Gers
|
Per a altres significats, vegeu «Gers (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | departament de França  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | riu Gers | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Capital | Aush | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 192.437 (2021) (30,76 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.257 km² | ||||
| Punt més alt | punt més alt del Gers (386 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Philippe Martin | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-32 | ||||
| Codi NUTS | FR624 | ||||
| Codi de departament INSEE | 32 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | gers.fr | ||||
   
| |||||
Gers (en occità Gers[1] o Gèrç[2][3] i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush. Li dona nom el riu Gers, afluent de la Garona.
Etimologia
[modifica]En occità existeixen les dues formes atestades: Gers amb e tancada i Gèrs amb è oberta, segons el que diu una obra de referència com ara el Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palai. La forma Gers amb e tancada és més normativa, més referencial i preferible perquè és més regular respecte a l'etimologia llatina Ægirtius (on i llatina breu dona normalment e tancada occitana). Les formes Gerç i Gèrç respecten més l'etimologia llatina (-tius esdevé -ç)
Història
[modifica]Gers és un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa el 4 de març del 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a l'antiga província de Gascunya.
Geografia
[modifica]El Gers està dividit en tres districtes, 31 cantons i 463 municipis.
Política
[modifica]L'any 2004, el socialista Philippe Martin fou reelegit com a president del Consell General del Gers.
Les principals atribucions del Consell General són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:
- Partit Socialista (PS): 17 consellers generals
- Unió per un Moviment Popular (UMP) : 10 consellers generals
- Partit Comunista Francès (PCF): 3 consellers generals
- No-adscrits d'esquerra: 1 conseller general
Referències
[modifica]- ↑ «Conselh de la Lenga Occitana». Arxivat de l'original el 2018-07-30. [Consulta: 6 maig 2013].
- ↑ «Toponímia occitana». Arxivat de l'original el 2009-12-26. [Consulta: 31 juliol 2010].
- ↑ «Mapa del Gers amb els municipis en gascó». Arxivat de l'original el 2020-10-24. [Consulta: 7 agost 2010].
Enllaços externs
[modifica]
- Mapa del departament en occità al web del consell departamental (compte que el mapa conté algunes faltes d'ortografia)
.svg?lang=ca){kind=small}
Divisió administrativa d'Occitània | |
|---|---|
| Estat Francès | Aquitània (Dordonya∗∗, Gironda∗∗, Landes, Òlt i Garona, Pirineus Atlàntics∗) · Alvèrnia (Alier∗∗, Cantal, Alt Loira, Puèi Domat) · Centre – Val de Loira∗ (Cher∗, Indre∗) · Llemosí (Corresa, Cruesa, Alta Viena) · Llenguadoc-Rosselló (Aude, Erau, Gard, Losera, Pirineus Orientals∗) · Migdia-Pirineus (Arieja, Avairon, Gers, Alta Garona, Alts Pirineus, Òlt, Tarn i Garona, Tarn) · Provença-Alps-Costa Blava (Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims∗∗, Alts Alps, Boques del Roine, Valclusa, Var) · Poitou-Charentes∗ (Charanta∗, Viena∗) · Roine-Alps (Ardecha∗∗, Droma∗∗, Isèra∗, Loira∗) |
| Estat Italià | Piemont∗ (Província de Cuneo∗ i Ciutat Metropolitana de Torí∗) · Calàbria∗ (Província de Cosenza∗ - enclavament de La Gàrdia) |
| Estat Espanyol | |
| Clau de símbols | (∗∗) territori majoritàriament occità. (∗) territori minoritàriament occità. Els territoris que no duen asterisc són íntegrament occitans. |