Vés al contingut

Kochita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKochita
Fórmula químicaNa₃Ca₂MnZrTi(Si₂O₇)₂OF₃
EpònimLauge Koch Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVessant nord del mont Hvide Ryg, Werner Bjerge, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.22
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.22 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,03Å; b = 11,33Å; c = 7,202Å; α = 90,19°; β = 100,33°; γ = 111,55°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialgrup espacial 1 Modifica el valor a Wikidata
Colorcolourlincolor a marró clar
Exfoliacióperfecta en {100}
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat3,32 g/cm³ (mesurada);
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2002-012
SímbolKoh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kochita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom en honor del geòleg danès Lauge Koch (5 de juliol de 1892 - 5 de juny de 1964), per les seves contribucions a la geologia de l'est de Groenlàndia.

Característiques

[modifica]

La kochita és un silicat de fórmula química Na₃Ca₂MnZrTi(Si₂O₇)₂OF₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, i la primera publicació data del 2003. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kochita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la vessant nord del mont Hvide Ryg, a Werner Bjerge (Sermersooq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, el Brasil, Itàlia i Noruega.

Referències

[modifica]
  1. «Kochite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2019].