Llengües eslaves occidentals
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Nadius | 60.000.000 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves | |
| Subdivisions | |
| llengües lequítiques llengües txecoslovaques | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | west2792 |
Les llengües eslaves occidentals formen una branca de les llengües eslaves, escindida del tronc comú al voltant del segle vi.[1] Els trets distintius d'aquesta branca passen per una major abundància de sons palatals, una tendència a fixar la síl·laba tònica de la paraula a la primera o la penúltima i canvis en la declinació i ús del genitiu.
Les llengües eslaves occidentals tenen totes sistemes d'escriptura basats en l'alfabet llatí, per oposició a les orientals, que n'utilitzen de ciríl·lic i a les meridionals (barreja de ciríl·lic i llatí).
Els idiomes que formen aquest grup són:
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües eslaves occidentals
- ↑ Klemensiewicz, Zenon. Historia języka polskiego. 9a ed.. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2007. ISBN 83-01-12760-0.
