Kiri Te Kanawa

Kiri Te Kanawa

(2013)
Biografia
Naixement	(en) Claire Mary Teresa Rawstron 6 març 1944 (80 anys) Gisborne (Nova Zelanda)
Formació	St Mary's College (en)
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera, música de jazz
Activitat	1968 - 2016
Ocupador	Wolfson College
Gènere	Música clàssica, òpera i jazz
Professors	Sister Mary Leo (en) i Vera Rózsa
Veu	Soprano
Instrument	Veu
Segell discogràfic	EMI Classics Decca Records
Premis
(2018)  Company d'Honor (2015)  doctor honoris causa pel Royal College of Music (2010)  Exemplary/Supreme Award of the Te Waka Toi Awards (en) (12 juny 2008)  Edison Music Awards 2003 (en) (17 juny 1995)  orde de Nova Zelanda (26 gener 1990)  Company honorari de l'orde d'Australia (12 juny 1982)  Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  doctor honoris causa per la Universitat d'Auckland  doctor honoris causa per la Universitat de Warwick  doctor honoris causa per la Universitat de Chicago  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford  doctor honoris causa per la Universitat de Bath  Classic Brit Awards (en)  doctor honoris causa per la Universitat de Durham  doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge  doctor honoris causa per la Universitat de Waikato  Brit Award for Classical Recording (en)
Lloc web	kiritekanawa.org

Dame Kiri Jeannette Te Kanawa, DBE (Gisborne, Nova Zelanda, 6 de març de 1944) és la més famosa soprano neozelandesa.

D'ascendència maori, és considerada una de les grans exponents de la seva generació en papers de Mozart i Richard Strauss, amb reeixides incursions en el repertori de Verdi, Händel o Wagner. Te Kanawa va situar-se al cim de l'activitat operística en els anys setanta, com una de les veus més fresques. Entre les seves actuacions més recordades, hi ha la seva participació en la boda del príncep Carles d'Anglaterra i Lady Diana Spencer, el 1981. S'estima que va ser vista i sentida per 600 milions de persones a tot el món quan va interpretar l'ària Let the Bright Seraphim de l'oratori Samson de Händel. La soprano farà el punt i a part a la seva carrera l'abril de 2010 a Colònia amb la retirada de les produccions operístiques.

Biografia

Te Kanawa va néixer a Gisborne, Nova Zelanda. Poc se sap dels seus pares biològics. Inscrita al registre civil com Claire Mary Teresa Rawstron, va ser adoptada quan encara era una nena per un matrimoni maorí i li fou canviat el nom. Va començar la seva carrera de cantant com mezzo-soprano però més tard es va convertir en soprano. En la seva adolescència i primera joventut, Te Kanawa va ser una popular cantant d'entreteniment a Nova Zelanda. El seu enregistrament de Nun's Chorus de l'opereta de Johann Strauss Casanova, va ser el primer disc d'or de Nova Zelanda. Va estudiar al seu país d'origen amb la religiosa Mary Leo i el 1965 va guanyar un concurs de cant i va rebre una beca per estudiar a Londres. L'any següent es va matricular en el London Opera Centre on estudià amb Vera Rozsa.

Després de participar en petits papers a les òperes Don Carlo, Borís Godunov, Parsifal, La flauta màgica i Rigoletto, va ser descoberta per Sir Colin Davis en audicions per a Les noces de Fígaro el 1969. El 1971 Te Kanawa va fer un debut sonat a la Royal Opera House, Covent Garden, com la Comtessa Almaviva de Les noces de Fígaro de Mozart. Després va cantar a l'òpera d'Escòcia, a Berlín, al festival de Glyndebourne, an l'Òpera de San Francisco i a Santa Fe.

Va seguir un sensacional debut al Metropolitan Opera el 1974 en reemplaçar Teresa Stratas com Desdèmona a l'òpera de Verdi Otello al costat de Jon Vickers i dirigida per James Levine. En els anys següents, va actuar al Lyric Opera of Chicago, a l'Òpera de París, a la Sydney Opera House, a l'Òpera de Viena, a La Scala de Milà, a l'Òpera de San Francisco, a Múnic i a Colònia, afegint al seu repertoti els personatges de Mozart de Donna Elvira, Pamina i Fiordiligi, a més de personatges italians com ara Mimi de La Bohème.

Te Kanawa sobresurt en les heroïnes més líriques de Richard Strauss: la Marschallin de El cavaller de la rosa, la comtessa de Capriccio i la protagonista de Arabella, així com en les Quatre últimes cançons del compositor bavarès. També destaca en certs papers de Verdi com ara Amelia de Simon Boccanegra, Violeta de La Traviata i Desdemona de Otello.

A 1979 va ser Donna Elvira a la pel·lícula Don Giovanni sobre l'òpera de Mozart dirigida per Joseph Losey. El 1982 va cantar la seva única Tosca de Puccini a París, i agregà al seu repertori l'Elizabeth de Valois de Don Carlo de Verdi. Es destaca com a intèrpret de comèdia musical en versió de concert i de crossover.