Militar) a l'octubre de 1918, sota el regnat d'Alfons XIII. L'endemà del cop d'estat del General Primo de Rivera (13 de setembre de 1923), Gil y Yuste, des del seu lloc de general governador de la província de Logronyo, es va fer càrrec del Govern Civil de la província, i es va posar a la seva disposició. Va estar en el càrrec fins al 26 de setembre de 1924.

Després de la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931, es va produir la seva sortida de l'exèrcit, acollint-se a la Llei Azaña.

Es va unir al bàndol revoltat després del fallit Cop d'estat que va desembocar en la Guerra Civil espanyola, sent nomenat el 21 de juliol Governador Civil d'Àlaba pel general Ángel García Benítez, capdavanter de la revolta en Vitòria. Mesos més tard va substituir al General Cabanellas com a Cap de la V Divisió Orgànica, amb seu en Saragossa. Com a General de Divisió va ser, des del 18 d'agost de 1936, vocal de la Junta de Defensa Nacional que va assumir el govern de la zona dominada pels revoltats, i Secretari de Guerra des del 4 d'octubre de 1936 al 31 de gener de 1938. El 30 de setembre de 1946 li va ser imposada la Gran Creu de l'Orde de Carles III.

Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legal

En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Gil quan va rebre constància fefaent de la seva defunció, esdevinguda més de seixanta anys abans. La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació, jutjat i absolt pel Tribunal Suprem.

Vegeu també

• Junta de Defensa Nacional

Enllaços externs

• Jutjat Central d'Instrucció nº 5. Audiència Nacional (Madrid) Acte contra els líders del franquisme.

Càrrecs públics
Precedit per: Nou càrrec	Comissari de Defensa Nacional 1936-1938	Succeït per: Fidel Dávila Arrondo Ministre de Defensa