Istòria de Sardigna vàndala
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
|
| Istòria de Sardigna |
|
Preistòria |
S'istòria de Sardigna vàndala at tentu cumintzu in cointzidèntzia de s'epìlogu de sa dominatzione romana in Sardigna, in sa metade de su de 5 sèculos, cando s'ìsula fiat istada conchistada dae is Vàndalos, populatzione germànica chi si fiat istabilida in su Nordàfrica. Sa Sardigna fiat abarrada vàndala pro unos otanta annos, de su 456 a su 534.
Sa conchista
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sa conchista de s'ex provìntzia de Sardigna e Còrsica a banda de is Vàndalos currespondet a unu perìodu cumprèndidu intre su 456 e su 476 tzirca. Sa prima ocupatzione acontèssida in su 456 p.C. fiat istada un'ocupatzione isceti partziale e dislindada probabilmente a unas cantas tzitades de costera, tantis est chi in su 466 su conte romanu Martzellinu - fortzis incoragidu dae paba Ilàriu - fiat resissidu pro unu breve perìodu a pigare possessu torra de s'ìsula. Nointames intre su 474 e su 482 sa Sardigna fiat torrada a rùere suta de su domìniu de is Vàndalos, ghiados fortzis de Gensericu o de su fìgiu Unericu[1].
Durante custas campagnas de conchista, de is cales non pro àteru si disconnoschent medas minudas, Terranoa, una de is tzitades sardas prus pròsperas, fiat atacada cun violèntzias dae mare e su portu distrùidu[2].
Su possessu de Sardigna afiantzaiat a is Vàndalos sa seguresa in is bias cumertziales marìtimas intre Àfrica setentrionale e su restu de su Mediterràneu e s'ìsula e totu, limes marìtimu de su regnu vàndalu, assumiat unu rolu istratègicu de importu[3].
Amministratzione vandàlica
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su sistema amministrativu vandàlicu non diferiat meda de su de su perìodu romanu. Sa Sardigna fiat dirìgida dae unu guvernadore naradu praeses, seberadu intre is òmines de cunfiàntzia de sa famìlia reale vàndala e residente in Càralis[4], chi teniat siat funtziones tziviles siat militares; issu fiat assistidu dae unu pore de funtzionàrios ausiliàrios intre chi is procuratores (procuradores), addetos a sa coberantza de is tributos, e is conductores (allogaderis), economos de is possedimentos reales[5].
Su territòriu isulanu fiat istadu partidu in vàrios cleroi (lotos) chi fiant istados assignados in parte a sa corona e in parte a is gherreris. Is propietàrios de terras sardu-romanos fiant resissidos in carchi casu a cunservare is latifundos de cosa issoro in càmbiu de sa pagamenta de tassas meda salidas[5].
Sa Barbàgia, territòriu montosu in su chirru tzentru-orientale de s'Ìsula, fiat abarrada intames unu ducadu semi-indipendente aici comente fiat acontèssidu in su pretzedente perìodu romanu e a pustis fintzas in sa prima parte de su bizantinu chi fiat sighidu. A s'acabu de sa dominatzione vandàlica in is montes de is Barbàgias o de su Gerrei aiant chircadu aprigu fintzas cussos grupos de Maurros fentomados dae Procòpiu de Tzesarea, imbiados a s'ìsula de is Vàndalos, chi, aposentados in a primu in agru de Càralis, si nche fiant a pustis fuidos a manu de is montes de s'internu dae in ue in perìodu bizantinu acumpriant curreras a dannu de Forum Traiani (Fordongianus). Contra de issos su generale bizantinu Salomonas aiat organizadu un'imbiu militare in s'ierru de su 537[6].
Su regnu sardu de Goda
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
In su 533, fortzis aprofetende de un'autonomia manna, Goda, guvernadore vàndalu de Sardigna (s'ùnicu de chie si connoscat su nùmene) de orìgine gota, si fiat autoproclamadu re (rex) de s'Ìsula, coniende monedas pròpias in brunzu, intre chi una chi afiguraiat in su deretu su bustu suo e in su revessu sa figura de su Sardus Pater[7]. E est istadu aici chi «in Sardigna si fiat formadu pro sa prima borta un'istatualidade, mancari limitada a is territòrios cuntrollados dae is Vàndalos e pro pagos meses.»[8].
Justinianu, Imperadore de Oriente, fortzis tzerriadu in agiudu de Goda, aiat detzìdidu de intervènnere e aiat imbiadu un'esèrtzitu cumandadu dae su Generale Belisàriu, agiudadu dae su Duca Tzirillu. Su corpus de imbiu bizantinu dirìgidu dae Belisàriu fiat cumpostu dae 16.000 sordados e 600 naes e fiat mòvidu cara a Àfrica mentras su Duca Tzirillu cun carchi nae cun a bordu 400 òmines fiat mòvidu in unu primu tempus cara a Càralis.
Peristantu su re de is Vàndalos Gelimeru, cun totu chi depiat acarare un'avolotu in Tripolitània, aiat mandadu su frade Tata cun unu cuntingente mannu de 120 naes e 5000 òmines a Sardigna pro firmare s'avolotu ghiadu dae Goda[9]. Tata aiat pigadu meda in presse Càralis (in ue aiat lassadu unu cuntingente minore) aiat giustitziadu su traitore Goda e fiat torradu deretu a Cartàgine, in ue in s'impertantu fiant isbarcados is bizantinos. Belisàriu aiat derrotadu, su 30 austu de su 533 Gelimeru e aiat ocupadu Cartàgine, sighidu dae su Duca Tzirillu chi no fiat prus agiuntu a Sardigna. Tata e Gelimeru, riunidos cun su chi abarraiat de s'esèrtzitu, aiant martzadu contra de is Bizantinos ma fiant istados derrotados torra in Tricamari (a 30 km de Cartàgine). Tata fiat istadu ochidu mentras Gelimeru, iscapuladu a sa cassa, si fiat rèndidu carchi mese a pustis. Su Duca Tzirillu fiat mòvidu tando a Càilaris in ue aiat ammustradu a is Vàndalos de su presìdiu sa conca trinchiada de Tata, impalada in una pica[10][11], custu ingestu fiat bastadu a fàghere renuntziare is difensores e ddos fàghere rèndere. In su 534 in Sardigna finit tando s'època vandàlica e incumentzat sa bizantina.
Religione
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Is diòtzesis sardas de su perìodu romanu de Càralis, Forum Traiani, Sulci, Turris e Sanafer (fortzis Cornus) fiant abarradas operativas fintzas suta de is vàndalos.
Sa crèsia sarda no fiat istada pessighida e no fiat custrinta a s'Arianèsimu[5] mentras fiant istados castigados cun su cunfinu in s'ìsula is pìscamos catòlicos africanos in is momentos de prus tosta contraposidura intra is matessis catòlicos e is Vàndalos, de religione ariana. Custu fatu aiat tentu pro sa Sardigna cunsighèntzias fintzas positivas, pro ite is èsules nd'aiant arrichidu, durante sa presèntzia issoro, sa vida culturale e religiosa (importatzione de su monachèsimu). Intre is pìscamos deportados a s'ìsula de is Vàndalos cherent ammentados su pìscamu de Cartàgine Fulgèntziu (a coa Santu Fulgèntziu), e Felitzianu, pìscamu de Ipona, chi aiat batidu cun sese is ossos de Santu Austinu (oe cunserbadas in Pavia)[5]. Fiat istadu in custu perìodu chi duos Sardos fiant artzados a su sòliu pontifìtziu: Paba Ilàriu e Paba Sìmmacu[12].
Cultura
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Architetura funerària
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Su passàgiu issoro est documentadu dae sa presèntzia de unas cantas necròpolis e interros sìngulos bènnidos a sa lughe in diversas localidades isulanas. Is testimonias prus significativas acudint de sa necròpoli de Cornus-Columbaris, cumposta dae 22 tumbas chi ant dadu una cantidade abundante de repertos de modellu ammesturadu germànicu-africanu. DIant partennere a s'edade vandàlica fintzas sa àrea de Santa Imbènia a curtzu de S'Alighera, sa sepultura in localidade Ispina Santa in is intorinos de Tàtari e sa tumba iscoberta in Santu Antiogu in ue fiat sepultadu un'òmine impare a su caddu suo[13].
S'istòricu Alberto Boscolo atibiat a is Vàndalos is tumbas cun bòvida a carrada iscobertas in vàrias localidades isolanas e massimamente in su sud Sardigna. S'istudiosu ddas identificaiat comente tumbas elitàrias germànicas nointames segundu unos àteros istudiosos diant èssere intames de pònnere in cronologia in su perìodu bizantinu[14][15]. De reghente est istada atzapada una de custas necropoli in òtimu istadu de cunservatzione in is intòrrios de Samassi, in su montigru in ue est posta s'atuale crèsia de Santu Geminianu. Sa necròpoli est costituida dae carchi tumba a càmbara realizadas cun blocos de trachite iscuadrados de mannària notàbile cun bòvida a carrada, serrada in su tzentru cun una lastra a crae de bòvida[16].
Bestimentas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In edade vandàlica fiant intradas unas cantas innovaduras in s'ìsula pro cantu pertocat sa bestimenta comente a is arreos in metallu cales fìbulas e tzìbias e is prendas comente is lòrigas a poliedru, originàrias de s'àrea germànica[13].
Cronologia de s'edade vandàlica
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- 456-66 Si congeturat chi in custos annos siat acontèssida una prima ocupatzione de Sardigna a banda de is Vàndalos, ma non b'ant notìtzas seguras.
- 461-468 Est Paba su sardu Ilàriu.
- 468 Is Vàndalos sunt derrotados dae una flota romana ghiada dae Martzellinu.
- 476 Tratadu cun su cale is Imperadores de Oriente e de Otzidente reconnoschent su possessu de s'ìsula a banda de is Vàndalos.
- 498-514 Est Paba su sardu Sìmmagu.
- 507 Lompent in Sardigna is eclesiàsticos africanos esiliados de su re vàndalu Trasamundu, fortzis in nùmeru de chentubinti. Intre issos is pìscamos Felitzianu e Fulgèntziu . Custu ùrtimu - unu de is majores intelletuales de s'època, lòmpidu a s'episcopadu de esperièntzias monàsticas - fundat a curtzu de Casteddu su primu monastèriu de chi tengiamus notizia in Sardigna. Is eclesiàsticos africanos ant a abarrare in Sardigna fintzas sa morte de Trasamundu (523).
- 533 S'Imperadore bizantinu Justinianu I incumentzat sa polìtica de reconchista imbiende a Àfrica un'esèrtzitu, cumandadu dae Belisàriu, pro iscontzare su regnu de sos Vàndalos.
- 534 Su duca bizantinu Tzirillu otenet sa resa de is Vàndalos de Sardigna.
Notas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Francesco Cesare Casula, p. 127.
- ↑ Giovanna Pietra, I Romani a Olbia: dalla conquista della città punica all'arrivo dei Vandali. L’arrivo dei Vandali (PDF), in bollettinodiarcheologiaonline.beniculturali.it. URL consultadu su 15 abrile 2020 (archiviadu dae s'url originale su 27 santandria 2016).
- ↑ Serra, Piras 2010, p. 517.
- ↑ Ibba, Piras 2010, p. 402.
- ↑ 5.0 5.1 5.2 5.3 Francesco Cesare Casula, p.128.
- ↑ Pier Giorgio Spanu, La Sardegna Bizantina fra VI e VII secolo (1998) p.174
- ↑ Sergio Liccardi, p.71.
- ↑ Francesco Cesare Casula, p. 133.
- ↑ Sergio Liccardi, p. 74.
- ↑ Francesco Cesare Casula, p. 135.
- ↑ Sergio Liccardi, p. 75.
- ↑ Sergio Liccardi, p. 42.
- ↑ 13.0 13.1 A incuru de Silvia Lusuardi Siena, Fonti archeologiche e iconografiche per la storia e la cultura degli insediamenti nell'Altomedievo (2003) pp. 306-310
- ↑ Paolo Benito Serra, Tumbe a camera in muratura con volta a botte nei cimiteri altomedievali della Sardegna(1987), p.140
- ↑ Ibba, Piras 2010, p. 410.
- ↑ Comuna de Samassi - Su perìodu romànicu e vandàlicu[ligàmene interrùmpidu]
Bibliografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Francesco Cesare Casula, La Storia di Sardegna, Tàtari, 1994
- Antonio Piras (a cura di), Lingua et ingenium: Studi su Fulgenzio di Ruspe e il suo contesto, Casteddu, Sandhi, 2010
- Sergio Liccardi, Tra Roma e i Vandali. Godas re di Sardegna, 2012
