Jean Capdeville
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Alfred Ange Capdeville  13 setembre 1917 l'Albera (Vallespir) |
| Mort | 30 juliol 2011 (93 anys) Ceret (Vallespir) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Lloc web | jean-capdeville.com |
Jean Capdeville[1] (L'Albera, 13 de setembre del 1917 - Ceret, 31 de juliol[2] del 2011) va ser un pintor, il·lustrador i gravador nord-català que visqué a Ceret, on també tenia el taller.
Biografia
[modifica]Si bé nasqué a un mas de Sant Joan d'Albera, a l'edat de dos anys els seus pares s'instal·laren a Ceret. De formació autodidacta, Capdeville tenia trenta anys quan va començar a pintar el 1947, i a l'any següent feu la seva primera exposició, a l'ajuntament de Ceret. La seva vinculació a la terra natal el vinculà de per vida al Vallespir, malgrat que durant un temps s'establís a París, com molts companys de generació artística. El 1965 participà en l'exposició "Cinq peintres et un sculpteur", a la galeria Maeght, que compartí amb Gérard Fromanger (Jouars-Pontchartrain, 1939), Amable Arias (Bembibre, 1927 - Donosti, 1984), Claude Garache (Paris, 1929), Maurice Matieu (París, 1934) i Joan Gardy-Artigas. Als anys 60 exposà amb regularitat, tant a mostres col·lectives (Biennal de Menton, Salon des Grands et Jeunes d'aujourd'hui -París 1962-, Salon de Mai, Biblioteca Nacional de París, Redfern Gallery de Londres) com en d'altres d'individuals a Ceret (Museu d'Art Modern, 1967 i 1988), Brest (Museu de Belles Arts, 1968), Perpinyà (Museu Jacint Rigaud, 1978), Cotlliure (Museu d'Art Modern, 1988). El 1968 presentà, en el marc d'una exposició itinerant per (l'aleshores) Europa de l'Est (Belgrad, Zagreb, Ljubljana, Rijeka, Skoplie…), la seva tasca com a gravador al servei de l'editorial Maeght. Il·lustrà llibres de bibliòfil d'autors com Georges Badin, Jacques Dupin, Gaston Puel, Edmond Jabés, i alguns d'aquests foren exposats a la Biblioteca Nacional de París el 1976, a la mostra Le Livre et l'Artiste.
El seu estil, inicialment vinculat a la pintura figurativa, progressivament anà dedicant-se a l'abstracta, sempre en temàtiques despullades de presència humana. La seva paleta cromàtica també s'escurçà al llarg dels anys, i en la producció més moderna -especialment després del traspàs dels seus pares- hi predomina el color negre. En el marc d'una "estètica de la desaparició"[3] a partir del 1974 els materials emprats abastaren una àmplia gamma de materials (plàstics, papers arrugats, paper de calc, vernissos i altres). Hom[3] ha establert uns certs paralel·lismes entre la seva obra i la d'en Tàpies. El 1985 dedicà l'aquarel·la Avui 9è aniversari a aquest diari català; posteriorment, aquesta ha estat incorporada al fons del Museu d'Història de Catalunya[1] juntament amb 25 altres creacions artístiques pertanyents a l'antic Fons d'Art de l'Avui.
El 2007 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Maison Bousquet de Carcassona, i a l'any següent una altra al convent dels Mínims de Perpinyà. En aquesta darrera ocasió se'l definí[4] com "un dels pintors contemporanis més rellevants[5] de la Catalunya Nord".
Obres il·lustrades
[modifica]- A les edicions Fata Morgana, de Montpeller: Le méridien de Paul Celan (1994, 1995 i 2008), Le millier de l'air de Serge Pey (2004), L'horizon du monde d'Yves Peyré (2001 i 2003), Le voyage d'Alep de Salah Stétié (2002), Verticalement de Simone Weil (2001), Été convexe de Pere Gimferrer (1996), Les deux livres, Aigle et chouette d'Edmond Jabès (1986, 1989 i 1995), Retiré à un futur d'André du Bouchet (1990), Traille de l'aïeul. Le lai de la serpillière (1988) i De nul lieu et du Japon (1986) de Jacques Dupin i Les rougets d'André Pieyre de Mandiargues.
- A les edicions Écarts, de París: Combe obscure (1999) i Bleu et sans nom (2004) de Jacques Dupin, Chorégraphie du heurt d'Yves Peyré (2000)
- A les Edicions del Mall, dibuix de coberta per Ics (1983), de Patrick Gifreu.
- Georges Badin. Places Veilhes, Tarn: G. Puel, 1968
- François Zénone Monotonies de bouche Losne: Thierry Bouchard, 1982 ISBN 2-903166-31-5
- Serge Pey La direction de la grêle, lettres à Jean Capdeville datées du 17 août au 11 décembre 2002 Liancourt: Dumerchez, 2005 ISBN 2-84791-030-1
Bibliografia
[modifica]- Derrière le Miroir #150. 5 peintres et 1 sculpteur: Amable Arias, Jean Capdeville, Gérard Fromanger, Claude Garache, Matieu, Joan Gardy-Artigas Paris: Maeght, 1965 (comprèn Gerard Fromanger de Jacques Prévert; Jean Capdeville de Georges Badin; Amable Arias de No Moverse; Claude Garache de Dora Vallier; Matieu d'Alain Badiou; i Joan Gardy-Artigas de Denys Chevalier)
- Jean Capdeville Hommage à Simone Weil Céret: Capdeville, 1971
- Edmond Jabés Aigle et chouette Montpellier: Fata Morgana, 1987
- Josefina Matamoros Roder autour d'un mur [entrevista] Ceret, 1988
- Pierre Manuel Jean Capdeville, la peinture au fil des mots París: Riveneuve, 2008 ISBN 978-2-914214-49-0
- Éric Forcada, coord. Jean Capdeville, 60 ans de peinture (1948-2008), catalogue de l'exposition Perpignan, 2008 ISBN 978-2-910106-18-8
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 En alguna ocasió s'ha traduït el seu nom per Joan Capdeville, com en la relació d'obres[Enllaç no actiu] del Fons d'Art de l'Avui
- ↑ Nota necrològica Arxivat 2011-10-22 a Wayback Machine.. Segons alguna font [Enllaç no actiu] hauria mort l'endemà, però això lligaria poc amb el fet que al mateix dia 1 ja es publiqués la necrològica al Midi Libre [Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 Crítica artística
- ↑ Plana web de TV3[Enllaç no actiu]
- ↑ O emblemàtic, en paraules de Pere Codonyan «Exposició de Jean Capdeville a Perpinyà - Televisió de Catalunya».[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Crítica artística i fotografia (francès)
- Notes biogràfiques i artístiques a la plana de la Galeria Maeght Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (francès)
- Notes biogràfiques, traduïdes de l'anterior (castellà)