Joan Benito i Sanz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1908  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 22 abril 1973 (64/65 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Ideologia | Federalisme |
Joan Benito i Sanz (Sabadell, 1908 – Perpinyà, 22 d’abril de 1973) va ser un militant republicà federal de Sabadell.[1]
Biografia
[modifica]Provinent d'una família treballadora, fill de Joan Benito i d'Isidora Sanz, era el més petit de cinc germans: Manuel, Teresa, Martí, Amadeu i Joan. A l'acabar la primària, va començar a treballar com a meritori en una notaria.
Abans de la Guerra Civil, vivia amb els seus germans Martí i Amadeu, al carrer de l'Escola Pia, 93. De molt jove s'afilià al Círcol Republicà i Federal (CRF), on es formà culturalment i políticament, convertint-se en un admirador dels postulats polítics republicanes federals de Francesc Pi i Maragall, primer president de la breu Primera República.[1]
Durant la dictadura de Primo de Rivera, va viure l'augment de la repressió contra les forces republicanes, sent empresonat només amb 20 anys, acusat de formar part d’una Junta Republicana.[2]
Amb la victòria del Bàndol Nacional, Joan Benito es va exiliar a França i després a Veneçuela, on hi va estar vint anys fins que retornà a França. Es casà amb Maria Balagué i Bartolin. Va morir a Perpinyà el 22 d’abril de 1973 a l'edat de 65 anys.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Arxiu Històric de Sabadell (AHS). Fons Ricard Simó i Bach.
- ↑ 2,0 2,1 Simó i Bach, Ricard. Sabadellencs morts en l'exili. 'Benito i Sanz' (Pàg.29-31). Primera Edició: Desembre de 1986. Imprès a Arts Gràfiques Agulló-Costa, Rector Centena 13, Sabadell. ISBN 84-86636-00-0