Vés al contingut

Llengües arawanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües arawanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius4.300 Modifica el valor a Wikidata (2009 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAmazònia del Perú Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües macroarawak Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-5auf Modifica el valor a Wikidata
Glottologaraw1282 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listarau Modifica el valor a Wikidata
IETFauf Modifica el valor a Wikidata

Les llengües arawanes o arauanes són una família de llengües indígenes de la selva amazònica de l'occident del Brasil i una part limítrofa del departament d'Ucayali, al Perú (selva amazònica sud-occidental). La família pren el seu nom d'una llengua actualment extinta de la família, l'arawá.

Classificació

[modifica]

Classificació interna

[modifica]

Les llengües i dialectes coneguts de la família arawá es poden agrupar en 6 idiomes diferenciats (les xifres entre parèntesis són el nombre de parlants):[1]

A. Paumarí c. 870 parlants (1984).[2]
B. Madi, c. 480 (2005),[3] del que es coneixen tres dialectes estretament emparentats:
1. Jarawara (c. 180) (també conegut com Jaruára, Yarawara)
2. Jamamadí (c. 190) (també conegut com Yamamadi)
3. Banawá (c. 100)
C. Sorowahá c. 130 (1995).[4] (també conegut com Suruahá o Zuruahá)
D. Dení-Kulina
1. Dení c. 750 (2002).[5]
2. Kulina c. 780-1.265 (1997);[6] 2.940 (2002).[7] (també conegut com Culina-Madijá, Culina)
E. Arawá (també conegut com Arawá, Arua) (†, extingit el 1877, a causa del xarampió)[8]

A més d'aquests grups Kaufman (1994) afegeix el Kanamanti com un subrupo de madi, encara que ni Dixon (1999) ni Gordon (2005) llisten aquesta variant, ja que consideren que es tracta d'un nom alternatiu del Jamamadi. Els Zuruahá o Sorowahá, van ser contactats per primera vegada el 1980, per Dan Everett, a una excursió de 3 dies a partir del territori dels Dení. Les primeres dades de la llengua van ser recollits en 1994.

Relació amb altres llengües

[modifica]

Dixon que ha fet treball de camp sobre aquestes llengües i molts altres lingüistes la consideren com a família independent, no emparentada amb altres famílies veïnes. D'altra banda, sovint s'engloba a les llengües arauanas dins d'una hipotètica família macro-arawakana i alguns com a part d'una macrofamília amb les llengües tucanes. Tanmateix, l'evidència en favor d'aquestes dues últimes hipòtesis és feble.

Descripció lingüística

[modifica]

Lèxic comparat

[modifica]

Dixon (1999) proporciona la següent taula de pronoms personals:

Dení Kulina Madí Yaruara Sorowahá PROTO-
ARAWÁ
'jo' owa owa owa owa aro *o-wa
'tú' tia tiwa tiwa tiwa taa *ti-wa
'ell' poni poni hini hine ini *po-ni
'ella' poa powa __ hiwa __ *po-wa

Els numerals en diferents llengües arauanas són:[9]

Dení Kulina Yamamadí Yaruára Banawá Sorowahá Paumarí PROTO-
ARAUANO
'1' uhari-aru ohari- ohari (m)/
ohare (f)
ohari owaria wan-zɨ hoara-na (m) /
hoara-ni (f)
*ohari-
'2' pama-ru pama- fame (m)/
fama (f)
ɸama fama uhwama-zɨ ɓami-ki *pama-
'3' 2-S1 + 1-S₂ 2 one 1-S1 2 one 1 2-S1 + 1-S₂ a-hoara-bakosiki *2+1
'4' 2-S₃ + 2-S₃ 2 one 2-S₂ 2-S1 2-S1 2 'pares' aako-ɓama-hakhamaki *2+2

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]