Hypericum androsaemum
_Hypericum_androsaemum_-_Habit.jpg?lang=ca)  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Hypericaceae |
| Tribu | Hypericeae |
| Gènere | Hypericum |
| Espècie | Hypericum androsaemum L., 1753 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
L’orval (Hypericum androsaemum), totabona o cura-ho tot, entre altres denominacions populars,[1] és una espècie de planta fanerògama de la família de les clusiàcies (abans anomenada hipericàcies), present a bona part d'Europa i zones temperades de la resta del món. A Catalunya creix a les vorades ombrívoles i als boscos humits.[2]
Morfologia
[modifica]L'orval és una planta herbàcia de 30 a 80 cm d'alçada. L'arrel és axonomorfa, amb tiges llenyoses eixint de la base, erectes i cilíndriques amb dues línies prominents al costat.
Les fulles són ovades i cordiformes, oposades i mig abraçadores, sèssils. Són amples, fent entre 1,5 a 6 cm d'amplada i 3 i 10 cm de llargada. Les flors són vistoses, grogues, estrellades i pentàmeres. Són hermafrodites i es troben disposades en cimes dicotòmiques. L'androceu es compon d'estams en cinc feixos.
El fruit és bacciforme, carnós i de color morat a negre quan madur.
-
Fulles i brots -
Fruit de l'orval
_Hypericum_androsaemum_-_Leaves_and_buds.jpg?lang=ca)
Ús medicinal
[modifica]Les fulles es coneixien amb el nom de «fulles de bàlsam» en la fitoteràpia tradicional.[3] Servien per a fer cataplasmes medicinals.
Referències
[modifica]- ↑ «Hypericum androsaemum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Jàvega, Santi «Orval (Hypericum androsaemum)». Els Cingles de Collsacabra, 43, 2000, pàg. 27-28.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fulla». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
Bibliografia
[modifica]- Steinbach, Gunter (ed.); Kremer. Strauchgehölze (en alemany). Múnic: Mosaik Verlag, 2002 (Steinbachs Naturführer). ISBN 978-3576114784.
- Vilar Sais, Lluis; Juanola, M. «La flora vascular del Massís de les Gavarres». Scientia gerundensis, 23, 1997, pàg. 90. ISSN: 2385-4758.
