Vés al contingut

Joan Josep Guinovart i Cirera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Josep Guinovart i Cirera

Joan Guinovart rebent la Creu de Sant Jordi de mans del president Artur Mas (2014) (2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófarmacèutic, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Recerca Biomèdica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoan Massagué Solé Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947) és un farmacèutic i químic[1] català. Es llicencià en farmàcia i química per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar en bioquímica l'any 1973,[2] amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la glucogen-sintetasa del fetge de granota. Des del 2001 dirigeix l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]

Biografia

[modifica]

Especialitzat en bioquímica clínica, un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975), on investigà sobre el mecanisme d'acció de la insulina sobre el metabolisme del glucogen,[1] i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983).[a] Seguidament passà a formar part del cos de professorat titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.[b] No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i biofísica la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del Parc Científic de Barcelona (2001-2002) i amb la direcció de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, càrrec que encara avui desenvolupa.[2]

La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Lafora.[3] A més, també centra la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.[1]

Premis i reconeixements

[modifica]

Publicacions

[modifica]

Algunes de les sevas obres

  • Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
  • Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata (1983)
  • La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana (2010)

Notes

[modifica]
  1. ↑ Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'Hospital de Bellvitge, i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la Seguretat Social.
  2. ↑ Entre 1984 i 1987, Guinovart fou vicedegà de la facultat de veterinària de la UAB, i entre 1988 i 1991 fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia». [Consulta: 8 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Perfil de Joan J. Guinovart». IRB Barcelona. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2015. [Consulta: 8 novembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol». , 10-06-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
  4. ↑ «Joan J. Guinovart Cirera». Membres del Senat de Tarragona. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2014. [Consulta: 8 novembre 2015].
  5. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 2 abril 2014].
  6. ↑ «Joan Guinovart, president dels bioquímics mundials». IRB. Notícies institucionals, 30-09-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Josep_Guinovart_i_Cirera&oldid=32802761»