Hidroclorborita
 Hidroclorborita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂B₃O₃(OH)₄·BO₃(OH)₃Cl·7H₂O |
| Epònim | hidro-, ortho-borate ion (en)  , clor i composició química  |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.DA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.DA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/D.02 – Anhang |
| Dana | 26.3.4.1 |
| Heys | 10.1.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 22,78Å; b = 8,74Å; c = 17,06Å; β = 96,7° |
| Duresa | 2,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,499 nβ = 1,502 nγ = 1,521 |
| Birefringència | δ = 0,022 |
| Angle 2V | mesurat: 45°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Hcb |
| Referències | [1] |
La hidroclorborita és un mineral de la classe dels borats.
Característiques
[modifica]La hidroclorborita és un borat de fórmula química Ca₂B₃O₃(OH)₄·BO₃(OH)₃Cl·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars ben formats {001}, amb terminacions en forma de falca, de fins a 13 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidroclorborita pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.
Formació i jaciments
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita l'any 1965 a partir de mostres trobades a la Xina i al Salar de Carcote, a Ollagüe, Antofagasta (Xile). També se n'ha trobat al dipòsit de bor de Sarıkaya, a Kirka (Anatòlia Central, Turquia). Sol trobar-se associada a altres minerals, com: ulexita, halita i guix.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Hydrochlorborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hydrochlorborite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 20 juny 2016].