Gormanita
 Gormanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe2+,Mg)₃(Al,Fe3+)₄(PO₄)₄(OH)₆·2H₂O |
| Epònim | Donald H. Gorman (en)  |
| Localitat tipus | Rapid creek (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.45 |
| Dana | 42.9.2.2 |
| Heys | 19.14.32 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,77 Å; b = 5,11 Å; c = 13,57 Å; α = 90,45°; β = 99,15°; γ = 90,05° |
| Color | verd blau a verd fosc |
| Macles | sí |
| Exfoliació | pobre/indistingible - {001} |
| Fractura | desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 a 5 |
| Lluïssor | subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 3,13 g/cm3 (mesurada); 3,12 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,619 nβ = 1,653 nγ = 1,660 |
| Birefringència | δ = 0,041 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 53°, calculat: 48° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-030 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Gm |
| Referències | [1] |
La gormanita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom per B. Darko Sturman, Joseph A, Mandarino, Mary E. Mrose i P. J. Dunn l'any 1981 en honor al professor Donald Herbert Gorman (n. 1922 Fredericton, Nova Brunswick, Canadà) mineralogista i professor de mineralogia de la Universitat de Toronto, Canadà.
Característiques
[modifica]La gormanita és un fosfat de fórmula química (Fe2+,Mg)₃(Al,Fe3+)₄(PO₄)₄(OH)₆·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1977. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gormanita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir de les mostres recollides al riu Big Fish i al Rapid Creek, dos indrets del districte miner de Dawson, al Yukon (Canadà). També ha estat descrita a l'Argentina, el Brasil, els Estats Units, Àustria, França, Espanya, Portugal, Ruanda i Namíbia. A dins els territoris de parla catalana ha estat descrita al massís de l'Albera i al camp de pegmatites de Cotlliure, una vila de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Referències
[modifica]