Josep Maria Santacreu Marginet
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 febrer 1927 Santa Creu de Joglars (Lluçanès) |
Mort | 20 maig 2017 (90 anys) |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Dades personals | |
Residència | Barcelona |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | polític, empresari |
Partit | Alianza Popular |
Josep Maria Santacreu Marginet (Santa Creu de Joglars, 8 de febrer de 1927 - 20 de maig de 2017) fou un empresari i polític català. Va participar en la fundació d'Alianza Popular, amb Manuel Fraga i Manuel Milián Mestre, amb altres antics governants del règim franquista, i se’l va considerar l'home de Manuel Fraga a Catalunya.[1]
Biografia
[modifica]Va començar amb l'agricultura i la ramaderia, fins i tot va comprar una farinera, però va fer fortuna amb la compravenda d'automòbils d'importació, origen dels concessionaris J. Santacreu, i amb l'immobiliari.[1] Va ser conseller d'empreses periodístiques i de bancs, com el Banc Mercantil de Manresa, entre d'altres. Va ser president del Banco de Huesca i gerent de J. Santacreu, SA, Finques agrícoles i ramaderes, membre del Patronat de l'Hospital del Càncer i conseller de la Universitat Abat Oliba.[2]
Del 1975 al 1980, fou propietari del Diari de Barcelona, amb una direcció erràtica que va portar a la seva desaparició[3] i va participar en la fundació d'El País del qual en va controlar un 10% en els inicis.[1]
Especialitzat en temàtica agrícola, fou president de la comissió d'agricultura d'Aliança Popular a Barcelona. Amb aquest partit fou elegit diputat per la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i fou membre de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament de Catalunya. El 2005 fou membre del patronat de la "Fundación Manuel Fraga Iribarne".[4]
Després de la seva mort, la gestió de les seves empreses recau en Elena Batista de Miguel, esposa del seu únic fill Ignasi Santacreu, mort el 2024.[1]
- Grandeza y servidumbre del hereu (1979) Ed. Auditor, ISBN 9788430015382
- Inquietudes de un hombre de la calle (1970), Departamento de Relaciones Públicas de J.M. Santacreu
- Preocupaciones económicas y sociopolíticas (1978)
- Monólogo de un agricultor (1982)
- Panorámica de un derrumbamiento (1984)
- Els problemes del camp a Catalunya (1995)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Successió en el grup hoteler i immobiliari Santacreu, creat per un fundador del PP», 18-09-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la II Legislatura p. 103
- ↑ «El declivi del Diari amb Santacreu». Diari de Barcelona, 2020.
- ↑ Ordre de la Xunta de Galicia de 2005 on apareix el seu nom
- ↑ «Obres al Catàleg de la Biblioteca de Catalunya». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 maig 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Perfil de candidat a La Vanguardia, 2 de maig de 1984