Lluís Llort Carceller
 (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1966 (57/58 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Gènere | Novel·la |
| Premis | |
| |
Lluís Llort Carceller (Barcelona, 1966) és un escriptor i periodista català.[1][2]
Va formar part de l'equip de guionistes de Moncloa, ¿dígame? (Tele5, 2001)[3] i de Jet Lag (TV3, 2002-2006).[4]
Com a periodista treballa al diari El Punt Avui des del febrer del 1986 en temes de cultura, especialment literatura.[5] La seva primera novel·la traduïda al castellà, Herencias colaterales, va guanyar el I Premio Paco Camarasa de Novela Negra, el 2020.[6]
| « | Escric quan vull i sobre el que vull, per això gaudeixo construint estructures, treballant els diàlegs, reescrivint cada frase fins que em funciona com vull, sense tòpics, anant més enllà de l'acció que cal descriure. I jugant amb els personatges... | » |
| — Lluís Llort[7] | ||
Obres publicades
[modifica]- Novel·les
- 1999 - Tardor (Destino)
- 2000 - Maleït Montjuïc (Destino)
- 2001 - Camaleó (Proa)
- 2004 - Trenta-dos morts i un home cansat[8](Rosa dels Vents)
- 2009 - La imperfecció de les bombolles (Arola)
- 2012 - Si quan et donen per mort un dia tornes[9](La Magrana-RBA)
- 2014 - Herències col·laterals (La Magrana-RBA). I Premio Paco Camarasa de Novela Negra.
- 2014 - La reina de diamants amb Sebastià Bennasar, Salvador Macip i Marc Moreno (Llibres del Delicte)
- 2015 - Sota l'asfalt (La Magrana-RBA)
- 2016 - No n'estiguis tan segur (Crims.cat)
- 2017 - Enllaçar-se i altres embolics (Elpoblet Edicions). Recull de relats
- 2019 - Pes mort (Crims.cat)
- 2020 - Temps mort (Crims.cat)
- Narrativa infantil i juvenil
- 2008 - El millor llibre de perquès (Montena, també en castellà) il·lustrat per Purificación Hernández
- 2008 - La volta al món en 80 dies (Lumen, també en castellà) il·lustrat per Mariano Rolando
- 2009 - Biografies perquè sí (Montena, també en castellà) il·lustrat per Oriol Malet
- 2009 - Tap Tàpera i el senyor Tufa al Japó (Beascoa també en castellà) il·lustrat per Lluís Farré
- 2009 - Tap Tàpera i el senyor Tufa al desert (Beascoa també en castellà) il·lustrat per Lluís Farré
- 2009 - Tap Tàpera i el Senyor Tufa al Brasil (Beascoa també en castellà) il·lustrat per Lluís Farré
- 2009 - Tap Tàpera i el senyor Tufa a Pisa (Beascoa també en castellà) il·lustrat per Lluís Farré
- 2011 - Número 5. El submarí perdut amb Oriol Malet[10](Barcanova)
- 2014 - L'insòlit viatge de Jerónimo de Ayanz amb Oriol Malet (Barcanova) il·lustrat per Oriol Malet
- 2015 - Sóc un animal: Un viatge inesperat (Barcanova, també en castellà i en gallec) amb Salvador Macip i il·lustrat per Sergi Càmara
- 2015 - Sóc un animal: L'Arman i la fàbrica podrida (Barcanova, també en castellà i en gallec) amb Salvador Macip i il·lustrat per Sergi Càmara
- 2016 - Sóc un animal: Missió (gairebé) impossible. (Barcanova, també en castellà) amb Salvador Macip i il·lustrat per Sergi Càmara
- 2018 - Sóc un animal: Rescat a Katxatxof. (Barcanova) amb Salvador Macip i il·lustrat per Sergi Càmara
Referències
[modifica]- ↑ «Lluís Llort Carceller». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biografia a escriptors.cat
- ↑ «Moncloa ¿Dígame? – DiagonalTV». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Jet Lag». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Carbó, Joaquim. «El pes mort de Lluís Llort o prendre’ns com cal la llengua». Núvol. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Periódico, El. «Lluís Llort gana el primer Premio Paco Camarasa de novela negra» (en castellà), 15-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Vidal, Jaume «“M'agrada prendre'm la literatura com un joc”». El Punt Avui, 12-09-2023 [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ «Pep Blay y Lluís Llort indagan en la violencia en sus últimas novelas». El País, 09-05-2004. [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ Chordà comunicació. Nou llibre de Lluís Llort. Chordà comunicació, 16 setembre 2012 [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ «Dos homes i un submarí». El Món a Rac1. Rac1, 08-02-2011. [Consulta: 25 octubre 2012].