Luci Licini Sura (govern de Trajà)

Luci Licini Sura
	;
Biografia
Naixement	p. 40 dC ; Tàrraco (Tarragonès)
Mort	108 (Gregorià) (67/68 anys); Roma
Senador romà
Cònsol romà
Activitat
Ocupació	polític, militar
Període	Alt Imperi Romà
Carrera militar
Rang militar	legat

Luci Licini Sura (Tàrraco, p. 40 dC - Roma, 108 ^(Gregorià)) va ser un polític i senador romà. Formava part de la gens Licínia.^[1]

Va ser cònsol per tres vegades, primer cònsol sufecte l'any 98 i ordinari el 102 i el 107, o segons altres fonts va ser-ho els anys 102, 104 i 107. Va obtenir els honors del triomf com ho prova la seva inscripció i estàtua del Fòrum Trajà a Roma.

És possible que a Barcelona se’l commemorés amb solemnitat, segons sembla desprendre's dels fragments epigràfics recuperats en aquella ciutat. Era un dels més íntims amics de Trajà i per les seves recomanacions com a successor a l'emperador Nerva va tenir un paper decisiu en la seva designació com a hereu. Després va usar la seva influència per a aconseguir que Trajà nomenés successor a Hadrià i per això s'ha dit que va posar dos emperadors al tron.

Trajà li va manifestar sempre un gran respecte, i el va utilitzar sovint per redactar els seus discursos. Quan va morir li va decretar funeral públic i construcció d'uns banys a la seva memòria. Luci Licini Sura va morir l'any 110 i va ser un home de gran prestigi a Roma, tal com es palesa en els escrits dels seus contemporanis Plini el Vell i Marc Valeri Marcial i, també, posteriorment, de l'historiador grec Dió Cassi que diu que va ser ambaixador davant Decèbal a la guerra de Dàcia.^[2] Plini el Jove el va escriure per preguntar-li la seva opinió sobre l'existència dels fantasmes.^[3]^[4]

Referències

↑ Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7.
↑ Museu Nacional Arqueològic de Tarragona "Arc de Berà", 1984.
↑ Cartes de Plini, Volum VII, 27
↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1165.

Precedit per: Lucius Ceionius Commodus Verus i Sextus Vettulenus Civica Cerialis	Cònsol de l'Imperi Romà amb Juli Servià 102	Succeït per: Marc Ulpi Trajà i Marcus Laberius Maximus
Precedit per: Marc Ulpi Trajà i Quintus Articuleius Paetus	Cònsol de l'Imperi Romà amb Gai Soci Seneció 107	Succeït per: Anni Gal i Marcus Appius Bradua

[1] Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7.

[2] Museu Nacional Arqueològic de Tarragona "Arc de Berà", 1984.

[3] Cartes de Plini, Volum VII, 27

[4] Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1165.

[1]

[2]

[3]

[4]