Hillclimb

Hillclimb
	Prova de Hillclimb a Suècia (2009)
Esport	motociclisme
Tipus	Fora d'asfalt

El Hillclimb (mot anglès traduïble per Pujar o escalar un turó) és una disciplina de motociclisme de fora d'asfalt en què el participant s'enfronta a una pujada sense asfaltar de gran dificultat -sovint més del 45% de desnivell- o considerada intransitable. L'objectiu és arribar al cim com més aviat millor (o bé pujar tan amunt com es pugui) sense caure ni descavalcar de la motocicleta.^[1]^[2]

En francès, aquesta mena de competicions es coneixen com a montée impossible. Cal no confondre el Hillclimb amb les pujades de muntanya (anomenades també "Hillclimb" en anglès), que consisteixen en curses d'automobilisme i de motociclisme de velocitat contra-rellotge en carreteres de muntanya.

Aquesta disciplina va néixer als EUA a començament del Segle XX, quan les noves marques de motocicletes (Harley Davidson, Indian, Excelsior) feien servir desafiaments com ara superar fortes pujades per a posar a prova la seva producció. La primera competició coneguda de Hill-Climbing data del 30 de maig de 1903, en què el NYMC (New York Motorcycle Club) n'organitzà una a Riverdale Hill. Aquella fou també una de les proves de motociclisme en general més antigues de què es té constància.

Reglament

La normativa de les proves de Hillclimb varia depenent de la ubicació, i les motos que s'hi fan servir acostumen a ser prototipus. Les regles més habituals, però, són aquestes:

El pilot pot construir un prototipus de dues rodes (de vegades tres en línia) amb motor de gran cilindrada.
El participant no pot ser ajudat en el seu ascens.
En cas de caiguda, es considera com a distància recorreguda la que hi hagi des de la sortida fins al lloc on hagi arribat la motocicleta, un cop aturada (prenent com a referència la roda del davant).

Esdeveniments principals

Als EUA:
- Widowmaker hill climb, a Croydon, Utah
- Devil's Staircase Hillclimb, a Dayton, Ohio
A Occitània:
- Montée d'Arette a Areta (Aquitània), pionera a l'estat francès d'ençà de 1984
A França:
- Montée de Lamure-sur-Azergues, al departament del Roine
- Montée impossible de Bernex, a l'Alta Savoia
- Montée impossible de La Bresse, al departament dels Vosges
A Àustria:
- La prova organitzada a Rachau d'ençà de 1995, retransmesa per Eurosport, fou una de les primeres a popularitzar aquesta disciplina a Europa

Competicions oficials

El Mundial de l'especialitat se celebra à Decazeville, a l'Avairon.
Existeix una Federació Nacional de Hill-Climbing als EUA. A França, on aquesta disciplina ha estat llargament considerada com a folklòrica, actualment està a punt d'ésser regulada, existint de fa poc un campionat estatal controlat per la federació francesa de motociclisme.^[3]

Vegeu també

Pujada de muntanya

Referències

↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Carreras en cuesta. Siempre más arriba». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 372 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X.
↑ Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61. ISBN 84-307-8306-7.
↑ «Regles particulieres Championnat de France montee impossible 2010 Prototype» (PDF) (en francès). hill-climbing.org, 13-10-2009. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2010. [Consulta: 28 desembre 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hillclimb

"Mundial" de Decazeville (francès)
Web oficial del Campionat de França de "Montée Impossible" i del "Hill-Climbing International" (francès)
Vídeo d'una prova a Montana del 2007 (anglès)

[1] Mas Godayol, Josep (Director). «Carreras en cuesta. Siempre más arriba». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 372 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X.

[2] Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61. ISBN 84-307-8306-7.

[3] «Regles particulieres Championnat de France montee impossible 2010 Prototype» (PDF) (en francès). hill-climbing.org, 13-10-2009. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2010. [Consulta: 28 desembre 2010].

[1]

[2]

[3]