Leo Tindemans
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg?lang=ca)
Leonard Clemence "Leo" Tindemans (pronunciat ![[ˈleːjoː ˈtɪndəmɑns]](/media/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/12px-Loudspeaker.svg.png){kind=small}
[ˈleːjoː ˈtɪndəmɑns] (?·pàg.)) (Zwijndrecht, 16 d'abril de 1922 - Edegem, 26 de desembre de 2014)[1] fou un polític flamenc del partit demòcrata-cristià Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), que fou Primer Ministre de Bèlgica entre els anys 1974 i 1978.
Biografia
[modifica]Va néixer el 16 d'abril de 1922 a la ciutat de Zwijndrecht, població situada a la província d'Anvers. Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Catòlica de Lovaina, i amplià els seus estudis en economia a la Universitat de Gant.
Activitat política
[modifica]Inicià la seva activitat política l'any 1965 quan va esdevenir burgmestre del municipi d'Edegem, situada a la regió flamenca de la província d'Anvers, càrrec que ocupà fins al 1978.
Fou nomenat diputat al parlament belga pel partit democristià Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) per primer cop l'any 1961, acta que no abandonà fins al 1989. L'any 1970 el primer ministre Gaston Eyskens el nomenà Ministre d'Afers comunitaris de Flandes, i el 1971 Ministre d'Agricultura i de la Classe Obrera, càrrec que va mantenir fins al final del mandat d'Eyskens l'any 1973.
Després d'un parèntesi de govern socialista per part d'Edmond Leburton entre 1973 i 1974, aquell mateix any Tindemans fou nomenat Primer Ministre de Bèlgica. Federalista convençut, mostrà el seu suport a la unió política d'Europa l'any 1975, pensant que la unió europea no és una fi en si mateix sinó una etapa més cap al camí a la unificació. Tindemans serà uns dels principals avaladors davant el Consell Europeu de la unió monetària, el reforçament del poder parlamentari del Parlament Europeu i una política de seguretat comuna. L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, pels seus passos en favor de la unió europea.
Després del fracàs del fracàs del pacte d'Egmont Tindemans va dimitir com a primer ministre i es van convocar les eleccions legislatives belgues de 1978[2] Tindemans fou nomenat Ministres d'Afers Estrangers entre 1981 i 1989 sota els governs de Mark Eyskens i Wilfried Martens.
President del Partit Popular Europeu (PPE) entre 1976 i 1985, també fou diputat europeu en dues ocasions (1979-1981 i 1989-1999) i actualment és president d'honor del PPE.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'ex primer ministre belga Leo Tindemans als 92 anys». Aldia.cat, 26-12-2014. [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ «Egmont Pact» (en neerlandès). Vlaamse Rand. [Consulta: 10 juliol 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Informació de Leo Tindemans a la Pàgina Oficial del Govern Belga Arxivat 2007-11-14 a Wayback Machine. (francès)
- European Navigator - Entrevista amb Leo Tindemans Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (francès)
- Premi Internacional Carlemany (anglès)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Edmond Leburton |
Primer Ministre de Bèlgica 1974-1978 |
Succeït per: Paul Vanden Boeynants |
| Precedit per: Charles-Ferdinand Nothomb |
Ministre d'Afres Estrangers 1981-1989 |
Succeït per: Mark Eyskens |
- Persones de la província d'Anvers
- Primers ministres de Bèlgica
- Burgmestres
- Diputats al Parlament Europeu en representació de Bèlgica
- Guanyadors del Premi Internacional Carlemany
- Ministres d'Afers Exteriors de Bèlgica
- Alumnes de la Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968)
- Morts a Flandes
- Polítics flamencs
- Alumnes de la Universitat de Gant
- Alumnes de la Universitat Harvard