João Braz de Aviz
João Braz de Aviz (nascut el 24 d'abril de 1947) és el prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica d'ençà el seu nomenament pel Papa Benet XVI el 4 de gener de 2011.[1]
Biografia
[modifica]Braz de Aviz va ser ordenat prevere el 26 de novembre de 1972. Començà el seu ministeri com a capellà de parròquia a la diòcesi d'Apucarana com a rector del Seminari Majo d'Apucarana i Londrina, i com a professor de teologia dogmàtica a l'Institut Teològic Pau VI a Londrina. També va ser membre del Consell de Preveres i del Col·legi de Consultors i Coordinador General de la pastoral d'Apucarana. Com a jove sacerdot Braz de Aviz anava a dir Missa quan es va trobar amb un robatori a mà armada contra un cotxe blindat. Va quedar enmig d'un foc creuat, amb bales que li perforaren els ronyons i els intestins i un ull. Va sobreviure i va poder salvar l'ull, tot i que encara té fragments de les bales al seu cos.[2]
Episcopat
[modifica]El 6 d'abril de 1994 va ser nomenat bisbe titular de Flenucleta i bisbe auxiliar de Vitória i rebé la consagració episcopal el 31 de maig d'aquell any. Va ser traslladat com a ordinari de la Ponta Grossa el 12 d'agost de 1998 pel Papa Joan Pau II. Va ser promogut a arquebisbe de Maringá el 17 de juliol de 2002, on serví fins que va ser nomenat arquebisbe de Brasília el 28 de gener de 2004. Al maig de 2010 organitzà el XVI Congrés Eucarístic Nacional, coincidint amb el 50è aniversari de la fundació de la ciutat.
El 4 de gener de 2011, Braz de Aviz, tot i que no era membre de cap orde, va ser nomenat Prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica.[n 1] És el quart brasiler que encapçala un dicasteri vaticà.[n 2]
Al febrer del 2011, Braz de Aviz afirmà que gairebé abandonà el seminari i l'Església Catòlica a casa dels excessos ideològics que emergiren en els primers anys de la teologia de l'alliberament. Va dir en una entrevista que «Personalment, vaig viure amb molta angoixa aquells anys del naixement de la teologia de l'alliberament». Va dir que apreciava que la teologia de l'alliberament promovia l'opció preferencial pels pobres, que representen «la preocupació sincera i responsable de l'Església pel vast fenomen de l'exclusió social». Va dir que els homes i dones consagrats necessiten explorar més profundament el misteri de Déu per enfortir les seves relacions amb els altres.[3]
El juliol del 2011, es referí al trencament de confiança entre el Vaticà i diversos ordes religiosos a causa de "certes posicions preses prèviament", referint-se al seu predecessor, cardenal Franc Rode, qui decried una crisi després del Concili Vaticà II que creia que havia fomentat excessivament els corrents alliberadors en algunes comunitats de religiosos. Braz afirmà que reconeixia que hi havia problemes, però que el seu objectiu principal era "reconstruir la confiança" aproximant posicions "sense condemnes prèvies" i "escoltant les preocupacions dels pobles".[4]
El 6 de gener de 2012 el Vaticà anuncià que Braz de Aviz seria creat cardenal al consistori del 18 de febrer. Va ser creat cardenal diaca de Sant'Elena fuori Porta Prenestina. El 21 d'abril de 2012 va ser nomenat membre de la Congregació per al Clergat i de la Congregació per a l'Educació Catòlica.[5] A la primavera del 2013, en el moment del conclave que elegí el Papa Francesc, el seu nom va ser citat com un possible candidat per a l'elecció al Papat.[6][7] El 16 de desembre del 2013 va ser nomenat membre de la Congregació per als Bisbes pel Papa Francesc.
Notes
[modifica]- ↑ Des de 1973, s'han alternat els prelats ordenats per ordes religiosos i per diòcesis en ocupar el càrrec de Prefecte. En els darrers 100 anys, 11 dels 18 prefectes no pertanyien a un orde religiós.
- ↑ Els altres són el cardrnal Agnelo Rossi, qui encapçalà la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles entre 1970 i 1984, el cardenal Lucas Moreira Neves, qui presidí la Congregació per als Bisbes entre 1998 i 2000, i el cardenal Cláudio Hummes, qui encapçalà la Congregació per al Clergat del 2006 al 2010. New Vatican head of religious life comes without agenda
Referències
[modifica]- ↑ «RINUNCIA E SUCCESSIONE DEL PREFETTO DELLA CONGREGAZIONE PER GLI ISTITUTI DI VITA CONSACRATA E LE SOCIETÀ DI VITA APOSTOLICA». Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ Vatican's point man for religious life: 'We've started to listen again'
- ↑ «Liberation theology nearly drove Brazilian archbishop from church». Arxivat de l'original el 2011-08-18. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ Allen, Jr., John L. «Vatican's point man for religious life: 'We've started to listen again'». National Catholic Reporter, 05-07-2011 [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-08-08. [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ BBC: Pope: Runners and riders
- ↑ Heneghan, Tom «With Benedict resigning, can Latin American claim papacy?». Reuters, 11-02-2013 [Consulta: 11 febrer 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-11. [Consulta: 11 febrer 2016].
Enllaços externs
[modifica]- João Bráz de Aviz a www.Catholic-Hierarchy.org (anglès)
Precedit per: Nicholas Mang Thang |
Bisbe titular de Flenucleta 6 d'abril de 1994 - 12 d'agost de 1998 |
Succeït per: Hélio Adelar Rubert |
Precedit per: Murilo Sebastião Ramos Krieger, S.C.I. |
Bisbe de Ponta Grossa 12 d'agost de 1998 - 17 de juliol de 2002 |
Succeït per: Sérgio Arthur Braschi |
Precedit per: Murilo Sebastião Ramos Krieger, S.C.I. |
Arquebisbe metropolità de Maringá 17 de juliol de 2002 - 28 de gener de 2004 |
Succeït per: Anuar Battisti |
Precedit per: José Freire Falcão |
Arquebisbe metropolità de Brasília 28 de gener de 2004 - 4 de gener de 2011 |
Succeït per: Sérgio da Rocha |
Precedit per: Franc Rodé, C.M. |
Prefecte de la Congregació pels Instituts de Vida Consagrada i Societats i de Vida Apostòlica des del 4 de gener de 2011 |
Succeït per: al càrrec |
Precedit per: Peter Poreku Dery |
Cardenal diaca de Sant'Elena fuori Porta Prenestina des del 18 de febrer de 2012 |
Succeït per: al càrrec |