Heinkel He 59
 Un He 59 finès | |
| Tipus | Hidroavió |
|---|---|
| Fabricant | Heinkel |
| Primer vol | 1931 |
| En servei | 1935 - 1944 |
| Operador/s | |
| Tren d'aterratge | Hidroavió de flotadors  |
| Construïts | 142 |
El Heinkel He 59 va ser un biplà alemany dissenyat el 1930 de resultes de la demanda d'un avió torpediner i de reconeixement que fos capaç d'operar en igualtat de condicions sobre rodes o com a hidroavió.
Desenvolupament
[modifica]El 1930, Ernst Heinkel començà el desenvolupament d'un avió per a la Reichsmarine. Per amagar les autèntiques intencions militars, l'avió va ser oficialment oficialment un avió civil. El prototipus del He 59B, amb tren d'aterratge, va ser el primer a volar al setembre de 1931,[1] però va ser la versió hidroavió el que marcà el camí per al model inicialment produït del He 59B, del qual se'n fabricaren 142 unitats en 3 variants. El Heinkel He 59 va ser un avió còmode de volar; les deficiències advertides van ser un motor feble, un radi d'acció limitat, la petita capacitat de càrrega i un armament insuficient.
Estava construït de materials diversos: les ales eren de fusta, amb el front cobert de fusta contraxapada, i la resta era coberta de tela. El fussel·latge estava format per peces d'acer, cobert amb peces de metall lleuger.
Les quilles eren emprades com a dipòsits de combustible, cadascun de 900 l, que amb el dipòsit intern, permetien carregar 2.700 l de combustible.
Operacions
[modifica]Tot i que inicialment es dissenyà com a bombarder-torpediner, el 1932 entrà en servei com a avió de reconeixement. Enquadrat a la Legió Còndor, durant la Guerra Civil Espanyola actuà com a avió de reconeixement costaner i realitzà multitud d'atacs a posts de la República (sovint després d'un planeig silenciós per la nit); i el 1940, més de 180 unitats eren emprades per a diverses missions; de les quals potser el vol més espectacular va ser el que van fer 10 He 59C-2 de transport i rescat quan van ameritzar al Waal de Rotterdam, amb 60 soldats perquè capturessin el pont més important de la ciutat.[2]
En el període 1939-43, la major part de les missions de minat van ser realitzades per les versions B-2 i N-3, mentre que molts altres es van readaptar com a He 59N d'entrenament de ràdio i radar.
Com a avió de rescat aire-mar, tot i portar les insígnies de la Creu Roja, van ser emprats com a avions de reconeixement durant la batalla d'Anglaterra, sent declarats pel govern britànic com a objectius militars des de juliol de 1940. Anteriorment alguns ja havien sigut forçats a amerar pels caces britànics.[3]
La Ilmavoimat (Força Aèria Finesa) va llogar 4 avions a Alemanya a l'agost de 1943. Van ser emprats per a patrulles de reconeixement de llarg abast darrere les línies enemigues. Van ser retornats a Alemanya 4 mesos després.
Variants
[modifica]- He 59a : primer prototipus.
- He 59b : segon prototipus.
- He 59A : avió de proves i avaluació. 14 construïts.[1]
- He 59B-1 : 16 avions de pre-producció.
- He 59B-2 : versió millorada.
- He 59B-3 : avió de reconeixement.
- He 59C-1 : avió d'entrenament desarmat.
- He 59C-2 : model de rescat aire-mar.
- He 59D-1 : model combinat de rescat aire-mar i d'entrenament
- He 59E-1 : avió torpediner d'entrenament
- He 59E-2 : avió d'entrenament de reconeixement
- He 59N : avió d'entrenament de navegació produït com conversió He 59D-1
Especificacions (He 59)
[modifica]- Dimensions:
- Ala: 23,70 m
- Llargada: 17,40 m
- Alçada: 7,10 m
- Pes:
- Buit: 6.215 kg
- Màxim: 9.000 kg
- Motor: 2 motors BMW V1, de 660 hp, de 12 cilindres en V, refrigerat per líquid
- Velocitat màxima: 215 km/h
- Abast màxim amb el màxim de combustible: 1.750 km
- Armes: 3/4 x MG 15 de 7,92mm (posteriorment MG 81 accionades a mà, en posició de proa, dorsal i ventral. Molts sots-tipus també portaven un canó automàtic MG FF de 20 mm i la major part dels B-2 portaven 4 bombes de 250 kg de bombes o un torpede de 800 kg o 4 mines de 500 kg.
- Tripulació: 3
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- Green, William.War Planes of the Second World War: Volume Six: Floatplanes. London: Macdonald, 192.
- Kalevi Keskinen, Kari Stenman, Klaus Niska: Meritoimintakoneet - Suomen ilmavoimien historia 15, Apali Oy, Tampere 1995, ISBN 952-5026-03-5
- Wood, Tony / Gunston, Bill. La Luftwaffe de Hitler Editorial San Martín, Madrid 1981. ISBN 84-7140-198-3.
