Vés al contingut

Jordi Call i Pons

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2024)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaJordi Call i Pons
Biografia
Activitat
Ocupaciódirector de documentals, guionista Modifica el valor a Wikidata
X: jotacall Instagram: jotacall LinkedIn: jotacall Modifica el valor a Wikidata

Jordi Call i Pons (Parets del Vallès, 1971) és un director i guionista de documentals català.[1] És conegut per haver dirigit la sèrie Núñez a la plataforma 3Cat.[2] També ha sigut realitzador en nombrosos programes de televisió.

Trajectòria

[modifica]

Jordi Call es va formar com a periodista a la Universitat Pompeu Fabra i es va especialitzar en el gènere del documental després del seu pas pel Màster en Documental de Creació a la mateixa universitat.[3] La seva òpera prima va ser el documental Costaleros (2003), que va rebre el premi Miramar de televisions locals el 2004[4] i va participar fora de concurs al Festival de Cinema de Màlaga. Aquest treball recollia les experiències dels andalusos arribats a Catalunya als anys seixanta del segle XX.[5] Va continuar tractant el tema de la immigració en treballs posteriors, com Terra d'esperança (2006),[1] on es parlava de l'exili forçat per raons econòmiques o polítiques entre Catalunya i Argentina. En aquest documental hi van participar músics catalans i argentins i va suposar la primera col·laboració entre Raül Refree i Silvia Pérez Cruz.

Entre el 2008 i el 2017 va formar part de l'equip del programa Salvados de La Sexta com a realitzador.[6] Durant aquesta etapa, el programa dirigit pel periodista Jordi Évole, va anar evolucionant el seu format des d'un humor atrevit i sense complexos fins a un estil més documental, tractant tota mena de temes socials i polítics. En aquests anys, Salvados va rebre multitud de premis, entre els que destaquen tres premis Ondas.[7][8] Més endavant, Jordi Call va ser el realitzador del programa Quatre Gats (2018-2020), dirigit per Ricard Ustrell a TV3, aportant un estil de realització molt personal.[9] També ha participat en diverses sèries de no ficció. Entre el 2017 i el 2020 va codirigir les dues temporades de la sèrie Six Dreams junt amb David Cabrera i Justin Webster, per Amazon Prime Video, que narra la vida de sis professionals de la Lliga espanyola de futbol durant tota una temporada.[10]La sèrie, d'estil observacional, es va estrenar en més de 200 països i va guanyar dos premis Daytime Emmy (Millor programa d’entreteniment en espanyol i Millor disseny gràfic).[11]

El 2022 va ser director i guionista de dos documentals de caràcter biogràfic: Més enllà de la Cubana [12] i L'empremta de Joan Fuster.[13] El primer sobre la companyia teatral La Cubana (emès a l'espai Sense Ficció de TV3) i el segon sobre l'escriptor de Sueca Joan Fuster, una coproducció de les tres televisions públiques de parla catalana (À Punt, TV3 i IB3). El 2023 ha dirigit la sèrie documental Núñez per la plataforma 3Cat que es centra en la figura de Josep Lluís Núñez, empresari immobiliari i president del Futbol Club Barcelona durant 22 anys.[14]

Filmografia

[modifica]
  • Costaleros (2002)
  • Les últimes hores (2005)
  • La connexió Argan (2005)
  • Terra d'esperança (2007)
  • Six Dreams (2018)
  • Six Dreams, back to win (2020)
  • Més enllà de la Cubana (2022)
  • L'empremta de Joan Fuster (2022)
  • Núñez (2023)
  • Carles Sabater. No espereu res de mi (2024)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 LLEIDA, MARÍA JESÚS IBÁÑEZ /. «Jordi Call: Inmigrantes bajo el foco» (en castellà), 25-03-2007. [Consulta: 23 gener 2024].
  2. ↑ Linnell, Jordi Camps i. «‘Núñez', la biografia d'un "porter d'escala" que va presidir el Barça - 20 des 2023», 22-01-2024. [Consulta: 22 gener 2024].
  3. ↑ Comella Dorda, Beatriz. Mirar la realidad: Una aproximación al Máster en Documental de Creación de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona (1997-2009) (tesi) (en castellà), 2009. 
  4. ↑ «TV L’Hospitalet rep el premi Miramar pel documental Costaleros», 31-01-2004. [Consulta: 22 gener 2024].
  5. ↑ Balló, Jordi «Con los Costaleros» (en castellà). La Vanguardia, 16-04-2004.
  6. ↑ Dios, Marisa de; Dios, M. de. «'Salvados', visto desde dentro» (en castellà), 07-11-2015. [Consulta: 22 gener 2024].
  7. ↑ EP. «Premio Ondas para el 'Salvados' dedicado a la tragedia del metro» (en castellà), 30-10-2013. [Consulta: 22 gener 2024].
  8. ↑ Sevilla, Diario de. «El Duque, 'El Hormiguero' y 'Salvados', Premios Ondas 2008» (en espanyol europeu), 29-10-2008. [Consulta: 22 gener 2024].
  9. ↑ Callol, Mònica Planas. «El mirall de Ricard Ustrell», 27-11-2018. [Consulta: 22 gener 2024].
  10. ↑ Roca, Albert Castellví. «Amazon i Mediapro treuen a la llum les interioritats de la Lliga», 05-03-2018. [Consulta: 22 gener 2024].
  11. ↑ Ara. «La docusèrie de Mediapro 'Six dreams' guanya dos premis Emmy», 06-05-2019. [Consulta: 22 gener 2024].
  12. ↑ Vall, Toni. «La Cubana, el pas del temps d’una família “per sempre”», 04-04-2022. [Consulta: 22 gener 2024].
  13. ↑ «'L’empremta de Fuster': imatges inèdites i nous testimonis» (en catalan), 22-11-2022. [Consulta: 22 gener 2024].
  14. ↑ «El reflex de Núñez», 24-12-2023. [Consulta: 22 gener 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Call_i_Pons&oldid=34200484»