Jacques Neveu

Jacques Neveu

Biografia
Naixement	(fr) Jacques Jean-Pierre Joseph Neveu 14 novembre 1932 Watermael-Boitsfort (Bèlgica)
Mort	17 maig 2016 (83 anys) 13è districte de París (França)
President Société Mathématique de France
1977 – 1978 ← Claude Godbillon – Jean-Louis Koszul →
Dades personals
Formació	Universitat de Califòrnia a Berkeley (1955–1957) Universitat de París - doctor (1952–1955) Universitat Lliure de Brussel·les (1950–1952)
Tesi acadèmica	Etude des semi-groupes de Markoff  (1955 )
Director de tesi	Robert Fortet
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, procés estocàstic i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	École Polytechnique (1989–2002) Universitat Pierre i Marie Curie (1970–1989) Universitat de París (1958–1970)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1967–)
Obra
Obres destacables notació de Neveu
Estudiant doctoral	Ivar Ekeland, Nicole El Karoui, François Ledrappier, Robert Azencott, Marie Duflo, Pierre Priouret, Alain-Sol Sznitman, Jean Haezendonck, Jean Jacod, Antonio Galves, Francois Blanchard, Jean-Pierre Conze, Laurent Mazliak, Mediouny Bouhelal, Marie-Agnès Brun, Brigitte Chauvin, Sophie Weinryb, Philippe Robert, Jean-François Mertens, Jean-Michel Bismut, Rolando Rebolledo i Daniel Revuz
Premis
(2013)  Membre de la Societat Americana de Matemàtiques (1967)  membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica (1967)  Premi Francoeur (1961)  Cours Peccot

Jacques Neveu (Watermael-Boitsfort, 14 de novembre de 1932 - 13è districte de París, 17 de maig de 2016) va ser un matemàtic francès d'origen belga.

Vida i Obra

Neveu va començar els estudis de matemàtiques a la universitat Lliure de Brussel·les el 1950, però el 1952 es va traslladar a la universitat de París en la qual es va llicenciar i doctorar el 1955. Després de dos anys a la universitat de Berkeley i de fer el servei militar al seu país, es va instal·lar a París, on va ser professor de la universitat fins al 1989, quan va passar a ser professor de l'École polytechnique fins la seva jubilació.

L'especialitat de Neveu va ser la teoria de la probabilitat i va tenir una enorme influència en el desenvolupament modern d'aquesta disciplina a França. Des del 1964, quan va aparèixer el seu llibre de Fonaments Matemàtics del Càlcul de Probabilitats, (traduït immediatament a l'anglès) va dirigir diversos seminaris amb els quals es va crear un fort grup de recerca d'estadístics i probabilistes.

Bibliografia

• Chauvin, Brigitte; Jacod, Jean; Ledrappier, François; Zani, Marguerite (editors) «Hommages a Jacques Neveu» (en francès). Matapli, Vol. Especial, Num. 112, 2017, pàg. 1-52. ISSN: 0762-5707.
• Donati-Martin, Catherine; Lejay, Antoine; Rouault, Alain. Séminaire de Probabilités XLIX (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-92419-9. 
• Eicker, F. «Mathematical Foundations of the Calculus of Probability (Jacques Neveu)» (en anglès). SIAM Review, Vol. 9, Num. 1, 1967, pàg. 136-137. DOI: 10.1137/1009024.
• Rebolledo, Rolando «La certitude des probabilités. À la mémoire de Jacques Neveu» (en francès). Revista de Humanidades de Valparaíso, Vol. 6, Num. 12, 2018, pàg. 7-18. DOI: 10.22370/rhv.2018.12.1322. ISSN: 0719-4234.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Neveu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Mehl, Serge. «NEVEU Jacques, belge, 1932-2016» (en francès). ChronoMath. [Consulta: 23 desembre 2023].
• «Journée en hommage à Jacques Neveu» (en francès). Societé Mathématique de France, 2017. [Consulta: 23 desembre 2023].