Vés al contingut

Hervé Le Corre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHervé Le Corre
Biografia
Naixement13 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Burdeus-Montaigne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor de gènere policíac Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 825770

Hervé Le Corre (Bordeus, 1955) és professor i escriptor. Les seues obres, de temàtica policíaca, han obtingut nombrosos premis.

Biografia

[modifica]

Va estudiar literatura a la Universitat de Bordeus Montaigne[1] i treballa com a professor de literatura en un col·legi de Bègles.[2]

Va començar a escriure als 30 anys.[3] En 1990 va publicar la seua primera novel·la, La douleur des morts.[4] En 2005 va rebre el Prix Mystère de la critique i el Grand prix du roman noir de la ville de Paris per L'homme aux lèvres de saphir. També ha estat distingit amb premis com el Grand prix de littérature policière o el Prix du Polar Européen, entre altres.[5]

  • La douleur des morts (Gallimard, 1990)
  • Du sable dans la bouche (Rivages, 1993)
  • Les Effarés (Points, 1996)
  • Copyright (Gallimard, 2001)
  • L'Homme aux lèvres de saphir (Rivages, 2004)
  • Tango parano (Éditions Atelier, 2006)
  • Trois de chute (Pleine Page, 2007)
  • Les Cœurs déchiquetés (Rivages, 2009)
  • Derniers retranchements (Rivages, 2011)
  • Aprés la guerre (Rivages, 2014)
  • Prendre les loups pour des chiens (Rivages, 2017), versió catalana d'Albert Pejó: Gossos i llops (Bromera, 2018)[7]
  • Dans l'ombre du brasier (Rivages, 2019), versió catalana d'Albert Pejó: Sota les flames (Bromera, 2019)[4]

Premis i reconeixements[8]

[modifica]
  • Prix Mystère de la critique 2005 per L'homme aux lèvres de saphir.
  • Grand prix du roman noir de la ville de Paris 2005 per L'homme aux lèvres de saphir.
  • Grand prix de littérature policière 2009 per Les coeurs déchiquetés.
  • Prix Mystère de la critique 2010 per Les coeurs déchiquetés.
  • Prix Landernau 2014 per Après la guerre.
  • Prix Michel-Lebrun 2014 per Après la guerre.
  • Prix du Polar Européen 2014 per Après la guerre.
  • Prix Rivages des Libraires 2018 per Prendre les loups pour des chiens.

Referències

[modifica]
  1. messeul#utilisateurs. «Nuit de la Lecture autour des "plumes de Montaigne"» (en francès), 20-01-2020. [Consulta: 8 maig 2020].
  2. «Hervé Le Corre - Fnac França». [Consulta: 8 maig 2020].
  3. «- Megustaleer». [Consulta: 8 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 Llort, Lluís. «"Si estigués segur de mi, deixaria d'escriure" - 01 febrer 2020». [Consulta: 8 maig 2020].
  5. Claude Combet. «Hervé Le Corre, prix "Le Point" du Polar européen 2014». Livres Hebdo, 03-04-2014. [Consulta: 4 abril 2014].
  6. «Todos los libros del autor Le Corre Herve» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].
  7. Abella, Anna. «Pulsión sexual y violencia en un venenoso y asfixiante 'noir' rural» (en castellà), 24-05-2018. [Consulta: 8 maig 2020].
  8. lecturalia.com. «Hervé Le Corre: libros y biografía autor» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2020].