James Barry
|
Per a altres significats, vegeu «James Barry (cirurgia)». |
 Autoretrat de 1803. National Gallery of Ireland  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | James Barry 11 octubre 1741 Cork (Irlanda) |
| Mort | 22 febrer 1806 (64 anys) Londres |
| Sepultura | Catedral de Saint Paul |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Londres |
| Ocupació | pintor, gravador |
| Membre de | |
| Art | pintura |
| Moviment | Romanticisme |
| Alumnes | William Blake |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Obres destacables | |
 | |
James Barry (Cork, Irlanda, 11 d'octubre de 1741 - 22 de febrer de 1806) va ser un pintor irlandès que va ingressar en la Royal Academy el 1773, encara que en seria expulsat posteriorment.[1] Expert en l'obra de pintors renaixentistes com ara Rafael Sanzio, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Tiziano, és estimat com un dels més importants artistes irlandesos.[2]
Decidit a pintar temes del seu grat, més aviat que seguir les instruccions dels directors, Barry és catalogat com un dels primers artistes romàntics irlandesos. Va romandre pràcticament desconegut fins que, el 1983, una exposició dedicada a ell a la Tate Gallery va permetre el redescobriment d'aquest artista.[3]
Barry va crear les seves obres al voltant de la mitologia, els retrats (entre aquests, els propis) i escenes costumistes, de les quals es pot ressaltar:
- Autoretrat (1767)
- La temptació d'Adam, 1767-70
- Philoctetes (1770)
- L'educació d'Aquil·les (1772)
- Lear plora la mort de Cordèlia (1774)
- La mort del general Wolfe (1776)
- Autoretrat com Timantes, (1780-1803)
- Júpiter i Juno al mont Ida (1790-1799)
- El triomf de la navegació o Riu Tàmesi (1792)
- Autoretrat (1803)
- Escena infantil (1806)
- Retrat de Samuel Johnson
Referències
[modifica]- ↑ «biografiasyvidas.com» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2012].
- ↑ «epdlp.com» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2012].
- ↑ Bindman, David «Barry at the Tate» (en anglès). The Burlington Magazine 125 Núm. 961, 1983.
Bibliografia
[modifica]- Pressly, William L. James Barry, The Artist as Hero (Catàleg d'exposició) (en anglès), 1983. ISBN 0-905005-09-0.
Enllaços externs
[modifica]