Vés al contingut

Iñigo Urkullu Renteria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaExcel·lentíssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Iñigo Urkullu Renteria

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Alonsotegi (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Basc
3 agost 2020 – 14 maig 2024

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
21 octubre 2016 – 11 febrer 2020

Circumscripció electoral: Àlaba
Lehendakari
13 desembre 2012 – 22 juny 2024
← Patxi López ÁlvarezImanol Pradales →
Diputat al Parlament Basc
20 novembre 2012 – 2 agost 2016

Circumscripció electoral: Biscaia
President del Partit Nacionalista Basc
18 gener 2008 – 12 gener 2013
← Josu Jon ImazAndoni Ortuzar →
Diputat al Parlament Basc
16 maig 2005 – 28 desembre 2007 – Fatima Ansotegi →

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 16 maig 2005

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 8 juny 2001

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
30 novembre 1994 – 1r setembre 1998

Circumscripció electoral: Biscaia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Deusto - diplomatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorColegio Publico Felix Serrano (es) Tradueix, professor (1986–1987)
Asti Leku Ikastola, professor (1984–1986) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc (1977–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesImanol Pradales Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLucia Arieta-Araunabeña Markina Modifica el valor a Wikidata
ParesJuan Carlos Urkullu Larrea Modifica el valor a Wikidata  i Flori Renteria Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Facebook: urkullu X: iurkullu Instagram: iurkullu LinkedIn: urkullu Modifica el valor a Wikidata

Iñigo Urkullu Renteria (Alonsotegi, 18 de setembre de 1961) és un polític basc, d'ideologia nacionalista basca, president del Partit Nacionalista Basc del 2007 al 2013 i parlamentari basc del 1994 al 2005.[1] El 13 de desembre de 2012 va ser elegit setè lehendakari.[2] Va ser el cap del govern basc fins el 20 de juny de 2024 quan fou substituït per Imanol Pradales.[3]

Inicis com a professor

[modifica]
Àudio de la jura de càrrec del lehendakari Iñigo Urkullu sota l'Arbre de Guernica, 17 de desembre del 2012.

De família obrera nacionalista, es va afiliar al PNB el 1977, després de la reinstauració democràtica i la sortida del partit de la clandestinitat a què va ser obligat sota la dictadura franquista. Va formar part activa d'Euzko Gaztedi Indarra (EGI), les joventuts de l'esmentat partit, que poc després arribaria a presidir com a membre del Consell Regional des del 1980 fins al 1985. El 1983 va exposar el seu discurs a la tribuna de l'Alderdi Eguna del PNB a Aixerrota, on assistien Xabier Arzalluz i Carlos Garaikoetxea Urriza, entre d'altres, i això va marcar un punt d'inflexió en la seva trajectòria, que havia iniciat en el món de la docència.

Va cursar estudis de diplomat en Magisteri per la branca de Filologia Basca al seminari de Derio. Va ser professor de la ikastola Asti-Leku, de Portugalete, i del Col·legi Públic Félix Serrano, de Bilbao.

En aquesta primera etapa van sorgir moltes de les seves actuals amistats, incloent-hi la seva esposa, Lucía Arieta-Araunabeña (filla d'un exjugador de futbol de l'Athletic), amb qui va tenir tres fills.

Càrrecs polítics i institucionals

[modifica]

Va ser membre del Bizkai Buru Batzar (BBB), l'executiva del PNB a Biscaia, del 1984 al 1987 (com a director de Joventut de la Diputació Foral de Biscaia) i del 1996 al 2000, i va assumir les funcions de president l'any 2000, en substitució de Juan Mari Atutxa. Uns anys abans, el 1994, ja havia estat escollit parlamentari basc, càrrec que ocuparia fins al 2005. Finalment, el novembre del 2007 va ser l'únic candidat presentat a la segona volta de les eleccions internes per presidir EAJ-PNV, per la qual cosa va ser elegit president del partit l'1 de desembre de 2007.

Lehendakaritza

[modifica]

Amb els resultats de les eleccions al Parlament Basc de 2012, el 13 de desembre de 2012 el PNB va recuperar el Govern Basc en minoria, encapçalat per Iñigo Urkullu com a setè lehendakari, i el setembre del 2013 va signar un pacte d'estabilitat política i pressupostària amb el PSE-EE. Després de les eleccions municipals i forals del juny del 2015, van signar un acord de coalició per governar en aquestes institucions,[4] i després de les eleccions de 2016 els dos partits van formar un govern de coalició encapçalat per Iñigo Urkullu,[5] que es reeditaria després de les eleccions de 2020.[6]

Per a les eleccions al Parlament Basc de 2024 l'Euskadi Buru Batzar va escollir el novembre del 2023 Imanol Pradales com a candidat a Lehendakari i successor d'Urkullu.[7]

També ha estat membre del Consell Assessor d'Euskera, president de la Comissió de Drets Humans i de la Ponència de Víctimes del Terrorisme del Parlament Basc, i membre de la Junta Rectora de la Fundació Sabino Arana.

Referències

[modifica]
  1. Ressenya biogràfica d'Olatz Barriuso a El Correo Digital (castellà)
  2. Lillo, Manuel. «Una hegemonia difícil de trencar a Euskadi». El Temps, 06-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  3. SERENO, ANTONIO S. «El País Vasco celebra el pleno de investidura con dos candidatos y un solo 'caballo ganador': Imanol Pradales» (en castellà), 20-06-2024. [Consulta: 20 juny 2024].
  4. «Doce años de entendimiento: repaso a la fórmula de coalición PNV-PSE» (en castellà). EITB, 20-11-2016. [Consulta: 20 abril 2024].
  5. «PNV y PSE reeditan la coalición de gobierno en el País Vasco» (en castellà). El Periódico, 27-08-2020. [Consulta: 20 abril 2024].
  6. «Koalizio gobernua berriro osatzearen aldeko apustua egin dute EAJk eta PSEk» (en basc). EITB, 13-07-2020. [Consulta: 5 abril 2024].
  7. Ormazabal, Mikel. «El PNV propone a Imanol Pradales como candidato a lehendakari» (en castellà). El País, 25-11-2023. [Consulta: 25 novembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
  • [ Iñigo Urkullu Renteria - Lloc web oficial]