Saltar para o conteúdo

Guerner de Troyes

Origem: Wikipédia, a enciclopédia livre.
Guerner de Troyes
conde de Troyes
Guerner de Troyes
Escudo do Brasão de Armas de Troyes
Nascimento c. 885
Morte 6 de dezembro de 924
Pai Ménier de Troyes
Mãe Gandilmoda de Troyes

Guerner de Troyes também referido como Warnarius de Troyes, (c. 885 - 6 de dezembro de 924) foi um nobre da França medieval e conde de Troyes. Veio a morrer na luta contra os viquingues na Batalha de Chalmont entre Milly-la-Foret e Barbizon. [1]

Relações familiares

[editar | editar código-fonte]

Foi filho do conde Ménier de Troyes e de Gandilmoda de Troyes, filha de Odão I de Troyes (? - 871) e de Wandilmodis de Troyes. Casou [2] em 908 com Teutberga de Arles (c. 887 - antes de setembro de 948), filha de Teobaldo de Arles (860 - 895), conde de Arles e Berta da Lotaríngia (863 - 8 de março de 925), filha ilegítima do rei da Lotaríngia, Lotário II da Lotaríngia (835 - 869)[3] e de Teutberga de Valois (? - 875), filha de Bosão de Valois "O Velho", conde de Valois de quem teve:

  1. Manasses de Arles (? - c. 962) arcebispo de Milão e de Arles entre 920 e 962.[4]
  2. Roberto de Troyes, visconde de Autun (900 - 950)[5] foi casado com Casou com Ingeltrude de Dijon.
  3. Tiberga de Troyes também denominada como Theuberge de Sens (909 - após 962).
  4. Fromond I de Sens (c. 914 - 951), Conde de Sens.
  5. Berta de Sens (915 -?).

Referências

  1. Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, càrregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.
  2. Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou anomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.
  3. la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans
  4. L'esmente com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en que el arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva anima el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a Els comtes de Provence
    . Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'Hug d'Arle el que reforça la relació de fill de Teutberga
  5. A Herança Genética de D. Afonso Henriques, Luiz de Mello Vaz de São Payo, Universidade Moderna, 1ª Edição, Porto, 2002, página 287.