Kutaissi
ქუთაისი (ka)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat i gran ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Geòrgia | |||
| Mkhare | Imerètia | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 147.900 (2015) (2.184,64 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 67,7 km² | |||
| Altitud | 120 m-80 m | |||
| Creació | c. segle III aC | |||
| Organització política | ||||
| Membre de | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 4600–4699 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | (431) | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | kutaisi.gov.ge | |||
-cropped.jpg?lang=ca)
Kutaissi (georgià: ქუთაისი, pronunciat ![[kʰutʰɑisi]](/media/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/12px-Loudspeaker.svg.png){kind=small}
[kʰutʰɑisi] (?·pàg.)) és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Guelati estan inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.
Està a la vora del riu Rioni, a 85 km del mar, a 42º 42' de longitud i 42º 16' de latitud i a 125-300 metres del nivell del mar. Té fàbriques de cotxes, maquinària per a mineria, productes químics, sedes, calçat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les ruïnes d'una fortalesa construïda fa dos mil anys i té una catedral del segle xi. Com a altres monuments cal esmentar:
El castell de Bagrati, els monestirs de Guelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vaja Pxavela, i el Galaktioni.
Té un centre científic, un Museu d'Història i etnografia i un jardí botànic. La universitat de la ciutat es diu Universitat de l'Estat Akaki Tsereteli. També té una Universitat tècnica anomenada Nikolai Muskhelixvili; i un Institut d'Estudis subtropicals.
Té un teatre (el Meskhixvili, drames), una òpera (la Balantxvadze, òperes i ballet), un teatre de titelles (el Gogebaixvili) i un teatre d'humor. Té també una galeria de pintures (Galeria de D. Kakabadze), és la seu de la companyia estatal de danses i cançons folklòriques.
Entre molts altres, són fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiaixvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomenat grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; el músic Zakharia Paliaixvili: l'escultor Jacob Nikoladze o el pintor David Kakabadze.
La població és 147.635 habitants (2014).[1]
Història
[modifica]
Kutaissi va ser la capital de Bagrat III l'unificador cap a l'any 1000. La capitalitat es va traslladar a Tbilisi el 1122 després d'ensorrar-se l'Emirat de Tblisi poc després de la batalla de Didgori de 1121, en la qual David IV va obtenir un gran triomf que consolidà la independència del seu país.[2] El 1249 es va convertir en capital del Regne de Geòrgia Occidental, conegut com a Imerètia. Al segle xv va ser capital del Ducat de Kutaissi, el duc del qual va ser després rei d'Imerètia i va assolir la independència. Va ser capital del país fins al 1810.
Després va pertànyer a Rússia. El 1918 va formar part de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia, i després de la República Democràtica de Geòrgia, i el 1922 va caure en poder dels bolxevics i es va integrar en la República Socialista Soviètica de Transcaucàsia, amb la qual va ingressar a la Unió Soviètica. Quan aquesta es va dissoldre, va quedar dins la República Socialista Soviètica de Geòrgia. El 1991 el país va ser independent i Kutaissi restà com a capital de la regió d'Imerètia.
L'any 2011 Mikheil Sakaixvili, president de Geòrgia, va signar una esmena constitucional per la qual es transferia la seu del Parlament de Geòrgia a Kutaissi. El nou edifici del parlament es va inaugurar el 26 de maig de 2012. El 2019, però, es va tornar a traslladar a Tbilisi.[3][4]
Fills Il·lustres
[modifica]- Anastasia Davidovna Virsaladze (1883-1968), pianista i pedagoga musical.
Referències
[modifica]- ↑ «მოსახლეობის საყოველთაო აღწერა 2014». საქართველოს სტატისტიკის ეროვნული სამსახური, ნოემბერი 2014. [Consulta: 7 ნოემბერი, 2016].
- ↑ J̌avaxišvili, Ivane. k'art'veli eris istoria (en georgià). vol. 2. T'bilisis Sax. Univ. Gamomc', 1949, p. 184-187.
- ↑ «Key Points of Newly Adopted Constitution» (en anglès). Civil Georgia, 27-09-2017. [Consulta: 8 març 2023].
- ↑ «New Constitution of Georgia comes into play as the presidential inauguration is over» (en anglès). Agenda.ge, 17-12-2018. [Consulta: 9 març 2023].
Bibliografia
[modifica]- Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.
Vegeu també
[modifica]