Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ICV-EUiA  | ||||
| Tipus | coalició política | ||||
| Ideologia | ecosocialisme federalisme espanyol catalanisme republicanisme feminisme | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa | ||||
| Creació | 2006 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2015 | ||||
| Reemplaçat per | Catalunya Sí que es Pot | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) fou una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. Es presenten junts des del 2003 a les eleccions al Parlament de Catalunya fins al 2015 quan va entrar en coalició amb Podem i Equo per formar Catalunya Sí que es Pot per contestar les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals.
Resultats electorals
[modifica]Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
[modifica]A les eleccions del 1999 presentant-se per separats, Iniciativa per Catalunya Verds van obtenir tres diputats en solitari a la província de Barcelona, mentre que Esquerra Unida i Alternativa no en va aconseguir cap. ICV va obtenir dos diputats més en coalició amb el PSC en la resta de províncies.[1]
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
[modifica]A les eleccions van obtenir en coalició 9 diputats (8 per ICV i 1 per EUiA),[2] set d'ells a la circumscripció de Barcelona, un a Girona i l'altre a Tarragona. En total van aconseguir 241.163 vots. Gràcies a aquest resultat van entrar al govern, juntament amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.
El 14 de desembre de 2003, després de les eleccions al Parlament, PSC, ERC i ICV-EUiA acorden formar govern amb l'anomenat Pacte del Tinell. Així es formà un govern catalanista i d'esquerres.
Joan Saura i Laporta va ésser nomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participació i Salvador Milà i Solsona, Conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
[modifica]El 2006 van millorar els resultats, amb 282.693 vots i dotze diputats: dos més a Barcelona i un a Lleida.[3] D'aquests dotze, dos foren per EUiA i la resta per ICV.
Després de les eleccions es produeix un acord per formar un Govern d'Entesa entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).
Al Govern d'Entesa, hi tornen a haver dos consellers d'ICV-EUiA: Joan Saura va ésser designat Conseller d'Interior i Relacions Institucionals-Participació i Francesc Baltasar i Albesa de Medi Ambient i Habitatge.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
[modifica]
El 2010 la coalició va perdre un 2,15% de vots. Les 230.824 paperetes van suposar una pèrdua de dos escons, i es van quedar amb 10 representants.[4] Dels deu escons obtinguts, 8 foren per ICV i 2 per EUiA.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
[modifica]El 2012 van obtenir els millors resultats, amb 358.857 vots i 13 diputats (10 per ICV i 3 per EUiA).[4]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions al Parlament
[modifica]| Parlament de Catalunya | |||||||
| Any | Vots | % | # | Escons | +/– | Líder | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2003 | 241,163 | 7.28% | 5è | 9 / 135 |
 6
|
Joan Saura | Coalició (Tripartit) |
| 2006 | 282,693 | 9.52% | 5è | 12 / 135 |
3
|
Joan Saura | Coalició (Tripartit) |
| 2010 | 230,824 | 7.37% | 4t | 10 / 135 |
 2
|
Joan Herrera | Oposició |
| 2012 | 359,705 | 9.90% | 5è | 13 / 135 |
3
|
Joan Herrera | Oposició |
Eleccions a Corts Generals
[modifica]| Corts Generals | |||||||
| Any | Catalunya | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Congrés | Senat | ||||||
| Vots | % | # | Escons | +/– | Escons | +/– | |
| 2004 | 234,790 | 5.84% | 5è | 2 / 47 |
Nou | 1 / 16 |
Nou |
| 2008 | 183,338 | 4.92% | 5è | 1 / 47 |
1
|
1 / 16 |
|
| 2011 | 280,152 | 8.09% | 4t | 3 / 47 |
2
|
1 / 16 |
|
Eleccions municipals
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|
| 2003 | 335.861 | 10,53 | 397 / 8.690 |
Nou |
| 2007 | 257.947 | 9,28 | 451 / 8.690 |
 54
|
| 2011 | 242.021 | 8,80 | 400 / 8.690 |
 51
|
Eleccions europees
[modifica]| Any | Candidatura | Vots (Cat) | % (Cat) | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|---|
| 2004 | Dins d'Esquerra Unida | 151.871 | 7,21 | 1 / 54 |
Nou |
| 2009 | Dins de L'Esquerra | 119.755 | 6,26 | 1 / 54 |
= |
| 2014 | Dins L'Esquerra Plural | 259.152 | 10,49 | 1 / 54 |
= |
Referències
[modifica]- ↑ «ELECCIONES CATALANAS Maragall, satisfecho con el pacto logrado con IC-V». [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Catalunya, Parlament de. «Historial grups». [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Catalunya, Parlament de. «Historial grups». [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Catalunya, Parlament de. «Historial grups». [Consulta: 13 octubre 2022].