Vés al contingut

Jaciment arqueològic romà de Calella

Plantilla:Infotaula indretJaciment arqueològic romà de Calella
Imatge
Axonometria del jaciment.
a. Termes
b. Aqüeducte
c. Dipòsits d'aigua
d. Arrancada de voltes i obertures d'arc romà
e. Obra de murs de pedra seca i amb argamassa
f. Construccions i desaigües
g. Pilastres de pedra tallada
h. Restes d'àmfores i peces de terracota
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCalella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 36′ 53″ N, 2° 39′ 19″ E / 41.614661°N,2.655358°E / 41.614661; 2.655358

El jaciment arqueològic romà de Calella, situat al costat de l'actual Hospital de Calella, hi havia una vil·la romana, datada del segle i, dedicada a la fabricació d'àmfores de vi del tipus tarraconense, però també de gerres i altres peces de ceràmica,[1] algunes de les peces estan dipositades o exposades en el Museu Arxiu Municipal de Calella.[2]

Localització

[modifica]

Aquest jaciment se situa entre la riera de Calella i el desaparegut turó del Mujal on hi havia hagut fins al segle xix la capella del Roser, fet pel qual es coneix principalment amb aquests dos noms (jaciment del Mujal o jaciment del Roser o vil·la del Roser). Ocupa una important extensió de terreny que estava en l'època romana a prop de la platja, on ja hi havia hagut un assentament ibèric des del segle iv aC.[3]

Història

[modifica]

Les primeres dades sobre restes arqueològiques són del 1947, quan durant els treballs de modificació del traçat de la carretera N-II, es varen malmetre estructures de l'època romana. El 1957, varen aparèixer àmfores de producció local més a ponent, en una zona llavors ocupada per habitatges i equipaments d'ús turístic coneguda amb el nom de “Toyca”, les quals foren donades a conèixer uns anys després per Ricard Pascual en successius treballs.[4]

El 2021 entra en polèmica pel projecte de construcció d'un supermercat Aldi a sobre del jaciment,[5] tot i que quedaria el jaciment protegit, més ben dit, encapsulat entre columnes en el subsol de la construcció i sota gestió pública.[6]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Martin Menéndez, Albert «La producció del centre terrissaire del Mujal o El Roser (Calella)». Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura [Barcelona], 2020, pàg. 221-236.
  2. «Museu-Arxiu Municipal de Calella: Arqueologia». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya, 22-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 22 juny 2021].
  3. Lopez Mullor, Alberto; Fierro Macia, Javier «Excavaciones en la Villa romada del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona). Campañas de 1981 y 1982». Empúries [Barcelona], 47, 1985, pàg. 162-209. ISSN: 0213-9278.
  4. Pascual Guasch, Ramon «The stamps on amphoras from the kiln at El Mujal». International Journal of Nautical Archaeology [Londres], 17:2, 1988, pàg. 181. DOI: 10.1111/j.1095-9270.1988.tb00642.x.
  5. «L’Ajuntament aprovarà la protecció del jaciment del Roser». Associació d’Informadors del Maresme, 02-06-2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  6. acn. «Aldi cedeix a Calella el jaciment arqueològic del Roser». ElPuntAvui, 18-06-2021. [Consulta: 22 juny 2021].

Enllaços externs

[modifica]