Guàrdia Foral Biscaïna
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Policia foral |
| Història | |
| Creació | 1823 |
| Activitat | |
| Àmbit | Biscaia |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Foralen burua | Unai Rementeria |
| Treballadors | 16 agents[1] |
| Depèn de | Diputació Foral de Biscaia |
La Guàrdia Foral Biscaïna és un cos policial dependent de la Diputació Foral de Biscaia, similar als mikeletes de Guipúscoa i als miñones d'Àlaba[2][3]
Els principals objectius eren el manteniment de la pau pública, persecució de malfactors i, des del segle xix, òrgan de recaptació d'impostos.
Història
[modifica]A començaments de 1785 eren coneguts com a mikeletes,[4] i es van constituir com a milícia local en 1823, encara que durant el segle xix van patir alguns intents de supressió. Durant la Primera Guerra Carlina es van posar de part dels liberals.[5]
El 20 de desembre de 1839 Gregorio Lezama-Legizamon i el seu adjunt Federico Lezea van refundar la milícia com a mikeletes per lluitar contra els bandolers i criminals.[6]
Els Tercios Vascongados que van participar en la Guerra d'Àfrica de 1859 van tenir la seva base amb milícies d'Àlaba i Guipúscoa. Van mantenir la seva autonomia dins l' exèrcit espanyol.[5]
El 3 d'abril de 1872 la Diputació Foral de Biscaia va reorganitzar la milícia canviant-li el nom, que serà el de Guàrdia Foral.[7]La milícia la van formar un total de mil persones, i el 21 de juliol del mateix any el Ministeri de Guerra n'aprovà les ordenances.[8][4]
Durant la Tercera Guerra Carlina s'encarregaren de mantenir la pau a les ciutats i lluitar contra els guerrillers. Després del final de la Guerra al Nord en 1877 el general Quesada va canviar de nou el seu nom i els va anomenar miñones. No va ser del grat als biscaïns, com deia Antonio Trueba perquè els confonien amb els homònims d'Àlaba.[4]
Els van dissoldre el 23 d'agost de 1937 els van dissoldre.[5] després de la victòria franquista a la batalla de Bilbao. Els mikeletes biscaïns i guipuscoans foren desmobilitzats, però deixaren com a cossos provincials els miñones alavesos i la policia foral navarresa.[4]
Actualment els 15 guàrdies forals s'encarreguen de la seguretat del president i dels diputats provincials. El Departament de Seguretat Basc els va designar oficialment com a policia foral.
Referències
[modifica]- ↑ Rementeria se escuda en la 'seguridad' para no explicar el amaño en la Policía foral, El Mundo
- ↑ Minoi, Harluxet Hiztegi Entziklopedikoa
- ↑ Mikelete, Harluxet Hiztegi Entziklopedikoa
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Policia: Los modernos cuerpos armados forales, Auñamendi Eusko Entziklopedia José Antonio Aiestaran Lekuona
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Miquelete, Auñamendi Eusko Entziklopedia, Luis Miguel Díez de Salazar Fernández
- ↑ Historia General del Señorío de Vizcaya', llibre VIII, p. 112 1978 Estanislao Jaime de Labayru, Bilbo Aurrezki Kutxa, Barcelona, isbn 84-248-0372-830
- ↑
« Armar un pequeño cuerpo, bajo la denominación de Guardia Foral de Vizcaya, compuesto de individuos de toda confianza cuya única misión fuese la de contribuir a que por ningún concepto se turbara la paz que se disfrutaba persiguiendo a los que atentaran contra ella y siendo una garantía de eficaz seguridad para los pacíficos moradores del país » - ↑
« Artículo 1:
La creación de este Cuerpo tiene por objeto principal el de recorrer los pueblos y caminos, dar favor y auxilio a las autoridades, descubrir y prender a los delincuentes, gente vaga y mal entretenida, afianzar el orden y la tranquilidad y proteger la seguridad de las vidas y haciendas de los habitantes del país y de los viajeros.
Artículo 2:
Sólo en el caso de trastornos políticos en los que se haya declarado el estado de guerra dependerá de la autoridad militar.
Artículo 3:
Toda resistencia a la Guardia Foral será considerada como hecha a la Guardia Civil y juzgada y castigada en idéntica forma y bajo las mismas formas.»
Vegeu també
[modifica]Cossos policials del País Basc  | |
|---|---|
| Autonòmica | |
| Estatal espanyola | |
| Estatal francesa | |