Vés al contingut

HT de la Verge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: HT Virginis)
Infotaula objecte astronòmicHT de la Verge
Tipusestrella binària Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G0[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)8,54 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.042 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi13,96 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−27,928 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−92,658 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−23,38 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 46m 6.749s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)5° 6' 56.2799''[2] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

HT de la Verge (HT Virginis) és un sistema estel·lar a la constel·lació de la Verge, Virgo.[6] S'hi troba a 212 anys llum de distància del sistema solar.

En un primer enfocament, HT apareix com un binari visual, duplicitat que va ser descoberta per Wilhelm Struve el 1830, i la separació observada llavors va ser de 1,4 segons d'arc. Cadascuna de les components visuals és alhora seu un binari proper, cosa que converteix HT de la Verge en un sistema estel·lar quàdruple.

El parell més estudiat dels dos (HT de la Verge B) constitueix un binari de contacte; les components estan tan a prop entre si que comparteixen les capes exteriors, i el seu període orbital és de només 0,4077 dies (9,78 hores). Els dos estels són molt similars, amb temperatures respectives de 6.100 i 6.075 K, i una relació entre les seves masses de q = 0,812.[7] El tipus espectral de l'estel principal és F8V i la massa conjunta d'ambdós és 2,3 vegades major que la massa solar.[8] La seua metal·licitat se situa entorn del 80 % del Sol.[9] És una variable W Ursae Majoris la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud aparent +7,06 i +7,48.[7]

L'altre parell (HT de la Verge A) el forma un binari espectroscòpic amb un període orbital de 32,45 dies.[10] De lluentor intermèdia entre el màxim i el mínim de l'altre binari, la seva massa conjunta pot ser de 2,10 masses solars, si bé els paràmetres d'aquest parell no són ben coneguts.[8]

L'òrbita amb la qual HT de la Verge A s'hi mou respecte a HT de la Verge B és molt excèntrica (ε = 0,640). Cadascun d'ells completa una volta cada 260,7 anys.[8]

Referències

[modifica]
  1. «VizieR Online Data Catalog: Henry Draper Catalogue and Extension, published in Ann. Harvard Obs. 91-100 (1918-1925)» (en anglès). Annals of the Astronomical Observatory of Harvard College, segle XX.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  3. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  4. 4,0 4,1 4,2 Carlos Dafonte «Gaia Data Release 1. Summary of the astrometric, photometric, and survey properties» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201629512.
  5. «Kinematics of W Ursae Majoris type binaries and evidence of the two types of formation» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 2-2005, pàg. 497–517. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2005.08609.X.
  6. «CCDM J13461+0507AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 21 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J. «Catalogue of the field contact binary stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 38-70.
  8. 8,0 8,1 8,2 Zasche, P.; Wolf, M. «Combining astrometry with the light-time effect: The case of VW Cep, ζ Phe and HT Vir». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 928.
  9. Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 989-1019.
  10. Lu, Wenxian; Rucinski, Slavek M.; Ogłoza, Waldemar «Radial Velocity Studies of Close Binary Stars. IV.». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 402-412.

Vegeu també

[modifica]