En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen.
Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples:[a]
Diagrama QAPF de roques volcàniques
Diagrama QAPF de roques plutòniques
Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (verd)
Diagrama triangular per a roques ultramàfiques (marró)
«Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques[2] on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.[3][4]
«Amfibololita» és un terme general emprat a França per a referir-se a les roques ígnies de gra mig a groller constituïdes gairebé exclusivament per amfíbol. No s'ha de confondre amb el terme «amfibolita», utilitzat en petrologia metamòrfica.[7]
L'analcimita basanítica és una roca analcimítica amb foids (principalment analcima) que constitueixen el 60-90% dels minerals clars. També presenta plagiòclasi, en quantitats més elevades que el feldespat alcalí.[9][11]
«Andesita basàltica» és el nom que reben les roques andesítiques amb uns valors de SiO₂ entre el 52 i el 57% i uns valors de Na₂O+K₂O inferiors al 5%.[9][16]
«Anortosita» o «plagioclasita» és el nom que reben les roques cristal·lines de gra groller formades principalment per plagiòclasi i petites quantitats de piroxè.[9][17]
Nom local que rep una varietat d'hornblendita amb piroxè i olivina que es troba formant dics i consisteix en fenocristalls d'hornblenda en una massa hornblèndica, augita i ilmenita.[21]
La basanita és una roca tefrítica amb entre un 10 i un 60% de foids (minerals fèlsics), més d'un 10% d'olivina i un ràtio feldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. No s'ha de confondre amb la bassanita, un mineral.[9][25]
«Basanita fonolítica» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques tefrítiques amb un percentatge de fèlsics (essencialment foids) entre el 10 i el 60%, més d'un 10% d'olivina i un ratio feldespat alcalí/feldespat total inferior a entre 0,1 i 0,5.[9][26]
«Bineïta» és el terme emprat per a referir-se a aquelles roques constituïdes per biotita i nefelina. El nom prové dels termes «biotita» i «nefelina».[29]
La boninita és una roca andesítica[32] rica en magnesi amb uns constinguts de SiO₂ que varien entre el 52 i el 62%; uns continguts de MgO superiors al 18% i uns continguts en TiO₂ inferiors al 0,5%.[33]
La borengita és una roca afanítica ultrapotàssica[34] formadora de dics. Presenta les concentracions més elevades de K₂O (més del 14% en pes) entre les roques alcalines.[35]
«Bretxa de cendra» és el terme emprat per a referir-se a una tefra on, com a mínim, hi ha un 25% de cada una de les divisions de fragment principal (en aquest cas cendra).[36]
El terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.[4][37]
«Cantalita» és un terme obsolet emprat antigament en diferents contextos. Inicialment va ser definit com una roca extremadament rica en sílice; més tard per a descriure diferents composicions de les traquitestefrítiques.[40]
«Cúmul» és el terme general per a qualsevol roca ígnia composta de cristalls que s'han acumulat a conseqüència de la força de la gravetat en un magma.[49]
La dacita és una roca dacítica amb minerals fèlsics. Presenta un contingut modal de quars superior al 20%, i una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][50]
«Dacitoide» és el terme emprat per a descriure les roques identificades temptativament com a dacites, amb un contingut modal de quars superior al 20%, i un ratio feldespat alcalí/plagiòclasi inferior al 0,5.[9][51]
«Diatectita» és el terme emprat per a referir-se a les roques formades per diatèxia, per exemple, a partir d'una roca preexistent que ha patit una fusió parcial o completa.[53]
Roca diorítica amb un contingut modal de quars inferior al 5%, i un contingut modal de feldespat alcalí inferior al 10% segons el diagrama QAPF.[9][54]
«Diorita amb foids» o «foidodiorita» és el nom que reben les dorites amb un contingut modal superior al 10% de foids i entre un 10 i un 35% de feldespat alcalí en el diagrama QAPF.[9][55]
El terme «dioritoide» és emprat per a descriure una roca cistal·lina de gra groller classificable dins els camps de les diorites o monzodiorites.[9][56]
«Dissogenita» és el terme emprat per a les roques ígnies amb dues famílies de minerals. Aquesta textura pot ser indicativa d'una assimilació de magmes o d'una roca per part d'un magma.[57]
La «dolerita» i el sinònim, «diabassa», són els termes emprats per a definir les roques màfiques i intrusives de gra mig. El terme pot incloure el microgabre, el basalt, l'andesita, la microdiorita i altres tipus de roca.[58]
«Espessaritita» és el nom que reben els lampròfirs amb més plagiòclasi que feldespat potàssic i amb l'hornblenda com a mineral màfic dominant. No s'ha de confondre amb l'espessartina (granat).[4][62]
Les foidites basanítiques són foiditoides amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics, i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. L'olivina es troba en quantitats superiors al 10%.[9][69]
Les foidites fonolítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5.[9][70]
Les foidites tefrítiques són roques foidítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][71]
Les fonolites són roques fonolítiques amb els foids comprenent entre un 60 i un 90% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,9.[9][74]
Les fonolites tefrítiques són roques tefrítiques amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior al 0,1. Contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][76]
Les basanites fonolítiques són roques ígnies volcàniques constituïdes per plagiòclasi, feldespatoides, olivina (contingut superior al 10%; tret que la diferencia de la tefrita fonolítica), augita, i, de vegades, sanidina en quantitats menors.[9]
Els fonolitoids són mafites temptativament identificades com a tefrita, amb els foids comprenent entre un 10 i un 60% dels minerals fèlsics i la ràtio feldespat alcalí/feldespattotal superior al 0,5. Presenten menys d'un 10% d'olivina.[9][77]
«Granit» és el terme emprat per a designar aquells granitoids amb una ratio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,35 i 0,9 amb quantitats modals de quars entre el 20 i el 60%. Aquest terme comprèn tant els sienogranits com els monzogranits.[9][83]
«Granitoide» és el terme emprat per a descriure les roques ígnies cristal·lines de gra groller compostes principalment de quars, feldespat alcalí i plagiòclasi.[9][84]
«Granodiorita» és la denominació que reben aquells granitoids amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre 0,1-0,35 i entre un 20 i un 60% de quars modal.[9][85]
«Haüynita basanítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi més abundant que feldespat alcalí.[9][88]
«Haüynita fonolítica» és el nom que reben les roques haüynítiques amb foids (principalment haüyna) com a constituents d'entre el 60 i el 90% dels minerals clars, i amb plagiòclasi menys abundant que feldespat alcalí.[9][89]
Les komatiïtes són aquelles roques picrítiques definides químicament amb un contingut inferior a l'1% de Na₂O+K₂O i TiO₂; o per a aquelles roques amb textura spinifex en cristalls d'olivina esquelètica.[103]
Els lampròfirs són un grup de roques ígnies hipabissals caracteritzades per la presència de fenocristalls de silicats hidratats primaris i una manca de fenocristalls fèlsics. Sovint es troben en dics.[106]
«Lapil·li-tuf» o «tuf lapíl·lic» és la denominació que reben les roques piroclàstiques amb entre un 25 i un 75% de fragments piroclàstics classificats com a lapil·li (entre 64 i 2 mm).[4][112]
Les latites amb foids o foidolatites són roques traquítiques amb entre un 0 i un 10% de fèlsics. La ratio feldespat alcalí/feldespat total oscil·la entre 0,35 i 0,65.[9][114]
«Leucitita» és el nom que reben aquelles foidites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars.[9][115]
«Leucitita basanítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][116]
«Leucitita fonolítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi inferior a la de feldespat alcalí.[9][117]
«Leucitita tefrítica» és el nom que reben aquelles leucitites en les quals els foids (principalment leucita) constitueixen entre un 60 i un 90% dels minerals clars i presenten una quantitat modal de plagiòclasi superior a la de feldespat alcalí.[9][118]
Les magnesiocarbonatites són carbonatites definides sobre la seva composició química. En aquest cas, la ràtio MgO/CaO/(FeO+Fe₂O3+MnO) es troba en una àrea definida (vegeu diagrama 1).[4][121]
L'obsidiana és una roca ígnia vítria que presenta un alt contingut en sílice i fractura concoïdal. És una mescla de grans criptocristal·lins de silicats en suspensió en un líquid super-refredat (un vidre).[144]
«Ofiolita» és el terme originalment aplicat a les roques consistents principalment de serpentina, posteriorment es va aplicar a les peridotites de tipus alpí. Actualment s'usa per a definir l'associació de roques bàsiques a ultrabàsiques que representen l'escorça oceànica.[147]
Les pegmatites són roques de gra excepcionalment groller; habitualment es troben en dics irregulars, lents o vetes, especialment als marges dels batòlits. La seva composició és variable tot i que habitualment és granítica.[150]
S'anomenen «peridotites piroxèniques» aquelles peridotites amb un contingut d'hornblenda inferior al 5% i amb un contingut de piroxè superior al 5%.[47][155]
«Piroxenita» és el terme emprat per a referir-se a les roques ultramàfiques amb més d'un 60% de piroxè. El terme emprat sensu stricto es refereix a les roques amb més d'un 90% de piroxè.[47][158]
El terme «pòrfir» és un nom basat en la textura de la roca; s'empra per a qualsevol roca amb fenocristalls grossos en una matriu fina. S'utilitza majoritàriament per a roques com ara riolites, granits.[161]
Les quarsolatites són roques traquítiques amb una quantitat de quars entre el 5 i el 20% dels minerals fèlsics i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal entre el 0,35 i el 0,65.[9][165]
Les quarsolites (o silexites) són roques on el quars representa més d'un 90% dels minerals fèlsics i els minerals màfics representen menys del 90% dels constituents de la roca.[9][166]
Les quarsotraquites són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre 0,65 i 0,9.[9][172]
Les quarsotraquites de feldespat alcalí són roques traquítiques amb quantitats de quars oscil·lant entre el 5 i el 20% dels fèlsics i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespat superior a 0,9.[9][173]
Les riolites pantel·lerítiques són riolites peralcalines del camp R en el diagrama TAS en el qual l'Al₂O₃ <1.33.[177][9] També pot ser anomenada «pantel·lerita».[178]
S'anomenen riolitoides aquelles felsites (roques volcàniques àcides) que s'identifiquen com a riolites, amb els minerals fèlsics superiors al 20% i el quars i el feldespat alcalí (o plagiòclasi) constitueixen entre el 40 i el 100% de la roca.[9][179]
Les shonkinites són roques ígnies de gra groller amb quantitats abundants d'augita, una mica d'olivina, biotita o hornblenda, i feldespat alcalí i foids (generalment nefelina). Actualment es defineixen modalment com una varietat melanocràtica de la sienita amb foids (tal com és descrita en el diagrama QAPF).[9][181]
Els sienitoides són roques ígnies fèlsiques i de gra groller amb una ràtio feldespat alcalí/plagiòclasi que oscil·la entre 0,9 i 0,35 i una quantitat modal de quars entre el 0 i el 20%.[9][186]
Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics excedeix de 64 mm i més del 75% d'aquests fragments són angulars.[193]
Les tefres amb blocs són tefres on la mida mitjana de més del 75% dels fragments piroclàstics exedeix de 64 mm i menys del 25% d'aquests fragments són angulars.[194]
Les tefrites són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtiofeldespat alcalí/feldespat total inferior a 0,1. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][195]
Les tefrites fonolítiques són roques tefrítiques amb una quantitat de fèlsics que oscil·la entre el 10 i el 60% i una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][196]
Els tefritoids són mafites temptativament identificades com a tefrites, amb fèlsics que comprenen entre el 10 i el 60% i amb una ràtio feldespat alcalí/feldespattotal inferior a 0,5. També contenen menys d'un 10% d'olivina.[9][197]
Les tonalites són granitoids: roques ígnies de gra groller compostes principalment per quars (20-60%), feldespat alcalí i plagiòclasi. En les tonalites, la plagiòclasi representa més del 90% del feldespattotal.[9][198]
Els tufs - impròpiament anomenats «tova»- són roques piroclàstiques en les quals la mida de més del 75% dels fragments piroclàstics és menor a 64 mm i menys del 25% dels fragments són lapil·li.[199]
Les traquiandesites són un tipus de roca alcalina o bàsica que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i les fonolitesbasàltiques. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[200]
Les traquiandesites basàltiques són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre l'andesita i la fonolita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[201]
Els traquibasalts són roques ígnies alcalines/bàsiques que es troben en un punt intermedi entre el basalt i la tefrita. Són molt difícils de definir sense l'ajuda del diagrama TAS.[202]
Les traquidacites són punts intermedis entre les fonolites i les dacites. Són similars a les traquites però presenten una quantitat de quars superior al 20%.[203]
Les traquites són roques traquítiques amb una quantitat de quars que oscil·la entre el 0 i el 5% i una ràtio feldespat alcalí/feldespat total entre el 0,65 i el 0,9.[9][204]
Les traquites amb foids són roques traquítiques amb una quantitat de foids que oscil·la entre el 0 i el 10% i una ràtio feldespat alcalí/feldespa total entre el 0,65 i el 0,9.[9][205]
Les traquites de feldespat alcalí amb foids són roques traquítiques on els foids representen entre el 0 i el 10% dels minerals fèlsics. I la ràtio feldespat alcalí/feldespat total és superior al 0,9.[9][207]
Els traquitoides són roques que temptativament han estat identificades com a traquites. El quars i els foids representen menys d'un 20 i un 10% respectivament de tots els fèlsics, i la ràtio plagiòclasi/feldespat alcalí és inferior a 2.[9][208]