Les Quatre Columnes
Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, reconstruïdes | ||||
Tipus | obra escultòrica | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc | |||
Creador | Josep Puig i Cadafalch | |||
Gènere | art públic | |||
Moviment | Escultura neoclasica | |||
Material | pedra | |||
Art públic de Barcelona | ||||
Identificador | 3101-1 | |||
Localització | ||||
Col·lecció | ||||
Municipi | Montjuïc (Barcelonès) | |||
Adreça | Plaça Josep Puig i Cadafalch | |||
|
Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, es troben al costat de la Font Màgica de Montjuïc, a Barcelona. Reconstruïdes el 2010, reprodueixen les aixecades el 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch a pocs metres de distància, que van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929.[1][2][3][4] Simbolitzen les quatre barres de la Bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme.
Història
[modifica]Construcció
[modifica]Les columnes formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del Mediterrani, i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat.[5] El projecte es va desestimar però Puig i Cadafalch el va tornar a presentar amb vistes a l'Exposició Universal de 1929.
Les columnes van ser un dels primers elements a construir-se durant el procés d'urbanització de la muntanya. Eren fetes amb maons arrebossats, que imitaven la pedra, i tenien 20 m d'alçada i 2,5 m de diàmetre. L'arquitecte tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, projecte que no es va arribar a realitzar. Situades a la plaça de les Belles Arts,[6] havien de representar Catalunya: la columnata representaria l'herència grega i un edifici amb cúpula homenatjaria l'herència romana. El projecte global havia de tenir el seu moment àlgid com a eix central de la futura Exposició.[7]
Enderrocament
[modifica]El pas del temps deixà obsolet l'objectiu de dedicar l'exposició exclusivament a les indústries elèctriques, i el 1925 es va decidir que es denominaria Exposició Internacional de Barcelon., dedicant-la a tres vessants: la indústria, els esports i l'art. En aquest nou període Puig i Cadafalch va ser relegat per les seves idees catalanistes i la seva vinculació amb la Mancomunitat, i l'organització recaigué en mans del marquès de Foronda. Pere Domènech i Roura va ser nomenat director de les obres.[8]
Les columnes van ser enderrocades l'any 1928, poc abans d'una visita de Primo de Rivera a la ciutat. Durant la seva dictadura va ordenar eliminar sistemàticament tots els símbols públics de catalanisme, per tal que no tinguessin el ressò mediàtic que podia donar-los l'Exposició Internacional. També es va castellanitzar el nom de molts pobles i en va arrencar els cartells dels carrers escrits en català.[9] Pel mateix motiu, la dictadura va anomenar finalment Poble Espanyol el complex que s'havia de dir Iberona, en homenatge als ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar el nom de d'Espanya a la plaça des d'on accedia al recinte de l'exposició.
Amb el temps, Franco fins i tot va arribar a inhabilitar Puig i Cadafalch com a arquitecte.[10]
Reconstrucció
[modifica]Amb el restabliment de la democràcia, van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, i fins i tot l'Ajuntament de Barcelona en va aprovar la restitució el 1994, però no es va arribar a un acord sobre la ubicació més adequada.
L'any 2001, l'arquitecte Joaquim Espanyol va presentar un projecte de restitució de les 4 columnes, però el projecte fou desestimat per la classe política. Un any després, el 2002, la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, que representava més de seixanta associacions, va començar a demanar adhesions, signatures i suport per la reconstrucció.[11] Progressivament, diverses personalitats del món de la política i la cultura, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Ernest Benach, Gabriel Ferraté, Vicent Partal, Antoni Tàpies, Isabel-Clara Simó i Josep Maria Ainaud de Lasarte, entre d'altres, van donar suport a la iniciativa.
Entre 2005 i 2007 es van produir diverses pronunciacions de diferents estaments públics: el 9 de novembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre la possible recuperació del monument, i un any després l'Ajuntament va assegurar que el 2007, 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, seria un bon any per reconstruir les columnes. Es van iniciar llavors converses entre Ferran Mascarell, llavors regidor de Cultura de l'ajuntament, i els responsables de la xarxa cívica.
Durant el 2007, l'Institut d'Estudis Catalans va organitzar l'exposició itinerant Puig i Cadafalch arquitecte i polític i el monument de les quatre columnes de Montjuïc, que es va poder veure, entre altres llocs, a l'Ateneu Barcelonès, a Mataró, Girona, la Bisbal d'Empordà i Les Borges Blanques.
El 27 de juny de 2008, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei,[12] amb el suport de tots els partits polítics i presentada per ERC, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans. El 2009 es va presentar un projecte de l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, seguint l'original de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica.[13] Sapic va ser l'empresa encarregada de l'execució.[14]
Les obres van començar durant el primer trimestre de 2010. Inicialment es va preveure inaugurar el monument per la diada de l'Onze de Setembre o per les festes de la Mercè, però les obres es van allargar.[15] Es va informar llavors que cada columna tindria una alçada de 18,7 m.[16] El 4 de novembre de 2010 es va enterrar una urna commemorativa a la base de les columnes, amb la documentació generada per diverses entitats cíviques durant el procés de reclamació de la reconstrucció de les columnes. El dia 7 de desembre es va retirar la bastida que s'havia instal·lat per construir-les.
La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'ha feta amb anells de pedra artificial -una barreja de ciment, granit i marbre blanc- col·locats a pes amb una grua i entrellaçats mitjançant peces metàl·liques.[17] Tot i això, es van erigir a la plaça del Marquès de Foronda, entre la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc, una mica més amunt de l'emplaçament original.[18] L'alçada definitiva de les columnes, incloent-hi el pedestal, és de 20 m. Es van inaugurar oficialment el diumenge 27 de febrer de 2011, amb la presència d'Artur Mas, president de la Generalitat, Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.[19]
A la base d'una de les columnes hi figura la inscripció:
« | Restitució, com a acte de justícia històrica, de les quatre columnes enderrocades per la dictadura l'any 1928 pel seu caràcter de símbol de Catalunya | » |
Altres construccions
[modifica]El 1999, la Universitat Autònoma de Barcelona va aixecar l'escultura Columnes de Bellaterra al campus de Bellaterra en homenatge a les de Puig i Cadafalch. Són obra de l'escultor valencià Andreu Alfaro. També hi ha una escultura en una línia similar al costat de l'Hotel Vela a Barcelona, anomenada Les quatre barres de la senyera catalana (2009), de l'arquitecte català Ricard Bofill i Leví.
Altres monuments a l'espai públic jugant amb columnes i les 4 barres son: el monument Escut de la Balconada (1979), de Josep Maria Subirachs, a Manresa; el monument Països Catalans (1981), d'Andreu Alfaro, a Tàrrega; el Monument a la Generalitat (1982), de Josep Maria Subirachs, a Cervera; i la Porta dels Països Catalans (2003), d'Emili Armengol, a Salses.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Les quatre columnes». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2023-08-10. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑ ACN. «Restituïdes les ‘Quatre Columnes', 82 anys després - 27 febrer 2011». El Punt Avui, 27-02-2011. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑ «Les quatre columnes de Puig i Cadafalch (vídeo)». Betevé, 26-02-2021. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑ «Les Quatre Columnes que enderrocà el general Primo de Rivera». Tornaveu, 07-03-2011. [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Jornadas Cientifiques. Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 176–. ISBN 9788472837027 [Consulta: 6 novembre 2010].
- ↑ Estanislau Roca. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 439–. ISBN 9788472834903 [Consulta: 6 novembre 2010].
- ↑ Tv3.cat, "El retorn de les quatre columnes" Arxivat 2013-12-18 a Wayback Machine. Consulta 06/11/2010
- ↑ Urrutia, p. 192.
- ↑ Lluís Duràn Solà. Breu història del catalanisme, I. Del segle xix a la Dictadura de Primo de Rivera. L'Abadia de Montserrat, 9?, p. 197–. ISBN 9788498831740 [Consulta: 6 novembre 2010].
- ↑ Tv3, "4 columnes de Puig i Cadafalch". Telenotícies Consulta 06/11/2010
- ↑ La Vanguardia, "Empiezan las movilizaciones ciudadanas para reclamar la reubicación original de las columnas de Puig i Cadafalch" Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine. 25 d'abril de 2007.
- ↑ Proposició no de llei sobre la recuperació del monument de les Quatre Columnes, de Puig i Cadafalch, a Barcelona Tram. 250-00702/07 PDF
- ↑ El País, "Rebrotan las 'Quatre Columnes'" Consulta 06/11/2010.
- ↑ LiniaSants,"Les noves quatre columnes comencen a ser una realitat" Consulta 06/11/2010
- ↑ El Punt, "Les columnes es podrien inaugurar l'Onze de Setembre" 11 de novembre 2909. Consulta 6/11/2010.
- ↑ Avui, "Montjuïc lluirà nova imatge al desembre amb les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch" Consulta 06/11/2010
- ↑ El Punt, "Les Quatre Columnes es comencen a albirar sobre les fonts de Montjuïc" Consulta 06/11/2010
- ↑ 3cat24.cat, "Montjuïc recuperarà al desembre les quatre columnes d'homenatge a la senyera" Consulta 06/11/2010
- ↑ «Barcelona restitueix oficialment les quatre columnes de Montjuïc». Vilaweb, 27-02-2011. [Consulta: 27 febrer 2011].
Bibliografia
[modifica]- Barral i Altet, Xavier. Catalunya destruïda. Edicions 62, 2005. ISBN 9788429756043.
- Roca, Estanislau. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 439–. ISBN 9788472834903.
- Salat, Jord. Les quatre columnes catalanes. Llibres de l'Índex, 005. ISBN 9788495317858.
Enllaços externs
[modifica]- «Les Quatre Columnes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Ramon Cuéllar i Joan Vilamala (text), Jaume Gubianas (il·lustracions). «L'Auca de les Quatre Columnes». La Xarxa, 2011.