Ginebra (beguda)
 | |
| Epònim | jenever (en)   |
|---|---|
| Tipus | beguda destil·lada |
| Característiques | |
| Grau alcohòlic | 37,5 % (V/V) |
La ginebra és un aiguardent compost d'uns 40 graus alcohòlics que s'obté de la redestil·lació d'alcohol que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de maceracions diferents productes: malt, blat de moro, vi, etc., i en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d'herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.). És originari d'Holanda al segle xvi, passà a Anglaterra i d'allí a Menorca, on s'anomena gin.[1]
A Menorca es fa una ginebra, o gin, molt popular. El mot «ginebra» ve del neerlandès genever, que deriva del francès genièvre (ginebró, gàbul de ginebre comú), però també pot tindre altres aromes com angèlica, anís, comí, coriandre o taronja. A Anglaterra, la ginebra més seca és la London Dry, i la que té més sabor és la Plymouth.[2]
La ginebra va aparèixer als Països Baixos Borgonyons (els actuals Països Baixos i part de l'actual Bèlgica) al segle xvii amb el nom de Genever - sovint s'atribueix la seva invenció al metge Franciscus Sylvius. Els historiadors d'aliments i begudes consideren que la destil·lació de la ginebra (pels holandesos, que revenien alcohol pur o mal vi portuguès tallat amb alcohol pur de ginebra - el gin - als anglesos) constitueix la gènesi de l'era dels alcohols forts, les "begudes espirituoses" a Europa. Era d'entrada una beguda espirituosa medieval. A partir d'aquí es va estendre a Anglaterra després que la Gloriosa Revolució hagués instal·lat Guillem III d'Anglaterra en el tron anglès. Apareixen les destil·leries anglès i produeixen un alcohol semblant al genever, el qual anomenen gin.
Còctels amb ginebra
[modifica]Alguns dels còctels més populars que porten ginebra en els seus ingredients son:
- Apoica
- Campari Gin
- Gintònic - Ginebra i tònica
- Gin Fizz
- Long Island Iced Tea
- Martini - Ginebra i vermut
- Negroni
Referències
[modifica]- ↑ «Ginebra (beguda)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, planes 126-127.
