Vés al contingut

Il compagno don Camillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIl compagno don Camillo

Graziella Granata i Gianni Garko a la pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuigi Comencini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióLuigi Scaccianoce Modifica el valor a Wikidata
GuióLeonardo Benvenuti, Piero De Bernardi, Giovannino Guareschi i René Barjavel Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlessandro Cicognini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmando Nannuzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1966 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
anglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i Technicolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Freda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia i Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0059049 FilmAffinity: 898150 Allocine: 15552 Letterboxd: don-camillo-in-moscow Allmovie: v126414 TMDB.org: 37991 Modifica el valor a Wikidata

Il compagno don Camillo és una pel·lícula italo-franco-alemanya de 1965 dirigida per Luigi Comencini i basada en els personatges creats per Giovannino Guareschi. Va ser la cinquena pel·lícula amb Fernandel com el rector Don Camillo i Gino Cervi com Giuseppe 'Peppone' Bottazzi.

Aquest film va després de Don Camillo monsignore... ma non troppo i precedeix a Don Camillo e i giovani d'oggi però aquest últim no es va poder finalitzar.

Argument

[modifica]

Peppone proposa agermanar Brescello amb una ciutat russa situada al Don, però la proposta no agrada a Don Camillo que hi veu un desig de propaganda electoral. Don Camillo aconsegueix trobar una solució a aquest problema obligant (per xantatge) a Peppone a acompanyar-lo a ell disfressat de camarada comunista. Durant el viatge, entre competicions de vodka i dificultats de comunicació, Peppone descobrirà que la Unió Soviètica no és el món perfecte que havia imaginat. Pel que fa a Don Camillo, veurà que l '"imperi vermell" no és tan infernal com pensava i que es pot trobar gent valenta i bona.

Repartiment

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Pasquale Iaccio, Non solo Scipione. Il cinema di Carmine Gallone, Liguori, Napoli, 2003, ISBN 978-88-207-3313-1.
  • Riccardo F. Esposito, Don Camillo e Peppone. Cronache cinematografiche dalla Bassa Padana 1951-1965, Le Mani, Recco 2008, ISBN 978-88-8012-455-9.