Joan Morosini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Giovanni Morosini Vers 950 Venècia (Itàlia)  |
| Mort | 1012 San Giorgio Maggiore (Venècia) |
| Sepultura | San Giorgio Maggiore |
| Abat | |
| segle X – | |
| Dades personals | |
| Residència | Monestir de San Giorgio (982–1012) Sant Miquel de Cuixà (978–982) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo |
| Orde religiós | Benedictins |
| Abat | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 5 de febrer |
| Iconografia | Hàbit benedictí |
| Família | |
| Família | Morosini family (en)  |
| Cronologia | |
| 982 | repatriació |
| 3 setembre 978 | exili
|
 | |
Joan o Giovanni Morosini (Venècia, mitjan segle x - a l'entorn del 1012), fou un noble venecià, després monjo benedictí i fundador del monestir de San Giorgio Maggiore. És venerat com a beat per l'Església catòlica.[1]
De la noble família veneciana dels Morosini, es crià a Venècia i es casà amb una de les filles del dux Pere I Orsèol. Arran de la visita a Venècia del monjo Garí, abat de Sant Miquel de Cuixà, va formar part del grup de nobles que, en una crisi espiritual, va fer-se monjos anacoretes. Així, una nit del 961, Morosini, amb el dux Pere Orsèol, Joan Gradenigo, Romuald de Ravenna i l'eremita Marí van abandonar Venècia, deixant-ho tot, per fer-se monjos. Van anar al monestir de Cuixà, al Conflent català, on vestiren l'hàbit benedictí i, després d'un any de noviciat, es retiraren a un eremitori, on van viure sota la direcció espiritual de Romuald.
El 982 va tornar a Venècia amb la intenció de fundar-hi un monestir de l'orde benedictí. Demanà a la ciutat i al dux Tribuno Memmo l'illa de Sant Jordi (Isola San Giorgio), on llavors només hi havia pantans, i la hi cediren. Morosini va fer assecar i sanejar els terrenys i hi instal·là el cenobi. Va convertir-se en el primer abat del monestir nou. Molts joves venecians s'uniren a la comunitat i hi anà també el mateix dux Memmo. La fundació d'aquest monestir no posà fi als conflictes interns de Venècia. Domenico Moresini va ser assassinat pels Coloprini. Els Morosini van venjar-se amb el saqueig dels palaus dels Coloprini.[1]
Entre els seus deixebles hi ha Gerard Sagredo, després evangelitzador d'Hongria. Queden molt pocs els fons documentaris quant a la seva gestió del monestir, i per això només es pot estimar la seva mort a l'entorn de l'any 1012.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Marco Stoffella, «MOROSINI, Giovanni» (italià), Dizionario Biografico degli Italiani, 2012 [Consulta l'1 de desembre del 2013]