Vés al contingut

Màrius Foz i Sala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMàrius Foz i Sala
Biografia
Naixement1r març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Màrius Foz i Sala (Barcelona, 1929- 2021) fou un metge català, especialitzat en endocrinologia.

Biografia

[modifica]

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1954, on es doctorà el 1965. El 1973 fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona, que deixà el 1979 quan fou nomenat catedràtic a la Universitat de La Laguna i el 1980 a la UAB. De 1980 a 1986 fou vicerector de centres de la UAB. Entre 1983 i 1999 fou cap de servei de medicina interna de l'Hospital Universitari Germans Tries i Pujol de Badalona.

De 1971 a 1973 fou president de la Societat Catalana d'Endocrinologia i Nutrició de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de la qual també en fou president de 1982 a 1990.[1] Fou director de les revistes Endocrinología (1977-1988), òrgan de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, i Medicina clínica (1983-2003). De 1991 a 2001 fou president de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat i de 1992 a 1997 de la Comissió de Medicina i Especialitats relacionades del Consell Català d'Especialitats en Ciències de la Salut (CCECS).

El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el 1988 membre d'honor de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició, el 1993 de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 1998 membre de la Societat Espanyola de Nutrició Bàsica i Aplicada i el 2001 de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat. Endemés, des de 1999 fou president del Centre Català de la Nutrició i des del 2000 de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC.

Investigà principalment l'etiopatogènia de les endocrinopaties autoimmunitàries, la de la patologia tiroidal i la de l'obesitat. Fou investigador principal de diversos projectes finançats en relació a l'autoimmunitat i a l'obesitat i dirigí vint-i-una tesis doctorals.

Guardons

[modifica]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Oriol Casassas i Simó
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1982-1990
Succeït per:
Gonçal Lloveras i Vallès