Ludwig Quidde
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 març 1858  Bremen (Alemanya) | ||
| Mort | 5 març 1941 (82 anys) Ginebra (Suïssa) | ||
| Sepultura | Cementiri dels Reis o de Plainpalais, C-266 | ||
| Membre de la cambra de diputats de Baviera | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Alemanya | ||
| Formació | Universitat de Göttingen | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història | ||
| Lloc de treball | Múnic | ||
| Ocupació | polític, medievalista, historiador | ||
| Ocupador | Universitat de Göttingen | ||
| Partit | Partit Demòcrata Alemany Partit Progressista Popular Partit Popular Alemany Radical Democratic Party (en)  | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Altres | |||
| Condemnat per | Lesa majestat (1888) | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Ludwig Quidde (Bremen, Alemanya, 1858 - Ginebra, Suïssa, 1941) fou un historiador, polític i pacifista alemany. El 1929 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau juntament amb el polític francès Ferdinand Buisson.
Joventut i estudis
[modifica]Ludwig Quidde nasqué el 23 de març de 1858 a la ciutat alemanya de Bremen dins una família burgesa dedicada al comerç mercantil. Durant la seva joventut estudià a la Universitat de Gotinga i la d'Estrasburg. Posteriorment fundà i dirigí la Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft (1888-1894) i assumí la secretaria de l'Institut Històric Prussià de Roma (1890-1892).
El 1896 fou acusat d'haver atemptat contra el Kaiser i l'imperialisme alemany en el seu pamflet Caligula. Eine Studie über römischen Caesarenwahnsinn, on comparava l'autoritat i megalomania del Kàiser amb la de l'emperador romà Calígula i denunciava la creixent militarització de l'estat alemany, per la qual cosa fou retingut.
Vida política
[modifica]Va iniciar la seva carrera política al seu nomenat membre de la Dieta de Baviera el 1907. Posteriorment va ocupar els càrrecs de diputat democràtic de l'Assemblea Nacional (1919-1920), president de la Societat alemanya de la Pau (1914-1929) i vicepresident de l'Oficina Internacional de la Pau.
El 1927 fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau, al costat del pedagog francès Ferdinand Buisson, pels seus treballs historiogràfics en favor de la pau.
Amb l'ascens dels nazis al poder alemany va exiliar-se a Ginebra, Suïssa, on morí el 4 de març de 1941.
Enllaços externs
[modifica]
