Vés al contingut

Judicael de Domnònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personasant Judicael

Estampa devocional
Biografia
NaixementJudhaël, Juhel, Jézéquel, Jikael, Gaël
590 Modifica el valor a Wikidata
Bretanya (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 658 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Gaël (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Joan de Gaël, després de Saint-Méen (Saint-Méen-le-Grand, Bretanya): destruïda al s. IX 
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo, monarca Modifica el valor a Wikidata
rei i eremita
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
PelegrinatgeSaint-Méen-le-Grand
Festivitat17 de desembre
IconografiaCom a pelegrí
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FillsAlain II Hir (llegenda), Winoc de Bergues Modifica el valor a Wikidata
PareJudaël Modifica el valor a Wikidata
GermansHaëloc
Sainte Onenne Modifica el valor a Wikidata


Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle. Era rei de Domnònia al segle VII.

Biografia

[modifica]

Va néixer vers l'any 590 i era el fill gran de Judael (Judhaël), rei de Domnònia i de la reina Pritella, filla gran d'Ausoc, príncep del comtat de Léon. Era el gran de quinze germans i una germana uns quants dels quals estan incloses a la llista de sants bretons, destacant sant Josse. A la mort del seu pare vers el 605, encara que era el gran i hereu, va preferir retirar-se al monestir de Saint-Jean de Gaël que havia construït poc abans sant Méen, i va abdicar la corona en favor del seu germà Judoc (o Josse). Aquest també va abraçar la vida monàstica i Judicael va haver de sortir del monestir per agafar el tron del regne de Domnònia. Durant 20 anys va governar el regne amb autoritat i saviesa. Després de casar-se amb Morona el 630 (de la que va tenir un fill conegut com a Gradlon Flam), fou coronat el 632 i fou amb sant Eloi a l'origen del tractat de 636 signat a Clichy donant al rei Dagobert I dels francs la sobirania de la Bretanya. Vers el 640 es va retirar altre cop a un monestir a Gaël (es diu que al monestir de Paimpont que havia fundat), i hauria mort la nit del 16 al 17 de desembre del 658. Fou enterrat al costat del seu mestre sant Méen.

Posteritat

[modifica]

Els seus hereus naturals foren els seus germans Judoc i el seu fill o nebot Winoc que van renunciar al tron i es van retirar a monestirs. No se sap qui el va succeir al capdavant del regne de Domnònia.

Dom Morice basant-se en una vida del rei Judicael redactada al segle xi pel monjo Ingomar en la que aquest precisa que tots els prínceps que van regnar a Bretanya després de Judicael eren descendents d'aquest rei, en va fer un ancestre d'un suposat Erispoe comte de Rennes i la nissaga d'antics reis de Bretanya que designa com el pare de Nominoe.[1]

Notes i referències

[modifica]
  1. Histoire ecclésiastique et civile de la Bretagne Origine de Nominoë: volume I, note XXXVIII c-966-967

Fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Sant Judicael, rei de Bretanya Arxivat 2007-03-18 a Wayback Machine.