Joan IV d'Armanyac

Joan IV d'Armanyac
Nom original	(fr) Jean IV d'Armagnac
Biografia
Naixement	15 octubre 1396 (Gregorià) ; Rodés (França)
Mort	5 novembre 1450 (Gregorià) (54 anys); Illa Jordà (França)
Activitat
Ocupació	feudatari
Carrera militar
Conflicte	Guerra dels Cent Anys
Altres
Títol	Comte d'Armanyec i Fesensac (1418–1450); Comte de Rodés (1418–1450)
Família	Armanyac
Cònjuge	Elisabet de Navarra (1419 (Gregorià)–); Blanca de Bretanya
Fills	Eleonor of Armagnac; () Elisabet de Navarra; Marie d'Armagnac; () Elisabet de Navarra; Bonne of Armagnac; () Blanca de Bretanya; Joan V d'Armanyac; () Elisabet de Navarra; Carles I d'Armanyac; () Elisabet de Navarra; Isabel of Armagnac; () Elisabet de Navarra
Pares	Bernat VII d'Armanyac i Bonna de Berry
Germans	Beatriu d'Armanyac; Bona de Savoia; Joana de Savoia; Anna d'Armanyac; Bonna d'Armanyac; Bernat d'Armagnac; Amadeu VIII de Savoia; Maria d'Armanyac; Joana d'Armanyac

Joan IV d'Armanyac, nascut el 15 d'octubre de 1396 a Rodés, mort el 5 de novembre de 1450 a l'Isle-Jourdain (Illa Jordà) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, i vescomte de Fesenzaguet, vescomte de Lomanha i Auvillars, de 1418 a 1450. Fou el fill de Bernat VII d'Armanyac, comte d'Armagnac, de Fesenzac, de Pardiac (de facto) i de Rodés, vescomte de Lomanha, Auvillars, Carlat, etc. i de Bona de Berry i el germà de Bernat d'Armanyac, comte de Pardiac i de la Marca i duc de Nemours.

Biografia

El seu pare havia adquirit per la força el Comtat de Comenge (i de fet el de Pardiac) i va tenir presonera a la comtessa Margarida, però Joan IV no va poder impedir les segones núpcies de Margarida amb Mateu de Foix el 1419, i el comtat de Comenge se li va escapar definitivament. Fou el darrer senyor feudal partidari de l'antipapa Benet XIII d'Avinyó i del seu successor Benet XIV, es va unir finalment el 1430 al papa de Roma.

El 1425 va retre homenatge al rei de Castella per l'Armanyac. El rei de França, ocupat a combatre els anglesos, no va poder intervenir, però no va oblidar l'afront. Més tard, Joan IV va negociar el matrimoni de la seva filla Isabel amb Enric VI d'Anglaterra, però hi va renunciar després de les amenaces del rei de França. El 1440, va participar en una revolta dels barons i del delfí, però la coalició va ser vençuda per Carles VII, que va atorgar el perdó als insurgents; el rei va demanar al comte d'Armanyac que renunciés a la seva fórmula regaliana, però el comte va refusar.

El rei Carles VII va demanar llavors al delfí que castigués a aquest vassall recalcitrant i Joan IV fou assetjat a l'Illa Jordà; va ser fet presoner i engarjolat a Carcassona el 1443. Va ser graciat tres anys més tard, però els seus comtats foren dirigits per oficials reials, i ja no va tenir poders en el temps (7 anys) que va passar fins a la seva mort.

Matrimonis i fills

Es va casar a Nantes el 16 de juny de 1407 amb Blanca de Bretanya (1395 † 1419), filla de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya i de Joana d'Évreux, i va tenir a:

Bona (1416 † abans de 1448)

Vidu, es va casar de nou el 10 de maig de 1419 amb Isabel d'Évreux (1395 † 1450), filla de Charles III el Noble, rei de Navarra, i d'Elionor de Castelle. Van tenir a:

Maria (1420 † 1473), casada el 1437 amb Jpan II (1409 † 1476), duc d'Alençon
Joan V (1420 † 1473), vescomte de Lomanha, després comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés.
Elionor (1423 † 1456), casada el 1446 amb Lluís de Chalon (1389 † 1463), príncep d'Aurenja (Orange), senyor d'Arlay i d'Arguel.
Carles I (1425 † 1497), vescomte de Fesenzaguet, després comte d'Armanyac, de Fesenzac i de Rodés
Isabel (1430 † 1476), senyora de les Quatre Valls.

Precedit per: Bernat VII d'Armanyac	comtat d'Armanyac 1418 – 1450	Succeït per: Joan V d'Armanyac
Precedit per: Bernat VII d'Armanyac	Comtat de Rodés 1418 – 1450	Succeït per: Joan V d'Armanyac
Precedit per: Bernat VII d'Armanyac	Vescomtat de Lomanha 1418 – 1420	Succeït per: Joan V d'Armanyac