Jean Antoine de Baïf

Jean Antoine de Baïf

Nom original	(fr) Jean-Antoine de Baïf
Biografia
Naixement	19 febrer 1532 Venècia (Itàlia)
Mort	19 setembre 1589 (57 anys) París
Formació	collège de Coqueret (fr)
Activitat
Ocupació	poeta, traductor, escriptor, dramaturg, compositor, historiador, assagista, llaütista
Activitat	1551 -
Membre de	La Pléiade
Gènere	Sonet, epigrama, epitafi, Llibre dels Salms, comèdia i tragèdia
Moviment	La Pléiade
Professors	Charles Estienne, Ange Vergèce (en) i Jean Dorat
Família
Fills	Guillaume de Baïf
Pare	Lazare de Baïf

Jean Antoine de Baïf (Venècia, 19 de febrer de 1532 - París, 19 de setembre de 1589) fou un poeta francès. Amic de Pierre de Ronsard i membre de La Pléiade, fou l'artífex de la introducció en la versificació francesa d'una mètrica anàloga a la de la poesia grec-llatina antiga; en lloc d'establir el ritme tenint en compte el nombre de síl·labes, es basava en la disposició de les vocals breus i llargues.

Obra

• Les Amours (1552 et 1558)
• Les Météores (1567)
• Passe-Temps (1573)
• Étrennes de poésie française (1574)
• Œuvres de poésies de Baïf (1572)
• Les Mimes, enseignements et proverbes (1581)

Bibliografia

• Mathieu Augé-Chiquet, La vie, les idées et l'œuvre de Jean-Antoine de Baïf, Paris-Toulouse, Hachette-Privat, 1909.
• Louis Becq de Fouquières, « Jean-Antoine de Baïf Sa vie et ses œuvres », a Poésies choisies de J. A. de Baïf (1874).
• Olivier Bettens, Œuvres en vers mesurés.
• A. Billaut, « Baïf traducteur d'Antigone », Revue d'histoire du théâtre, 1991, p. 76-84.