Vés al contingut

Les mans buides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLes mans buides
Fitxa
DireccióMarc Recha i Batallé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLluís Miñarro i Albero Modifica el valor a Wikidata
GuióMarc Recha i Batallé Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDominique Ané Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHélène Louvart Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeErnest Blasi i Bustinza Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePortbou, Portvendres i l'Albera Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0347474 FilmAffinity: 803592 Allocine: 48638 Letterboxd: where-is-madame-catherine Allmovie: v286716 TMDB.org: 130268 Modifica el valor a Wikidata

Les mans buides és una pel·lícula de comèdia dramàtica del 2003 en coproducció hispanofrancesa dirigida per Marc Recha, en el que és el ser tercer llargmetratge. Ha estat rodada en català i francès a Portvendres.[1] Fou seleccionada per competir a la secció Un Certain Regard del 56è Festival Internacional de Cinema de Canes.[2]

Sinopsi

[modifica]

A una localitat fronterera de la Catalunya del Nord, un dels protagonistes, Perroquet, és un lloro que veu com la seva ama, Madame Catherine, ha mort pels seus excessos i li demanen a Eric que l'enterri. Un altre personatge i base de la història és Gerard, un desconegut que busca feina i recorre el país en tren; en un d'ells es creua amb la controladora Sophie. El director pretén una reflexió sobre la incomunicació i l'absència, sobre la mort i la pèrdua d'identitat.[3]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Fronteras y residuos de un presente esquizofrénico. Les mans buides de Marc Recha per Angel Quintana. Nosferatu. Revista de cine. (46):51-55. (castellà)