Vés al contingut

Joan Sardà i Farriol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Sardà i Farriol
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1972 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata

Joan Sardà i Farriol (Igualada, 1901 - Reus, 1972) va ser un empresari igualadí.

Biografia

[modifica]

Durant la Guerra Civil la seva fabrica la van col·lectivitzar però va poder seguir com un dels cooperativistes i la va recuperar al final de la guerra i va guanyar molts diners, es diu que valent-se de la usura. Es va separar de la seva dona (en un temps que no es feia) i es va ajuntar amb una altra dona. Va comprar un gran mas al nord de Reus, el Mas de Mainer, que havia estat dels Boule i heretat pels Mayner. Sardà li va donar el nom de Mas Niloga que eren les primeres lletres del nom i els cognoms de la seva enamorada (Nieves López García). Aquest mas va donar lloc al Barri Niloga de Reus.[1]

L'arquitecte reusenc Miquel Aragonès va ser l'arquitecte i promotor del barri, i en va fer un. projecte l'any 1962. Era una gran illa de 180x120 m, tocant al Reus Deportiu, i va dissenyar sis blocs de deu plantes, orientats d'est a oest. Cada planta té dos habitatges, i totes les habitacions són exteriors. Els blocs estan separats per una extensa zona de vegetació. Posteriorment es van afegir quatre blocs més, de només quatre plantes, però sense ascensor. I encara més tard es va ocupar la zona verda amb un gran aparcament subterrani, i es van construir quatre torres de deu plantes.[2]

Joan Sardà era diabètic i va establir una fundació contra la malaltia, la Fundació Sardà Farriol, que el 2008 es va convertir en Acció Sardà Farriol.[3]

Va morir a Reus, a la seva finca, on passava temporades, llegant la seva immensa fortuna a la ciutat d'Igualada que va instituir un premi amb el seu nom. Tant la ciutat d'Igualada com la de Reus li van dedicar un carrer[4]

Referències

[modifica]
  1. Amigó Anglès, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis reusencs, 1988, p. 389. ISBN 8486387655. 
  2. Sardà Ferran, Jordi (et al.) (eds.). Fets urbans: guia d'arquitectura de Reus, vol. o1: camí de Castellvell. Reus: Ajuntament de Reus; COAC, 2024, p. 21. ISBN 9788409559305. 
  3. «Neix Acció Sardà Farriol». Hospital Clínic de Barcelona. [Consulta: 19-X-2014].
  4. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 140. ISBN 9788497916929.